Memorias de una Geisha

Al cinemà no hi vaig anar, tot i que em feia gràcia veure-la, i avui per casualitat, l'he pogut veure per la televisió.

Una intensa història d'amor portada als extrems, un romanticisme quasi foll però tendre, segurament un amor infinit, d'aquells que no tenen una explicació coherent... existeix perquè ha nascut des del primer dia, quant ell li dona tota la força amb unes paraules quant ella encara és una nena.

Sóc un amant dels sentits, crec que és la part més essencial d'aquesta vida i mirant el film, se'm anaven despertant un per un, com si tot el que passés ho pugués olorar, com si jo estigués allà... crec que les imatges son d'una bellesa fulminant, acompanyen a tots els fets que succeeixen a la perfecció...m'encanta una escena, quasi al final de la pel.lícula on els cabells de la protagonista arriben al pla abans que el rostre, un moment trist just abans del moment més bonic i el punt final de la gran història d'amor...els cabells et fan pensar en la cara d'ella, fins on pot arribar el patiment del desamor , ja que ella és passa tota la vida lluitant per aconseguir el complicat amor que sempre te present...tot suau, perquè ella és suau, igual que el seu estimat, suposo que pel paper pràctic que els toca viure a la vida, però s'amaga una passió que no te comparació, d'aquelles que els humans no estem preparats per aguantar, d'aquelles que si arriben a una final bonic podem anomenar que son una privilegiats...del pocs privilegiats que poden existir a la terra.

M'encanta com es mou la càmara, els colors acompanyen cada sensació , tot lligat perfectament al moment que s'està visquent...els meus sentits estaven totalment desperts mirant cada escena, algunes de molt dures, altres d'absolutament passionals, i mai oblidant la bellesa de cada instant...la passió desmesurada, sense escenes de sexe, passió de la més intensa, la d'aquell conte fet realitat...acabes la pel.lícula estimant als protagonistes, just en el moment que els dos es confessen aquella atracció inhumana, allò que finalment en dues paraules ja s'ho han dit, no cal més, tot i que s'han passat mitja vida amagant els seus sentiments...

Entremig he intentat entendre la figura d'una geisha, el que significa, que son exactament, encara no ho tinc del tot clar, però la realitat és que els sentits no m'han deixat examinar molt aquest petit gran detall, em quedo amb els sensacions, la tendresa de les imatges i la força d'elles, que es combinen continuament...

M'encanta la bellesa, tota, la de la persona més bonica a la més lletja, tan és això, la bellesa és tan subjectiva com real, a vegades és un conjunt de moltes sumes.

M'encanten aquestes històries d'amor on els amants es van trobant en el seu caminar i a vegades desapareixen sense saber quant es tornaran a veure, em fascina aquests moments on es retroben, és un somni per qualsevol somiador...per sort, jo ja he passat aquesta història, per tant ja em considero complert en aquests extranys moments on algú apareix i no saps perquè però entens que una cosa ha nascut i és inacabable, potser tant que no hi pots arribar... som humans, però si acaba bé, deu ser alguna cosa majestuosa...la meva apasionant història no va acabar com a la peli, però ja ho he tingut, ho he d'agraïr a la protagonista tot i el possible patiment que podriem viure...tot passa, i finalment un escull mirar enrera i quedar-se en les coses bones de l'altre o en les dolentes...aquests amors es mouen entre la frontera de la gran coherencia i de l'absoluta bogeria, no es pot controlar si no està acompanyat dels colors, les fotografies i la suavitat per on es mou aquesta preciosa pel.lícula que avui he vist.