De tot cor

Porto més de tres hores escrivint... em sento motivat, fa dies que em sento motivat per tot!!...m'encanta sentir-me així, que res s'aparti del que visc, que tot estigui barrejat, que les emocions estiguin dins del treball diari, que no obri parentessis per fer entrar el meu intern...m'agrada això, em fa sentir viu les vint-i-quatre hores!!
Dec molt a molta gent, als de casa, segurament al meu pare més que ningú, a l'Eduard, que segueix inspirant molts dels meus passos...segueixo amb coses pendents, però sembla que tot està com més controlat...baixo, és evident que tota la vida tindré baixades, però duren cada vegada menys i el més important, cada dia les entenc més i com més les entenc més ràpid les supero...la muntanya russa es va equilibrant i els mestres m'han ajudat i m'ajuden...els meus grans amics actuals, els detalls dels infants, la natura que tan m'està entregant aquests darrers anys, els meu avant-passats coneguts, els que hi son, els que no hi son, la part de familia nova, que he triat de gran, quina sort poder triar més familia encara!!
Avui necessitava parar, està a casa, porto dies que no he parat, sobretot laboralment, però tot i així en cap moment he deixat la meva part humana, noves emocions, noves imatges, nous moments on m'he vist inmers en una inmensitat de natura que m'ha fet sentir tan petit que he entés la meva grandària, relativa però important, com la de tots...he rellegit al Mario altre vegada, com tantes vegades faig ... és una suma més al que busco i ultimament trobo tantes vegades...la meva coherència...potser si, com deien a casa, que tot té una recompensa...el treball la té, això diuen els que viuen per ell, però els que lluitem per aconseguir un caminar amb la motxil.la tan sols plena de coses lleugeres, tambè hem de fer un esforç, potser ens toca patir més, o d'una altre manera, però crec que val la pena, cada dia que passa ho tinc més clar.
I quant un està bé amb ell mateix tot ho mira diferent i crec que per estar bé amb tú mateix es comença per acceptar quant no estàs bé amb el que fas, allà és quant comences a posar les bases per aconseguir-ho...i mires de debó, des dels teus ulls, ja sense por i els judicis cada dia son més teus i menys externs tot i ser conscient que seguiràs siguent jutjat...tampoc has de sordejar i de molts judicis tambè en pots treure profit i saber on pots millorar...però vaja, si de dins funciones sempre serà més fàcil no fallar externament.
És cap de setmana i em ve de gust no fer res, o fer molt, no ho sé, depen de com es miri...avui soparé amb els veins/amics, demà aniré a dinar a casa d'una gent que m'estimo molt, que tots dos per separat son genial i que quant els veig junts perden molt valor individual, els anys els han fet mal, tot i que s'estimen però ja han perdut l'admiració que has de tenir quant estàs amb una persona...tot i així son tan bona gent que m'hi sento bé, jo tan sols veig la part bona dels dos, que n'hi ha molta i em fan sentir sempre molt bé...
Tothom tria el seu camí i en cada decisió cadascú sap els reptes, els perills i les sensacions que pot provocar les teves decisions...cada vegada que rebo un entrebanc al meu caminar tinc més clar que el camí és aquest...abans em quedava mirant l'obstacle intentant entendre perquè hi era, ara tan sols el salto i entenc que no sóc especial que ningú o tan especial com tothom i que tothom té obstacles...segur que uns pateixen més que uns altres però això no es pot medir perquè per cadascú l'obstacle que es trobi serà el més gran de tots, això és el que fa que l'èsser humà sigui tan petit com és i això fa que l'èsser humà sigui tan gran com és...
Aquest article d'avui està creat, com casi sempre, per persones que me l'han inspirat...avui han sigut unes paraules rebudes ara mateix que estan lluny del que jo sé que és aquella persona perquè arriben tard ja que per sort ja he vist fins on pot arribar i ja li he vist el seu mèrit i transformar algú especial en normal encara és més complicat que a l'inversa...a l'altre persona que li dec aquest escrit és a un amic llunya proper que sempre que llegeixo paraules em fa pensar i apendre, apendre molt..en el seu blog he vist respostes com sempre...han sigut detonants, i gràcies a l'Eduard and company jo he posat la resta...
Potser sóc massa solitari com per entregar tot el que tinc, per tant ho faig per aquí, per tothom que en vulgui un boçí, perque segur que sigui qui sigui que ho llegeixi li dec una part de qui sóc i com que em sento bé, doncs els/us dono les gràcies de tot cor...