Bondats

Em pregunten: "tú ets així sempre?"...no, no sóc sempre així, a vegades sóc aixà, sóc també cada dia diferent, com tots, depen de la situació i depenent sobretot de qui tens davant, el mèrit de les nostres relacions sempre és de la persona que tens davant i així actuem...
Veus un que arriba amb llança i escut, per defensar-se, altres arriben amb l'espasa per atacar o directament amb la guillotina...caminen a poc a poc, molt equipatge i molt de pes, pesa molt una gullotina!! , ni que sigui de PVC...no puc actuar igual amb ells, em fan por!!...per sort n'hi han poquets, però si que molts t'arriben amb una bona cuirassa, amb por, alguns tenen una escletxa per les ganes, altres tenen totes les portes tancades, tothom es mereix el respecte de les seves eleccions, per tant no, no puc ser igual amb tothom...
Però si, cada dia tinc menys por...hauré d'estar orgullós potser de que a mida que em faig gran cada vegada tinc menys por de que em facin mal...a veure, jo he fet mal i entenc la meva bona fe quant l'he fet, i això em fa pensar que si algú me'n fa també actua amb la mateixa bon fé, perquè no hauria de pensar això?, seria injust amb els altres i sobretot m'elevaria a mi , com si jo fos l'únic que pot fer mal sense voler...
Si, confio en la gent, segueixo volàtil com sempre, d'aquí a allà, d'allà a aquí, no puc entregar-ho tot, crec que cadascú coneix les seves limitacions i potser una forma de no fer mal és saber-les, així no enganyes tan!
Però la meva feina m'ajuda molt...avui he fet una ruta on entro a cinc bars, en tots m'han invitat a pendre alguna cosa, com que no bec alcohol i molt poques vegades un refresc tipus coca-cola, no he fet un lleig i m'he futut cinc cafès amb llet...he tornat a casa ballant!!...perquè explico això?...perquè la feina cada dia em mostra la bondat de la gent, gent que em parla amb total confiança, m'explica la seva vida, la seva depresió o la seva il.lusió, cada dos mesos els faig la visita i ja hi vaig amb el pensament de com li estarà anant...son gent que no tinc en el meu dia a dia, però son gent important en la meva vida: la seva confiança, la seva bondat, en molts casos els seus pensaments originals m'ajuden a ser més persona, i es crea un afecte important i tan sols els veig en molts casos, sis vegades a l'any!...ben mirat potser és molt, perquè menys algunes excepcions, a les persones més importants pel meu cor també els veig aquesta quantitat de vegades en tot un any, i potser ni aixòen molts casos!!
Crec que apendre de la gent, de la gent bona, de les bones accions, és molt millor que apendre de com viure perquè no et facin mal, fa temps que ho he aconseguit, bastants anys,... i tinc claríssim que visc molt millor que abans...a veure, mai he desconfiat de la gent, però com que algunes persones em deien: " no pots anar així per la vida!!" doncs estava una mica perdut...i SI, si que és pot anar així per la vida, és igual de vàlid que desconfiar, tothom escull la seva forma de viure, tot és vàlid per viure...jo parlo del meu caminar, i en ell, realment hi ha hagut un canvi desde que ja no dubto a l'hora de confiar en els humans, crec que si ofereixes un somriure i un toc-toc sincer, t'obren la porta i et retornen el teu somriure...molta gent em diu: "ets bona persona"...si, ho sóc, moltíssima gent és bona persona, crec que no té molt mèrit, trobo molt més complicat ser mala persona, pensar com ser-ho, actuar com a dolent, uf!! quina feinada!!...el més fàcil és ser bó, no en tinc cap dubte...i no ho dic subjectivament, veig a molta gent cada dia, i poso la mà al foc que el noranta-cinc per cent son bones persones, l'altre cinc per cent el deixo en el dubte, crec que si hi penso, no podria ni posar un cinc per cent, és massa elevat, però també tinc clar que per valorar a un de bó, hem de veure algú de dolent....si no, tots seriem creats per un món feliç, com deia aquell autor...de fet, no crec que ni els "mamonassos" que dominen les decisions dels nostres països siguin males persones, simplement s'han contaminat tan que s'ho creuen, però n'estic convençut que quant es treuen aquesta disfressa de "mamonassos", alguns ens podrien sorpendre humanament...però s'ho han agafat tan en serio que deuen estar una mica tarats en la bondat, deu ser això...a veure, no tot és excusable, Hitler era un tarat o una mala persona? a veure!! era un fill de puta com una casa de pagés!!...i punt...però n'hi han que estan tarats, com quant nosaltres agafem una histèria per la feina i no recordem qui som...és el mateix, el que passa és que depen de la responsabilitat de la feina és nota més o menys...o podem retornar a nosaltres més facilment...també, tots tenim dret a estar tarats!!....
Hi ha gent que et sorpren de la bondat que desprenen...és fantàstic! i segur que és motiu suficient com per desapendre moltes coses absurdes, tenim una certa tendència a mirar al personatge més dolent encara que estigui enmig de 999 persones bones...potser hauriem de fer cas a la majòria no? ara que el poble demana tan que facin cas del que diu la majoria, podriem predicar nosaltres amb l'exemple...
Acabo, com tantes vegades, donant les gràcies a molta gent...molts ni saben que existeix aquest blog, ni els meus escrits, però en ells també existeix aquesta gent tan "important" en la meva felicitat o més ben dit: serenor...perquè ser bó o no ser dolent et dona això, serenor i viure serè és un gran viure!!