Ulls oberts!!

Suposo que un, amb els anys, va entenent on estan les seves virtuts i els seus defectes...potser aquests darrers anys m'ha tocat enfrontar-me a mi mateix en molts casos, algunes vegades per coses pràctiques, algunes de sentimentals i s'entén com a sentimentals tota persona que et desperta sentiments, no parlo de tan sols home-dona.
Estic orgullós de mi, crec que poques vegades ho he estat tan com ara, pot semblar pedant però en el blog ja he posat en molts casos quant no ho he estat, i ara ho estic, és així...
Ho estic perquè les he passat bastant putes, he arribat a tenir situacions complicades i en canvi segueixo amb les mateixes ganes vitals i amb la confiança infinita amb la gent...
Tot i així conec els meus defectes, potser això m'ha fet reduir molt el meu món, el que tots tenim més proper, em mantinc a una distància relativa de la gent, menys ens alguns casos on ja hem arribat a una concordança infinita...
Tinc dos espines clavades, dues persones que m'estimo molt i que estan enfadades amb mi, cada dia hi penso, suposo que em falta el pas, ho intento però després tiro enrera, encara em costa a vegades ser valent...sé que ho faré, i no sé si serà tard, però suposo que si és tard és perquè havia de ser tard...tot i que mai dubtaré que l'enfadada vé perquè m'estimen i m'han estimat amb molts de fets importantíssims per mi, i jo els he fallat, ho entenc...
Però no tinc ganes de parlar dels meus defectes, si no de la meva principal virtut externa, que sens dubte és el primer contacte de qualsevol persona amb mi...
No parlo d'amistats, o de gent molt propera...parlo del dia a dia, tothom m'explica la seva vida i potser fins i tot jo tinc la capacitat de captar el seu estat d'ànim i la necessitat que tenen de parlar amb algú...una mirada, un visió dels seus moviments, tot indica que pot necessitar ajuda...no és un dó, és tenir els ulls oberts, res més...
Curiós, ahir escrivia una suposada carta d'un home que es suicidava...costa d'entendre, però tan sols ho pot entendre ell i la gent que com ell pateix cada dia, evidentment li has de sumar el caràcter i l'intern de cadascú, però ho sento molt dir-ho, però les coses estan molt malament...
Em repeteixo, mirar la tele és desinformar-se, tertúlies de gent que barreja la justícia amb la salsa rosa, tertulians que cobren una bona pastarada per dir la seva, mitjans de comunicació que acaben el nivell dels polítics que ens manen, que per cert, representen al poble però no tenen ni punyetera idea del que està passant en el poble...
Avui un home m'ha plorat, semblarà ciència ficció o que això és un blog i m'ho puc inventar, però no és així, és tan real com la meva feina em permet veure-ho, tan sols he d'obrir els sentits i captar qui necessita ajuda...en molts casos veig a les persones cada dos mesos i en altres, sobretot empreses, faig una visita mensual, per tant ens anem coneixent i es va creant un vincle tan laboral com humà...
Com pot ser que un home que està arruinat pagui 6000 euros d'interessos?...com pot ser que un home que està atrotinat tingui de dormir durant un mes sense llum en una barraca dins de l'empresa que encara intenta mantenir, crec que no sap com plegar...un home intel.ligent, que ha llegit com pocs, que té una mirada tendre i que molta gent del poble me'n parla meravelles i em diu que ha tingut molta mala sort...de fet és un artista, a gran escala, que antigament tenia molts clients...m'ho repetia una i altre vegada: "ja ho sé que l'he cagat però que haig de fer ara?"...tan sols vol viure i no sap com fer-ho...
Com pot ser que en aquesta merda de societat no hi hagi protecció real per la gent, com pot ser que no tinguem 100 o 200 o 300 si cal, edificis per si les coses van malament i les persones, si, si, les persones, allò que han fet rutllar tan de temps aquesta estafa, tinguin una mica de dignitat, un sostre...ah no, ell paga cada dia tots els seus pecats però hi han caradures que segueixen fen les grans bestieses i segueixen passejant-les pel carrer i és més , gràcies a ells es crea un món de tertúlies i opinions que finalment també es tradueixen en talons per cobrar...crec que falta gent molta gent valenta que tingui veu!!...me'n vaig d'aquell gran home, si, si, gran home perquè el seu valor és aquest, el seu propi valor i tan sols li he pogut dir, emocionat, que ell està molt més viu que molts d'aquests capullos que no paren de robar i a sobre se n'enfoten de nosaltres a la cara!!...ho sento, però em fa rabiar i quant una cosa et fa rabiar, has dir, em FOT rabiar!!
Torno a casa... un veí que té la nómina embargada perquè un jutje i una sentència de divorci l'ha deixat durant un mes sense ni un duro per poder alimentar la seva filla, que ell adora, almenys alimentar-la els pocs dies que la pot veure...i no és una nómina poderosa, no, és l'atur, res més que una misèria...se'm trenca el cor perquè és un bon tiu que a sobre pateix pels altres, que plora cada vegada que la seva filla el truca per dir-li quant baixarà a veure-la...de veritat que tot i que això tan sols té un nom: putada, cada dia veig i entenc més que la gent s'està humanitzant perquè quant estàs futut i no tens res te n'adones que tan sols estàs tú i la gent que estimes....potser hauriem de ser, per fi, la prioritat i el motor de tot plegat...
Hi haurà un assassinat, no d'aquests gamerusos que es mouen pel poble amb cotxes oficials i protegits, aquests que no tenen ni idea de que és el poble, perquè no el trepitgen, és com esperar que un empresari portarà una empresa molt bé si no té ni idea de quina empresa té, almenys delegarà a gent de confiança i que en sàpiga per cobrir les seves deficiencies professionals...aquests ni això, ells decideixen sense saber res de res...hi haurà un assassinat, segurament d'un pobre alcalde que caminarà tranquilament pel carrer, si va passar a Suècia, com no passarà aquí?...algú que li hauran embargat la nòmina un ajuntament, en comptes de fotre's un tret al cap , matarà al primer que trobi, erroneament, perquè el mort segurament serà el menys culpable, però passarà segur, n'estic convençut...
Jo vaig pel carrer tot el dia, amb els sentits oberts, a la natura, a les persones, a les paraules, i de veritat que fa por veure com s'aguanta tot per una línea molt fina, que pot petar si això segueix així...a una persona que està deprimida no li pots dir "si necessites alguna cosa aquí em tens"...a una persona deprimida, sense nort, que ha perdut el control de cada dia, que s'aixeca i encara no sap perquè, tan sols li pots dir que o vens o t'agafo per les orelles, és així...fets, la gent necessita fets...
M'encanta la vida, m'encanta el món i m'encanta molt, estic en el millor moment de la meva vida, i tot i així tan sols tinc ganes de veure que aquesta bondat que tanta gent posseeix finalment tingui una recompensa, el valor d'un humà no té preu, l'AMOR en majúscules pot amb tot...sembla una frase hipyye, però no, és una realitat perquè si això continua així, moltíssima gent tan sols tindrà una cosa: la persona i potser aleshores entendrem que una societat tan sols pot funcionar si el cor que la fa bategar està sà i aquest cor son els humans, tots els humans!! els d'aquí i els de Ghana, suposo que la gent comença a entendre que els Ghanesos no son els únics culpables de la seva situació, si no que la principal culpa és la gestió que es fa en el país...igual parlaria del món, tan sols podrà funcionar si mimem el mediambient i els èssers vius que viuen a la terra i que la comparteixen amb nosaltres...sincerament, no em cal mirar la tele per entendre les coses, tan sols parlant amb la gent que viu fora de la caixa tonta, entenc que tot plegat fa una mica de pena...
I viure és un privilegi, una sort, i viure és una vida i la meva té el mateix valor que la del president de la Generalitat i la de l'home d'avui el mateix que el del Rei, potser sa majestat ha estafat més i ha pagat menys, però el valor és el mateix...per mi no, és clar, però en realitat cada persona és un valor i punt...
Perdoneu la mala llet, però sincerament, hi han coses que em superen...i quant em superen vaig massa ràpid escrivint i no miro, altre vegada , les faltes i l'ordre del que escric...i és que la gent, la bondat, no és mereix de rectificar en els sentiments, ha de sortir directe del cor...a veure si un dia hi ha un valent que sàpiga que per tirar un país endavant, el primer que s'ha de fer és cuidar als que hi viuen...com moltes vegades dic: Grècia s'ajuda ofegant als grecs...com s'enten això...és com dir que ajudaré un amic meu però que no el veuré mai més...sincerament, estan xalats, no saben res, son uns ineptes que no tenen ni idea del que és viure amb 400 euros i 5 persones...va, que no ens alliçonin que cada dia que ho fan un humà obre els ulls, que vagin en compte, perquè en res tenim molts ulls oberts!!