Exagerat

Aquest escrit "exagerat" te'l dedico...de fet ja ho saps que te'l dedico perquè ni això he pogut amagar...
D'acord, després de dies de valentia, de seguretat, de serenor, he baixat...com t'he dit, qui s'il.lusiona mil vegades té moltes possibilitats de desil.lusionar-se també moltes vegades, és simple matemàtiques o tan per cent.
Avui doncs i com sempre intento, m'he deixat anar i sentir la sensació de desil-lusió...sempre he pensat que s'ha de deixar sentir tot, potser si no ho intentés no entendria la part bona de les coses...
Dilluns... som dilluns, he estat ben a prop tot el dia, la feina em portava allà i l'efecte imant seguia viu...suposo que toca callar i no en sé, em costa molt...és pur egoisme que no sé evitar...però per mi els colors son molt importants...el somiar...el pensar perquè ha passat una cosa..."l'exagerar" si cal, tot i que jo no ho sento com una exageració, simplement ho sento així...
No m'agrada publicar-ho, m'agradaria dir-t'ho com podia fer fa uns dies, sense dir res, de fet a vegades no cal dir res per entendre les coses...saps? em costa entendre les coses, fins aquí pots entendre de que m'ha servit la madurés, potser com més maduro menys entenc, així de "papanates" sóc...
I l'il.lusió venia del teu món, del teu solitari, de tú vaja, crec que així queda més clar...a poc a poc s'anava obrint i m'agradava olorar-lo, començava a veure paisatges teus, que il-lusionaven el nou visitant que tenies...recorda que son paraules, recorda sempre que no sóc el Peter Pan i mai ho he volgut ser, recorda que tan sols és una part de mi, tot és pot relativitzar...tot menys la persona que té noms i cognoms...mai m'agradaria quedar-me en un personatge de ficció...aquesta, la ficció, l'utilitzo per marxar molt lluny i mai la detestaré però mai deixaré de recordar que sóc de carn i ossos i no un dibuix animat...tot i que no et nego que a vegades no em faria res...
Aquest estiu vaig apendre a relativitzar, no creguis que en sabia gaire, però el resultat m'ho ha fet veure molt clar...l'intensitat pot ser efímera, pot ser que passat el temps, quant miri enrera i entengui una etapa que semblava importantíssima per mi com un fet quasi puntual, el present m'ho demostra dia rera dia, tot i que t'asseguro que he intentat amb tota la meva tossudés fer d'alló un record viu...però no me'n he sortit, per tant, tot és relatiu...
Si algú m'hagués filmat davant teu potser no entendria res, segur que pensaria que exagero, però sóc així, i tot i que tot és pot canviar hi han coses del caràcter més incrustades que altres, però et prometo que intento millorar...però ja veus, un fet com aquest, potser tan puntual, potser molt poc important per la vista universal, per mi és un detonant de moltes coses i pensaments...potser t'ho he d'agraïr no? segur que d'aquí també en trec millora pel meu futur...ves a saber...ara si que he aprés fa temps a no mirar gaire enllà en el futur, total no sé que m'espera, per tant millor em quedo aquí en el present...
Però hi han coses que se'm desperten: tendresa, sensibilitat, conexió, afinitat, algunes coses que costen de trobar però la poca experiència que pugui tenir ( per mi cada cosa que em passa és nova i poc puc enmagatzemar per un futur, per tant l'experiència és relativa) em diu que costa de trobar, però encara costa molt més de mantenir...
Avui estic "futut", ho poso entre cometes perquè és un futudés no dolorosa, és més aviat una futudés sensibloide, sensació de perdre'm alguna cosa...no em cal ser un Peter Pan per empipar-me quant tinc la sensació de perdre'm quelcom...
Aquelles corregudes amunt i avall de la setmana passada em van delatar...em vaig moure...per tú, i convençut de que ho feia correctament, em sentia a gust...repeteixo, no em pots fer por, tan sols sento el bé en aquest sentit...ho veus que exagerat que sóc, i tú que paties per la teva exageració...noooooo, la meva és molt bèstia!!, ja ho veus...
Crec que em llegiràs per aquí, però tampoc m'alegra molt...sé que em llegeix gent, de fet aquí surt la gent que entra d'una manera anònima...jo, com tots els meus amics saben, sóc persona d'estadístiques, humanes això si, i em miro la gent que entra però no tinc ni idea de qui hi ha darrera llegint tot això...bé, alguns si perquè m'ho diuen, però altres no, però no m'importa això...a vegades compartir la meva realitat i la meva ficció publicament m'enforteix, a vegades em debilita però quasi sempre, ja fa temps, ja no penso en les conseqüencies, ho faig perquè vull, perquè d'aquí uns quants anys jo seré silenci com tothom, hi ha alguna cosa que es pugui relativitzar més que això?...potser els anys em fan entendre que l'importància bestial que li dono a les coses que visc no son gran cosa, però tot i així seguiré donant-li la mateixa importància...potser és un dels secrets on recau una vida o una elecció de vida...i ara, altre vegada, et sóc sincer...tu ja pots relativitzar el que vulguis, tú hi pots posar tot el Peter Pan del món, és la teva vista i les meves paraules, no hi ha més interpretació que la teva i la meva per separat...
No em preguntis perquè, o tan sols fes-ho un dia cara a cara si és que tenim la sort de poder-ho fer, però he anyorat avui tenir "la possibilitat de"...osti, "la possibilitat de" dona tanta vida!!..."la possibilitat de" no és res però ho és tot, permet seguir amb les ales ben desplegades, permet que no hi hagi final, i potser ni començament...en "la possibilitat de" hi viu la meva il.lusió...tranqui, en tinc moltes, però en aquesta ets tú la "prota" per tant te la dic a tú...igual que he dedicat escrits als meus estimats o a gent important en un moment de la meva vida, avui t'ho dono a tú...de fet aquests últims articles son conseqüencia al que m'ha fet pensar tot això, imagina si sóc exagerat!!!!
Em vas obrir una porta la setmana passada, jo me la vaig pendre molt millor del que potser vas imaginar, potser no vaig arribar molt lluny, tan sols veia una porta oberta...imagina si poden durar poc les il.lusions que la vas tancar a l'endemà...crec que encara tenia una cama a dins, perquè alguna cosa se m'ha enganxat en aquell tancament...estic en un moment de la meva vida tan seré que m'ho vaig pendre bé, vaig entendre el que calia i vaig deixar de mirar-te una estona i sobretot de pensar en alguna conversa interessant...però ahir van tornar i avui, al passar tan a prop, han tornat amb més força....repeteixo: ja veus que exagerat que sóc!!...per aixó et dedico aquestes línies, perquè potser aquest dia meu et pertany a tú...buf!! quanta responsabilitat...nooooo, tranqui, aquesta última paraula tan enfalagosa me la quedo jo, tot el que dic i penso és positiu dins meu, vull dir la part que em fas treure quant penso en les nostres converses... però a mi em toca pensar, perquè penso saps?...bé, crec que ja ho saps...a vegades em costa mantenir-me seré en aquest món, a vegades m'enrabio molt amb les meves actuacions, a vegades, fins i tot, m'arrepenteixo de moltes coses, però algunes vegades tinc les coses clares, no gaires eh, però aquesta si que la tinc clara i les meves conclusions ja te les he dit, aquí i allà....imagina si penso que no m'equivoco amb el que he vist, que t'he entregat moltes lletres i encara no tenia ni amistat!! buf!! que exagerat que sóc!! et prometo que aquesta part de mi em costa encara acceptar-la...l'exageració...ja callo...però no sense recordar-te que avui he anyorat molt "la possibilitat de"...no parla el Peter ni el pirata, parlo jo...no creguis, a ells els faig callar moltes vegades perquè no paren de demanar i jo els dono el que puc...tan sols sóc un èsser huma, no un mag i fins i tot et diria que l'experiència m'ha fet treure'm a mi mateix l'etiqueta d'especial o d'espAcial, que reconec que fa mooooolts anys enrera m'ho vaig creure...de mica en mica m'he posat a lloc...no sóc especial, perquè especial t'ho fan els altres o no, però aixó si, mai renunciaré a que la meva vida sigui especial i a conèixer gent especial..., tot i que ho he de fer algunes vegades és clar...i no en tinc cap dubte: tu ho ets, d'especial vull dir.