Setembre

Un dia hauré de fer un auto-estudi per saber perquè el mes de Setembre és tan sensorial per mi...tot m'arriba d'una altre color, com més intens, com més sentit...potser el final d'estiu?...no ho sé, perquè tinc la sort que totes les estacions m'agraden, no hi ha res que em molesti exageradament de cap de les quatre...
Però és així, m'emociono per tot, ara tornava de posar betzina i el cel ja m'oferia colors intensos, i vinga escollir música per acompanyar aquestes boniques sensacions...
Entre ahir i avui potser 10 persones m'han dit que Madrid no serà olímpica, amb felicitat m'ho deien...error!!...altre vegada confonen el color de la meva pell, el meu idioma i si molt apurem i ho saben, els meus cognoms, per intuir que això m'interessa el més mínim...ni si, ni no, el que no faig és perdre el temps mirant una cosa si el que vull és que no passi :no estic o no intento estar en aquest món per veure qualsevol fracàs, no em ve de gust...
De tots aquests temes me n'he afartat totalment, és avorrit, i evidentment gens original, espero que s'acabi aviat, però si s'acaba que no se'n parli més si us plau, que porto tan temps escoltant les mateixes coses que sembla que no hi hagi res més ara mateix.
Em quedo amb altres coses més humanes o palpables. Tinc una necessitat brutal de sentir molt i molt, és septembre, entremig del "cague" que em provoca pensar que la meva filla comença l'insti Divendres que ve, i l'il.lusió que el mateix fet em provoca.
Potser el Setembre sempre ha sigut especial per mi perquè l'últim dia del mes és quant sumo un any més i penso en el Setembre passat, i em dona la sensació que no he fet gaires pits-stop  en tot l'any, tot i que n'he fet molts, però sempre son pocs...canviar el calçat és important, les noves bambes et porten a altres llocs que has de conèixer perquè et dongui la sensació de que no estàs tot l'any fent voltes al mateix circuit, però has de fer el pit-stop al lloc que toca per enganyar a tothom i et situïn en algún punt de la carrera i amb una classificació clara...hem de pensar que ja neixem en un lloc a la graella, els entrenaments els fan els nostres pares i ens situen en una posició més o menys privilegiada...i a còrrer!!
M'agrada viure!! m'encanta viure!! m'apassiona viure!!...no tinc ni paraules del que és la paraula vida, tot i els patiments, les angoixes o els moments dolents, és el gran regal...tot i així li dono una importància cada vegada més relativa a la meva vida, curiós que és així quant cada vegada  m'agrada més viure-la...potser perquè li dono menys importància al que visc però en dono molta més a les coses que m'envolten, vull dir les essencials...com sempre: sentits, persones, humans, sensacions, elements, i tot el que abarco...
Ahir passejava per Olot, una ciutat que mai m'ha atret, i em sentia bé, perquè no depenem d'una ciutat per sort, depenem de nosaltres, e intentem donar culpes a factors externs...finalment, si miro enrera, quasi tot el que tinc i he aconseguit o he perdut ha depengut  de mi, sigui quin sigui el meu lloc originari de la graella...
És curiós tot plegat, aviat és l'onze de Septembre, i no sentiré res, igual que el dotze d'Octubre...res de res...i arriba el Nadal i no sento res diferent, i cada dia se'm accentua més aixó, i tot i així, això no em fa més que sentir-me més lliure i poder sentir encara més moltes coses molt menys complexes segurament, però per mi, molt més fàcils d'entendre.
Cada dia em crec més que si miro cel i plou, és que està plovent, aquí és on vull arribar , a la lògica més aplastant i allà, tan sols allà, tots els meus somnis s'alliberen i no tenen fi, i en aquesta vida una de les coses que més valor li puc donar, és la capacitat que tenim els humans per somiar desperts infinitament...
Segueixo doncs amb la televisó tancada, escoltant les notícies per veus d'amics, que almenys les trobo més interessants, i esperant que demà quant treballi, segueixi seguint poder somiar sense esperar recompensa, i que quant la tingui, la sàpiga gaudir perquè per davant de la meva realitat hi hagi la meva essència, igual que per davant de qualsevol persona que estimo, també hi vegi la seva essència...allà on la gent té el valor per sobre del que viu...allà on tothom és algú...