Que fas boig??

Bueno, m'estic sincerant una mica...a la porta truca el passat i jo no vull obrir, de fet no obriré peró tampoc se tancar be, alló que fa la gent per protegir-se... no en tinc ni idea...jo m'amago i quant em descobreixen dono la cara, peró en l'amagatall no paro de pensar en aquella persona...
Fets i més fets que m'han passat, on he tornat a veure a plena llum qui sóc i quins son els meus actes...capaç de callar una veritat perqué ningú em pugui jutjar i no em diguin alló de: que fas boig?...
Jo no, jo actuo i per mala sort la vida m'ha donat el do d'aconseguir una cosa si me la proposo...ja tenia el pis, ja ho tenia tot fet peró per amor, com  sempre per amor, vaig remenar cel i terra per aconseguir tornar al lloc d'on vaig marxar amb ganes i quasi per potes...entremig dues mentides perqué ningú em digués: que fas boig? i aqui estic, al mateix lloc que abans i com abans, amb unes ganes de fotre el camp d'aquest territori... que no m'ha fet res , ho tinc clar, és cosa meva, peró sigui com sigui és així...i com si no hagués passat el temps em pregunto com tantes vegades havia fet : que coi faig aquí?...la resposta és clara: l'Aida, peró també se que l'Aida disfrutava molt més de mi quant estava allà baix i pujava a veure-la cada cap de setmana...tot i que les ganes de ser bon pare em pot confondre moltes vegades, peró he de ser honest amb ella i amb mi i entregar-li tot el que sóc, no una minça part de mi..
I ara ja m'estic preparant per fer una altre cosa en silenci, no sigui cas que algú em digui: que fas boig?...peró aquells dies allà baix em van fer sentir tan be, vaig retrobar la calma que aquí he tingut molt poques vegades, a prop dels meus, de gent que els puc dir que els estimo i que mai em costa veure'ns, ni he de fer cap esforç, tot fàcil i senzill...se que aquí dalt sóc jo que em transformo en complicat peró és així, intento lluitar contra aixó peró hi han masses fantasmes , masses deutes, masses coses per ser net davant de ningú i aixó em transforma tan que em callo fins i tot les coses amb els que més estimo, tan d'aquí com d'allà baix...i jo no se ser així...
Peró la gent se sap protegir molt bé, els admiro... jo no, jo no tinc la capacitat de raonar si hi han sentiments,  jo tan sols em se amagar i fins i tot qui s'ha protegit per no patir dolor del meu adeu, torna i jo segueixo sense saber protegir-me, o sigui que com deia, em sincero amb mi mateix i accepto que no en se...tampoc sóc partidari de fugir mai, no és bó, peró si que sóc partidari de marxar, és diferent...cada dia mostro menys els sentiments envers els altres i tampoc és una protecció, ni molt menys, segueix siguent un amagatall, perqué qui te l'escut res li fa mal o el fa patir, l'escut ho para tot, jo no en tinc...ho intento, fins i tot a vegades em crec que el tinc peró no en tinc, és com si cada nit fes un repàs de la gent que trobo a faltar, pensant que els he fallat o simplement que els anyoro, peró callo, tan sols sóc capaç de ser valent pel blog, sort d'ell!!!...evidentment vaig a dies, tot depen de les paraules alienes, tot depen de mil coses ,peró molt poques depenen de mi, depenc tan del carinyo de la gent que no puc tenir escut..., suposo que si en tingués, el blog seria diferent, seria molt més bon comercial de mi mateix, diria el que convé, no el que sento...no se on es compra i si el tingués tampoc el sabria utilitzar...la motxil.la ben buida! em recordo continuament peró no en se, em sento amb deute amb tothom, com si mai hagués fet res per ningú i curiosament penso en qualsevol persona i tan sols tinc bons records, no sento que ningú m'hagi fet mal i no penso que ningú m'hagi putejat , no se que és aquesta sensació...no se ser dur i sóc tan tou que no vull mostrar aquesta part tova, peró l'acabo mostrant i em despullo continuament davant d'algú si està al meu davant i li tinc carinyo o amor, no se dir el que toca, per tant m'amago i callo...i aleshores em quedo pensant: que fas boig??