M'encantava...endavant, enrere, ens miràvem fixament als ulls, un davant de l'altre, sense separar-nos en cap moment d'aquell instant màgic...buscant la postura adecuada...ajuntant els extrems amb serenor, però també amb passió...a vegades si m'equivocava ella em demanava que ho tornés a fer, la confiança i la complicitat ens ajudaven a millorar...amb el temps era tan la coneixença un de l'altre, que ni tan sols ens haviem de dir res, tot sorgia fluidament...ella em mirava i sense obrir boca jo entenia el que volia, m'atançava al seu costat i tornavem a començar...i el bonic és que amb el temps no ho feiem menys, sempre estavem disposats a repetir tantes vegades com fos necessari...
Com dues peces de puzzle encaixavem a la perfecció, i en els moviments, l'anar i el tornar constant, l'amor s'anava enlairant a estats infinits...
I tan era si fos matí ,tarda ,o nit ,sempre estavem preparats per allò ,i haviem aconseguit fer-ho per tota la casa, tot i que en el menjador ens sentiem més còmodes... tampoc ens preguntavem el perquè era així, ho feiem i ja està...A vegades ens enteniem fins i tot en les postures més complicades, quant semblava que no ho aconseguiriem , sempre arribavem al final... era fantàstic...ens coneixiem i ens enteniem en aquest tema i ja sabem que això en una parella ajuda a mantenir la flama encesa... nosaltres ho teniem i ho feiem a la perfecció...ella estava per mi i jo estava per ella, eren moments que res podia trencar el que hi havia en nosaltres: amor, pur , net i blanc, amor sincer...acariciavem l'obra feta amb passió, sempre acabavem a un centimetre de l'altre dient-nos que ens estimavem, quin instant!!... i lguardavem l'obra en el calaix dels records, ben plegadeta, i pensant que demà potser tornariem a deixar anar tanta estimació que mai defallia...
I avui l'he trobat a faltar, no se perquè cony foten els llençols preparats per tan sols les parelles, no en tinc ni idea de plegar-los sol, ho passo fatal... si, trobo a faltar estar amb algú avui, algú que com ella , que em torni a ajudar a plegar els putos llençols...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada