Data de caducitat

Mires un producte i entens que la data de caducitat indica que aquella imatge encara bonica i sugerent ja no et farà bé...tot i així és tan sols, en molts casos, una data de prevenció, perquè encara podria ser consumit durant força temps i continuar siguent saborós al paladar.
Quant un neix ja té la data de caducitat incluida en la partida del naixement...ja quant treiem el cap en el món ens indiquen quant de temps serem útils i quant haurem de començar a buscar excuses per seguir vivint, però nosaltres no som un producte qualsevol i encara que davant de la societat no som més que una marca com les que hi han al super, per sort, som molt més que això, som una vida, som uns sentiments, som una persona.
I ara estem en una època que molta gent caduca abans d'hora, fins i tot ho fan quant estan teoricament en el moment més exquisit com a producte social, i aleshores escoltes a la gent i te n'adones que per més caducats que semblen, en realitat estan obrint els ulls per primera vegada i comencen a viure de veritat...si, és fort, però potser en una situació de caducitat un se n'adona que les dates i principalment, la seva vida, és seva.
Avui he vist un noi que està futut, m'ha explicat la seva desesperant situació, sense por, sense dissimular res, jo l'escoltava entristit però per altre banda entenia que després de potser 10 anys de conèixe'l, per primera vegada m'ha semblat una persona...mai m'ha caigut malament, i això que no cau gaire bé, però la seva ostentació econòmica i "xuleria" material feia que molts no l'aguantessin...fins i tot crec que molts l'envejaven.... com que per sort mai he envejat res material, doncs me'l prenia una mica com un dibuix de còmic, algú exagerat, i fins i tot a vegades grotesc...
A vegades me'l trobava i em mostrava bitllets de 500 euros, altres em deia el cotxe que s'havia comprat, tot posadet dins d'un sentit de l'humor bastant tristot, però tot i així mai em va caure malament...
Jo ja sabia que no estava passant per un bon moments, perquè me'l trobava i el seu discurs de tot controlat ja no existia, però avui s'ha deixat anar i m'ha explicat en quina situació està actualment...
Curiós veure que de sobte, algú que estava per sobre de tot, que presumia, que col.locava ell solet tot el seu valor en una imatge, retorna a la seva realitat i es converteix en una persona amb uns pensaments fins i tot tendres i mostrant per sobre del cotxe, els seus sentiments i ho fa davant meu, quant tampoc ens coneixem gaire i de fet, no sap res de mi...
És trist però cert, la crísis acaba amb molta gent, reinventa dates de caducitat i fa patir a moltes families i no és just, però per altre cantó, fa nèixer noves consciències humanes, fa replantejar a molta gent el que havia convertit el seu dia a dia i crec que construeix noves visions, ara si, partint del nostre ser i de la nostra condició humana i no mercantil.
M'està passant sovint, gent que comença a compendre al del costat, sense judicis fàcils, gent que ja no li fa vergonya dir que no està bé, gent que fins i tot que està mimant molt més el seu intern perquè realment és el valor més gran que tenim...
Podria ser, i ja no parlo utòpicament, que a partir d'una "putada" tan gran com és aquesta crísis, les marques de caducitat desapareixin del tot...de fet ens hem adonat que encara que tenim marcada la data, si cal, ens poden llençar abans d'hora i tenir aquella sensació de que ja no ets vàlid al paladar d'aquest gran engollidor de persones anoment societat de consum i entendre que  estàs a la suposada plenitut de la vida i et diuen que ja no serveixes, és molt dur...insisteixo com sempre en la força de l'individu, en l'educació enfocada desde aquesta prisma, des d'un mateix, sense pensar que això significa egoisme, si no estabilitat emocional, cosa imprescindible com a eina quant les coses, pel motiu que sigui, no van com esperaves...molta gent perduda que es pensaven totalment afincades en aquesta terra i ara s'han de fer totes les preguntes que mai s'havien fet...no parlo desde la prepotència, si no desde l'experiència...jo també he passat pel mateix i tot i que tenia algunes lliçons apreses, tambè m'havia arribat a creure imprescindible en aquest fals engranatge...una màquina és una màquina i una persona és una persona, potser toca ja mai més barrejar conceptes...em molesta veure al de davant de casa patint, i cada dia em molesta menys entendre que la màquina devoradora d'il.lusions s'està fonent...per cert, unes il.lusions, que en molts casos, ella t'entregava com a suposat premi de ser una peça més...per favor!!, som molt més que això, som persones, i ara ho estem veient...espero que aprenguem de veritat, que no podem posar la nostra vida en mans de maquinaries externes...
Quant ha marxat li he dit tot això, en menys paraules es clar, no cal cap sermó, però li he dit, tot atançant-li la meva mà, que benvingut a la seva part més humana...curiós, sempre me'l mirava com algú molt extern a mi i avui m'ha tocat la part més sensible, estava tendre, sincer, bonic i més guapo que mai i tot i així estava patint...espero que la data de caducitat externa li col.loqui a lloc la seva caducitat autèntica...que és seva...un ha de caducar quant vol, no podem tenir el destí tan elaborat i tan afinat.