Dos anys

Ara fa dos anys que vaig començar aquest blog...
Han passat moltes coses en aquest temps, tantes com les que passen a qualsevol persona...a veure, és un blog, no és més que un blog, segurament molt personal, o no, depenent del dia i del moment, segurament molt real o no, depenent també del moment i sempre recordant que qui mana en aquestes paraules sóc jo, per tant sóc l'única persona que sé la veritat de tot el que hi ha aquí dins...
Evident que el cent per cent d'aquest blog és de l'autor, vull dir que tot passa pel meu filtre, per tant l'importància és relativa...si algú em vol conèixer a través d'aquestes lletres, pararà boig, perquè trobarà milers d'estats diferents en la mateixa persona...però això no tan sols ho pot veure un lector, ja que ni tan sols jo em puc reconèixer en un estat anterior..., potser per això no miro mai el que he escrit, segurament algunes coses ni les recordaria i altres pensaria qui coi ha escrit això?...crec que tots som variables minimament, alguns ho diuen i altres s'ho callen...perquè per més estable que siguis , tindràs un dia trist, un de preciós, un de gris, un de colors, un de meravellós i un d'horrorós...jo ho plasmo aquí, a vegades en el cos d'una altra persona, a vegades en el meu mateix cos i a vegades absolutament lluny del planeta terra, tan sols dins de l'imaginació...
Però en aquests darrers dos anys hi han coses molt reals, potser algunes ni tan sols surten aquí, el que si he aprés és a fer un passet enrera quant fa falta i no obstinar-me a consolidar una cosa que mai es podrà consolidar...agafant empenta marxa enrera per fer un bon saltiró endavant...o sigui, cap fred i pensar...això ho he aprés i crec que ha sigut el meu gran canvi d'aquests darrers dos anys...
Però un, quant escriu per aquí, se la juga una mica, i ho has de tenir clar, perquè permets el judici, quant ni tan sols jo me'l permeto a vegades, ja que moltes coses son momentànies, potser totes.. i en molts casos, aquí he escrit a un ritme diari, per tant, en una setmana, potser he mostrat cinc estats diferents...
Tot i apendre a treballar el cap fred, hi han coses que no canvien, un és com és o té una base, que es pot moldejar, que es pot dissimular en alguns bocins, però quant passa un temps i has triat, hi han coses intocables internament...
L'altre cosa que he "aprés" aquests dos anys és a minimitzar la distància entre l'intern i l'extern...potser en molts casos ho comparteixo aquí perquè jo m'he enmirallat en moltes persones, que como jo no son cel.lebres, però tenen paraules, potser tan sols una, que t'ajuda en algún moviment de la teva vida...no puc ser egoista en això, ja que m'han entregat molt... i molta gent... i tot i la meva innata impulsivitat, moltes coses estan controlades, i no les mostro...no és un escut ni molt menys, si no que penso que el que més endins meu està deu ser el menys important pels altres...pots ajudar a somriure, o a plorar, o a simplement disfrutar, a poder compartir un moment màgic que avui he viscut, però no pretenc donar cap lliçó, sóc com tothom, potser el que canvia és que ho dic...com molts famosos han fet, però jo ho faig des del total anonimat...
No és res important el que hi ha aquí, son moments, son instants, son dibuixos, fantasies, bogeries, coherències i tantes incoherències com tothom, no te cap més secret, ni tan sols té lògica, un fa dia rera dia el que ha de fer, i jo aquí poso dia rera dia el que he fet ,o no he fet ,o he volgut fer ,o vaig fer ,o va fer una altra persona ....no és res, i me n'alegro molt de que faci dos anys que no escrigui res per aquí...i me n'alegro molt de poder-ho compartir, amb gent que els dec molt, i amb alguns que ni tan sols conec...per mi és com un llibre de la gent que passeja per la meva vida, ensenyant-me coses, mostrant colors i jo els retorno aquest regal per aquí....