El cel

Ha arribat el cel de septembre... és un cel que em fa vibrar. Tot l'any miro el cel, el màxim que puc,  em faig petitó i volo per ell, sense parar, sense por de caure al buit, perquè no hi ha buit, a sota hi som nosaltres amb les nostres genialitats individuals i les moltes tonteries col.lectives...
Recordo l'any passat per aquestes dates... crec que van ser dels 30 dies que més vaig mirar el cel... de dia, de nit, quant sortia el sol, quant s'amagava...crec que l'any passat va ser l'any que més regals vaig oferir als meus sentits...i val la pena mirar el cel!!!...com un nen que busca imatges en els núvols, i troba personatges...  tinguis l'edat que tinguis ho pots seguir fent, tot és posar-s'hi...i el més important és no creure mai del tot en les normes establertes de la connexió que ens expliquen entre els nostres actes i la nostra edat...madurem com madurem o envellim com envellim, però el cel segueix allà i els nostres sentits segueixen aquí, per tant podem seguir jugant i gaudint...no cal ser pintor per gaudir-ne...quina sort tenen els artistes que poden dir que s'inspiren en la naturalesa i son admirats...bé, els artistes que triomfen clar, els que no, son una somia-truites, ja sabem que així funciona tot, primer demsotra el teu valor extern i és aleshores que tens dret a dir coses i el que és més fort encara: que et creguin el que dius!!
Doncs si, mirar el cel et permet estar en els núvols literalment, estar a la lluna, allò que tan mal vist ho veiem des d'aqui baix, fins i tot no toques de peus a terra quant el mires...doncs va bé, alguns van al gimnàs o fan viatges per desconnectar, també és no tocar de peus a terra i estar a la lluna això, perquè tan sols és una realitat momentanea, doncs imagineu el que és poder desconnectar cada dia tan sols aixecant la mirada cap enlaire!!...és meravellós, és infinit i a sobre, és gratis!!
I el cel canvia cada dia, i de sobte surt la lluna i apareixen les estrelles o tan sols els núvols les amaguen però la claror del gran astre nocturn descobreix un altre món, una altre possibilitat de desconnectar, ara abans d'anar a dormir...
Quina merda de societat hem muntat no?...ara m'ho preguntava, sembla que vivim permanentment pensant en desconnectar, aquest és el nostre premi social? desconnectar?...quant arribo a aquestes conclusions és quant més clar tinc que he de disfrutar de la meva vida, jo vull viure connectat tot el dia en aquests sentits, aquests regals de l'univers, aquests instants tan individuals i tan poc possessius... perquè el cel no és nostre, ni la lluna, ni el sol, ni els núvols, tans sols son nostres els protectors solars, els paraigues o les ulleres de sol, perquè som menys que els elements de la natura, per tant ens hem de protegir...que fantàstic és recordar el que realment som en l'univers, si ja tots junts no som tan com creiem, un per un, no som res més que un boçinet de res..per tant hem de lluitar per fer de la nostra vida alguna cosa molt gran i recordant sempre que som petits, petits, petits davant d'aquests tresors que ens escalfen, que ens donen llum, que ens donen la vida...sense el cel tampoc som res, però res de res eh!!...per tant jo em torno a endinsar en els seus regals diaris i li agraeïxo cada dia que em dongui la vida...i a sobre, amb regals inclosos!!