Amistats

Avui em toca mirar enrera...situar els principis de llargues i potents amistats...
Avui hem anat a veure la millor amiga de l'Aida, m'encanta veure tanta complicitat madura entre infants, amb la madurés tan ajustada a la realitat com ells a vegades tenen, perquè tenen la realitat segurament més real que la nostra...parlo humanament...
He pensat..."seran sempre amigues?"...i pensava que a mi m'encantaria, perquè la seva amiga la trobo genial, en tots sentits i amb un cor gegant..., no cal ni dir que penso de l'Aida evidentment, però la vida mai saps on et situarà les persones que vas conèixer en l'infantesa...
Ara recordo la mare del meu millor amic perseguint-me amb una escombra pel carrer Sant Joan, demanant-me que deixés de maltractar al seu fill...no molts anys més tard picava el timbre d'aquell que li feia la punyeta i quant preguntava per ell, em deien que estava a casa meva i així ens canviavem els papers, i aquella nit tots dos ens subtituïem mutuament en les nostres respectives cases...aquella dona que m'havia perseguit pel carrer amenaçant-me per amor maternal, passava a ser una de les persones que més carinyo sempre li he tingut: la mare del meu millor amic...
Aquesta va ser i és la clau de la nostra amistat, res de cumpliments, tot llibertat, mai ens posavem d'acord en com quedar, però ens estimavem i ens estimem amb fermesa, tendresa, respecte, complicitat, admiració i amor, molt d'amor...
Encara recordo un dia entrar a una discoteca i preguntar al porter que si hi havia a dins el meu millor amic, ja que haviem quedat allà, em va dir que no i jo em vaig quedar igual...el porter em va mirar i em va dir: " encara no entenc com podeu ser tan amics si mai cumpliu quant quedeu"...i si, ho erem i som, perquè per tenir una amistat s'han de cumplir milions de requisits...el principal potser és que la classificació de les prioritats coincideixin força, fins i tot si poden ser identiques encara millor...
Tot de nens que es passegen per davant teu, ni tan sols et pot entrar al cap que un dia potser desapareixeran, son els teus millors amics!!...però arriba el canvi de cole, el canvi d'etapa, deixes l'infantesa, arriba l'adolescència, i alguns ja no hi son...no cal ni dir que en aquells moments ni podia olorar que un dia un lloc anomenat internet em permetria retrobar-ne alguns...
I arriben les feines, els dies de festa, l'amic que et presenta amics, i així tota la vida i vas escollint i van apareixent altres persones i desparaixent altres i de sobte tens 40 anys i pares i revises...i et trobes que aquell nen que tan estimaves ara te alguna cana, però lluny de desaparèixer, està més visible que mai i realment te n'adones que heu construit alguna cosa molt gran, al principi amb una mica d'esforç fins que un dia, sense parlar-ne, ni tan sols adonar-te'n tot flueix i potser aleshores penses i assegures que allò si que és per sempre...
Altres saben de tú fins una edat determinada, però saben tan fins aquella edat ,que vas rebent flaixos visuals de moments que vau passar junts...ells també son amics, perquè algú que ha sigut molt amic durant molt de temps, mai deixa de ser un amic...a mi m'agrada valorar el que tinc, el que he escollit, perquè finalment tots escollim per sobre de les circunstàncies, vull dir que no som amics perquè ens hem creuat, això tan sols és imprescindible al primer moment,  per tant considero al gran amic al que encara està aqui sempre, però tot i així els altres estan també allà sempre...i dic allà, en un raconet important d'un mateix, alguns t'han donat eines que encara avui utilitzes i en canvi potser te'l trobes pel carrer i parleu tan sols com dos ex grans amics...perquè els que marxen, curiosament, no tots son amics i prou, alguns eren grans amics...tot plegat és curiós...perquè per sort la vida flueix tan que ni tan sols aquests trencaments son traumàtics, son perquè han de ser, i ni t'ho planteges, tan sols penses "és curiós"
Avui mirava a les dues nenes juntes i les mirava pensant que allò mai ho oblidaran, passi el que passi entre elles, aquells instants queden gravats en el cor, i algunes coses amb lletres plenes de colors...és bonic....