Acte i conseqüencia

La meva filla diu que és el mal Karma...jo penso que son els actes que et poden retornar, a vegades dolçament, a vegades durament, a vegades sense cap mena de garrotada, tan sols el temps et va entregant el que tú has fet en actes...
Suposo que hi han dos camins, un de teu envers la teva persona, i un altre que és les teves actuacions davant dels altres...
I son dues maneres diferents de conèixer qui ets, son dos treballs que es van trobant i allunyant però que son constants, dia rera dia, fins i tot quant no hi penses, igualment estàs treballant o preparant proves de cara al futur...cada pas que fas ara és una petjada més en el teu caminar i encara que no miris enrera, si hi ha hagut un mal pas, hauràs de parar tard o d'hora....hi ha una pedreta a la sabata!!
A vegades els actes et fan reflexionar, de veritat que jo he fet això?....i per més que pensis no trobes el motiu, però el motiu existeix, ha d'existir, potser el tens tan a dins teu que ni tan sols mai ha tret el cap, potser està incrustat, potser està amagat per un mateix...per por o simplement perquè t'has oblidat d'alguna esguinçada al teu caminar passat...i tothom sap que s'han de curar bé les fractures o esguinços... una bona rehabilitació o hauràs d'acabar a urgències altre vegada perquè et possin un altre tros de guix...
A vegades, moltes, els actes son tan evidents que una vegada l'has portat a terme dius inmediatament: que he fet??...crec que això se li diu allò de: primer faig i després penso...o sigui actues i ni et planteges cap conseqüencia...n'hi han dos tipus: A- valentia  B- imbecilitat...però com que no ho has pensat abans, el resultat A o B no el saps fins després de realitzar-lo...m'explico:
No penses: "vaig a ser un imbècil o vaig a ser un valent", simplement podriem definir-ho en un senzill: "vaig a ser!!" "y Dios dirá"...per tant deixes el resultat en mans divines o inexistents, depen de les creences...
Per tant l'equilibri l'hem de trobar en un acte pensat, però no infinitament tan pensat que no et permeti fer-lo (si és bó per tú, es clar, tot i que si no saps si és bó o no jo aconsello fer-lo ) o si més no que la serenor de pensar et permeti fer-lo més racionalment i no tan apassionadament, també si la cosa no està clara... si tot pinta bé millor tirar-s'hi de cap...suposo...
Jo sóc tipus B en els actes, o sigui sóc dels que actuo amb imbecilitat o amb valentia però deixo molta porció del resultat final al desconeixement de la conseqüencia...o sigui que fins i tot vaig tan ràpid que quant hi ha una petita oposició del raonament, i mentres està parlant amb mi, jo ja estic realitzant l'acte...
I la loteria a vegades em somriu i a vegades em retorna d'una forma descontrolada i en molts casos he de repassar que ha passat perquè ni recordo on està l'orígen del retornament...o sigui ja ni recordo exactament el meu acte...
Si en persona això em pot passar,(deixant de banda la feina que no quin xip tinc incrustat però funciona!!), quant em poso dins de les paraules això ja és un descontrol total...les meves paraules son el meu conte, no la meva vida i tan sols quant una cosa i l'altre s'ajunten puc arribar a alçades que fins i tot el Peter Pan tindria una miqueta de gelosia o fins i tot vèrtig!!...osti!!, un adult volant!! i jo que em pensava- diria en Peter- que tan sols servia ja per jugar al tres en ratlla amb les arrugues de la seva cara!!...
Però aquests miracles conte-vida  passen poques vegades i tampoc nego que és perillós, perquè retornar a la terra quant estàs tan enlaire és força complicat i si existeix passió aleshores ja les ales tan sols saben funcionar desplegades...però tampoc nego que és meravellós...com diuen els castellans: " que me quiten lo bailao!!"...o sigui " que em treguin el ballat!!"...
Bé... que son tants pensaments d'actes i conseqúencia? perquè en dedico tantes linies al tema?...perquè aquest matí he fet un acte i una mica més tard he rebut la conseqüencia...m'ha entristit, no per mi, ja que un finalment, sigui acte A,B,C o D, ha d'acceptar els seus fets, però si per l'altre persona...de fet a vegades, i no sé si li passa a tothom, em dona la sensació que vaig caminant amb la bondat com a bandera, amb bons sentiments, i de sobte una part més fosca apareix i ni jo mateix la conec!!...però sé que és una pedreta a la sabata!! i m'ha passat ja dues vegades a la meva vida, per tant és una pedreta/ota..., i estic intentant descobrir en quin acte s'hi va col.locar en el meu calçat..., potser va ser la primera vegada?...no dic que fos un acte meu, potser era extern i me'l vaig quedar jo...perquè la vida és tan curiosa que a vegades vas caminant tan feliç pel teu camí i de sobte et creues amb un altre caminar, i xerreu, i finalment seguiu caminant plegats una certa distància...finalment us separeu i no saps perquè alguna cosa de la motxil.la de l'altre s'ha intruduit a la teva i coi!! camines més lent!!... i encara diria més , potser heu fet intercanvi de pes...però el problema és que t'emportes alguna cosa que no era teva però desenganyem-nos, acaba siguent tan teu com el pes més gran i més antic propi...i apa!! tornem a apendre, a treballar i a alleugerir la motxil.la per recuperar la certa lleugeresa, essencial per viure un present bonic!!