Perquè?

Avui m'ha dit una amiga que no sóc un "home" igual que els altres...jo li he preguntat com son els altres?...de fet els que conec, els més propers a mi, els millors amics no crec que s'allunyin gaire a com sóc jo, almenys ens entenem, fins i tot quant parlem de dones...potser és la sensibilitat, que segur que no és exclusiva de ningú, potser son els esteorotips que fan semblar a molts homes molt més "machus" del que son realment, potser és una visió ancestral que fa que finalment els tópics fins i tot s'imposin al que mires...
Perquè de fet, jo sóc un home, per tant seria impossible que fos l'únic que tingués aquesta forma d'entendre les relacions home-dona...jo jugo, jugo molt, m'agrada jugar, m'agraden les sensacions i les busco i les rebusco, és una opció, i qui no em coneix pot confondre moltíssim, fins i tot diria que qui em coneix, si és dona, també pot confondre...com sempre les paraules corren massa!!!...però això si que és un tret que no puc ni segurament vull canviar...finalment, com amb tothom, se m'ha de jutjar pels actes i allà, en les realitats, és on guanyo molt o perdo molt...
No sé entendre una relació d'amistat sense intensitat, parlo d'homes i de dones, ser amics perquè si no ho entenc...potser perquè no ens agrada sentir-nos sols, potser perquè és el costum dels anys que ha confós una costum de tenir algú al costat amb una amistat, potser perquè tenint un cercle gran i proper ens dona la sensació d'estar protegits, però amb els anys això es pot tirar en contra...fins i tot triant podem ser de costums...i és que finalment el món és molt gran i abarquem tan poc espai que ens estem perdent milions de relacions positives i fantàstiques...per tant, que més que ser exigents aquí i triar de debó i no deixar-nos portar pel carinyo i prou...el carinyo pot venir de la constant companyia d'algú, però crec que estimar és molt més que això...el tòpic de que als amics els esculls i la familia ja ve donada és ben cert, pel meu gust...i tot i així estimem molt a la familia i potser no ens semblem en res a la gent que ens envolta...així doncs perquè els estimem?...perquè hi han moltes maneres d'estimar m'imagino...suposo que a la casualitat, si li sumes respecte tot i poder ser molt diferents, si li sumes allò que com a pare o fill pots entendre que et lliga emocionalment, si li sumes uns quants factors doncs ja tenim una forma d'amor...tot i que en molts casos aquest lligam provoca disputes i just quant t'apartes és quant les relacions comencen a fluir...perquè desenganyem-nos, no és una elecció, estem allà per nassos fins que tenim el dret de decidir...
Sempre he pensat que he tingut molta sort en la loteria familiar, i potser doblement sort, perquè al ser fill de pares separats em va tocar anar amb el cantó paternal: avi, iaia, tiet i pare i a tots quatre els hauria escollit lliurement i mai em fa vergonya dir que a la meva mare i a la meva germana no les escolliria...però no perquè siguin mala gent, o no em caiguin bé, si no perquè no tenim afinitat i ja està...
Ahir llegia l'història del món, una història escrita en clau humana, sense paraules tècniques, sense molts rotllos, tota l'història en un llibre que de ben segur faria les delicies de molts infants...és un llibre per nens i adults, per tothom, per saber-ho tot però amb adjectius simples, com si un emperador fos una persona abans que emperador...m'agrada el llibre: "Breu història del món, (E.H.Gombrich), de fet és com un còmic i me'l vaig mirant desde fa temps...i allà parla de mirar enrera...de que mai acabariem de mirar enrera..de que tothom té una història que comença " hi havia una vegada...", m'agrada aquesta sensació i m'agrada que humanitzi a tants personatges històrics que en molts casos semblen de ficció...ell els fa humans.
Al que anava: jo no estimo més que els altres, cadascú té la seva forma de fer-ho, jo ho dic tot, potser mai penso en les conseqüencies, això em fa fallar molt, ja que l'intenció surt del que dic però la realitat s'allunya en molts casos del primer pensament, perquè hi han molt factors...hi ha gent que pensa molt el que ha de dir, jo ho penso després si algú m'hi fa pensar...em passa en el blog, demà ja no recordo que he escrit avui, és així i si algú em fa una referència al que he escrit no ho recordo...és un blog no pensat, tan sols mostro el que penso i ho escric, sense guió mai i sense ben bé on encaminar les paraules...vaja, com sóc jo: dispers!!
Avui li deia a l'amiga que li podria dir mil defectes meus, però el principal és que no accepto les coses tal com venen, sembla que les vulgui controlar o buscar i després predico amb les paraules: si ha de ser, serà!!...
La debilitat es ferma si no tens clar el que passa, o el que ha passat, allà admiro als que tiren endavant sense pensar, a vegades els admiro molt, a vegades un xic i a vegades gens, però les tres son formes d'admirar...
És evident que si algú escriu molts pensaments publicament, és que dubta molt, que és un caga-dubtes vaja, un insegur i com diu aquell amic, tan sols quant mostres aquesta debilitat fas una passet per aconseguir més fortalesa, és acceptar aquesta part incòmode d'un mateix...sóc dèbil si, i que passa?..tot m'afecta moltíssim si, i que passa? és el que hi ha...però ultimament hi han coses que m'estan sorprenent, com a espectador d'una història que jo tambè sóc protagonista...és curiós aconseguir sortir de tú i mirar-te actuant, fins i tot veus que pots fer el pena...
Però les preguntes que m'estic fent aquests dies son:
- perquè agafo carinyo i crec tan en algú quant el temps és mínim de conèixença?
- perquè tan sols em moc per senyals?
- perquè no entenc que no pots actuar igual als disset anys que als quaranta?
- perquè penso que als meus amics més potents els vaig conèixer perquè l'edat ens permetia ser sincers? ( a part del gran mèrit d'ells, que quedi clar)
- perquè no tinc por?
- perquè no entenc quant em diuen que quant et fas gran és molt més complicat fer amics? no hauria de ser a l'inversa?...no diuen que madurem?...si madurem i "aprenem" hauriem de poder molt més facilment amistats no?...ai quin cacao!!
- perquè no em van deixar el manual d'instruccions?