Evidentment els he rentat moltes vegades, peró si tanco els ulls i els oloro puc tornar a sentir l'olor de casa els meus avis, puc olorar la bata de la iaia, aquella olor tan bona que sempre recordo perfectament...puc recordar quant al matí em portava el cola-cao al llit mentres jo desitjava un gran dia als meus estimats ninos, que tantes nits van dormir amb mi...
El Yellow és un os groc, és el més gran de tots, era l'avi en aquell moment...ara està guardat en alguna caixa, igual que el Caçador, un gos que no se perqué coi li vaig posar aquest nom amb la poca tradició de caça que he mamat i amb el poc que m'agrada, més aviat ho he detestat sempre, peró vaja, així el vaig batejar, cosa d'infant...el Priti és el petit, i el més àntic de tots, deu superar els 50 anys, ja tenia trajectòria anterior, era el que tenia més carinyo...és una gatet sense un ull, amb la meitat de pel i el poc que te tot de punta...estava aquella època fet un nyap i jo me l'estimava moltíssim, era l'únic intocable per mi...
I la Nuca segueix fent el seu servei nocturn, ara amb l'Aida, ha passat una generació sencera, la Nuca ja deu tenir quasi 40 anys!!, encara es conserva bé i d'aquí ben poquet ja tornarà a reposar i esperarà una altre ocasió per fer companyia algún infant, tan de bo fos a un net meu, seria genial tres generacions amb la Nuca.
Per mi te vida, és una altre persona que m'ha acompanyat ..curiós peró cert, estimo la Nuca, com estimo tots els meus ninos, eren inseparables amb mi, i jo amb ells i a punt de fer 42 anys segueix igual, aquí segueixen, ressistint tots els meus canvis ancestrals de mobiliari, de casa, de llocs... de tot:
ells segueixen aquí, al meu costat...els meus ninos
LA NUCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada