Connexions

Ja ho deia fa pocs dies que cada dia em sorprenc més!!...cada vegada que baixo, la baixada és més curta i més relativa..., miro enrera i recordo les més antigues davallades i osti!! hi ha un canvi abismal...
Avui ha sigut un dia genial!!...tinc la sort o el privilegi de tenir una feina que em permet conèixer multitut de gent, sembla que cada dia vagi de viatge...entro en mil cases, veig mil races, veig mil formes de viure, d'entendre la vida, i cada dia tinc un regalet universal...avui la conversa intensa l'he tingut amb un xinés, segurament l'única raça que encara no havia entrat en contacte mai.
Porto més de 15 anys voltant per tot arreu, dels xalets més luxosos a les vivendes més humils...com no podria tenir una visió universal de les coses?... hauria d'estar cec per no tenir-la...la vida, en general, ens porta el contacte de la gent més semblant a nosaltres i això segur que impedeix apendre molt, perquè si no sóc racista ni classista és primera, per l'educació que he rebut, sens dubte, però ho he anat confirmant a mida que he anat trepitjant mil indrets...això si ,amb la meva curiositat per conèixer persones, per apendre més, per apendre d'altres llocs, per saber que jo no sóc l'important de la conversa i l'altre un annexe que s'ha afegit al nostre país, de tú a tú, perquè és així...podem posar mil mots però una persona pot ser jo, tú, ell i si els ajuntem podem ser nosaltres, vosaltres i ells...qui surt d'aquí és que és un ignorant...no ho dic amb despreci, però és que no hi ha més, una persona és una persona i ja està...no hi ha més.
Amb aquesta visió és fàcil entendre que per mi conèixer tants indrets i gent diferent m'ajuda molt a entendre mil coses...les pors de perdre el que tenim, l'importància exagerada que donem a les coses nostres, a la propietat, una propietat que fins i tot pot portar un país a la fallida...
Avui tenia els ulls ben oberts i curiosament el tresor m'ha arribat de la Xina, allà on els ulls son allargats...m'ha explicat o respós mil preguntes del seu país, tenia molta curiositat, i m'ha sorprés el seu sentit de l'humor...després ho pensava, no havia parlat mai amb algú de la Xina, i molt menys havia rigut amb un xinés...m'ha fet il.lusió...
Després he tingut natura: que passa tronco?, que fots capullo?, que et fullin!!!....també m'obre la ment cada dia entendre el que som en el món...està bé ser modest a l'hora de jutjar els teus orígens, de fet son molt relatius si tires molt enrera...però jo que vinc de familia "bona" però amb un cor encara més BÓ, he entés que tot plegat és una misèria que ens vol fer creure que el nostre "status" és vital per nosaltres...crec que tanta crísis ens va obrint els ulls, la ment i potser es perderant algunes tonteries que inicialment, quant som infants, no son nostres...
Obrir els ulls i no tenir por m'ha permés conèixer moltíssima gent...aquests darrers dies he entés que millor que em fixi amb les persones interessants del meu sexe, o sigui homes, tot és molt més senzill així...sap greu però és així...les ments sexys no tenen molt valor si es miren des dels organs sexuals i és que ens costa quedar-nos en el que realment som, simplement persones...
Avui he somrigut, i quant somrius tan sols tens somriures com a recompensa...he anat d'un barri d'inmigrants a un altre de torres de la burgesia catalana o garrotxina i tothom m'ha somrigut...a baix perquè per mi és un barri plé de persones, res més, i a dalt perquè aparentment podria semblar que tinc una torreta...però després el més important son les paraules, les connexions, els gestos, un petit tacte, i l'educació, que em sap greu dir-ho, però no tenim nosaltres la patent d'aquesta paraula...jo en tinc la prova, perquè em moc com una persona en barris que altres es poden moure com a blancs superiors o autòctons...tranquils, ja es va fer amb els andalussos i ara son ells que tambè es creuen superiors...crec que si et sents superior és que estàs acomplexat i com sempre dic, vivim en un país molt acomplexat...per cert, si ho crec, és perquè jo ho he experimentat...quant més m'he cregut pitjor volia dir que estava...amb els anys relativitzes el teu valor i aleshores és quant et valores de veritat...
Segueixo intens, molt intens, porto dies que he recuperat la part que més m'agrada de viure: l'intensitat, sense por, sense pensar en el que passarà, no val la pena...no paro de conèixer gent a la meva manera es clar, per dies, per hores, per moments, tan és, és una vida, tan sols una...no m'ho vull perdre...
Aquí, en el carrer, és on jo he aprés, he crescut i he madurat internament, bé o malament, però ho he fet...aquí, al carrer, és on miro les notícies, on llegeixo els articles i on m'informo, perquè realment aquí, en el carrer, és on veus la situació actual i de moltes persones...però m'encanta veure aquesta complicitat que trobo entre la gent que veig cada dia, m'agrada molt, em fa sentir proper al món i si li afegeixo un boçí de natura doncs ja es complert...quantes coses inútils ens hem inventat!!...segur que sempre tot és més senzill.