Divendres

Divendres: Terrassa...sembla que torni a casa quant baixo, i de fet no és el meu lloc d'orígen, peró després d'una setmana dura d'emocions i de lluites pel que vull o no vull, pel que no vull perdre i quina quantitat de perdúa vull tenir i si val la pena que sigui completa i finalment agafar la via de la valentia per no perdre un altre bocí de mi pel camí, per fi torno a la serenor.
De fet quant estic seré és quant menys dubtes tinc de que el camí que vull agafar és el de la valentia, el de seguir fent el que sento sense por i mostrar a qui vulgui mostrar que els tòpics per mi tan sols estan per desmuntar-los, aixó si, amb valentia i preparat per tot...
Quant estàs o et forces a estar dins teu, a callar, a no dir res i a dir el que toca, finalment tan sols t'enganyes a tú mateix i potser amb el temps resulta que la teva teorica defensa es converteix en un auto-atac...per tant és perillós, opto per ser jo i ja està...no em vull desenganyar més de mi, dels altres ho puc entendre i respectar peró de mi no...
Entremig algú que m'estima molt i mai em falla, algú que apareix sempre en moments claus i accepta sempre el que sóc en el present...també entremig s'engega una ilusió d'un posible viatge, i un viatge com el que jo sempre he volgut fer, res molt preparat i ben lluny de la civilització occidental, tan de bó el pugui fer...
Fa pocs minuts el meu millor amic em deia que sempre m'havia imaginat viatjant i voltant pel món, sincerament jo també, de fet em sorpren que no ho hagi fet, ara es pot entendre, sóc pare i és una elecció que sabia que portava a desestimar, de moment, el sentiment nomàda... un sentiment per altre banda que s'exagera tan que fins i tot en el meu dia a dia amb les persones el duc a terme...
Peró per circunstàncies he viatjat ben poc, clar que tampoc he volgut mai viatjar per viatjar, si ja flipo en el viatge diari i monóton que faig cada dia a L'Escala, on cada dia descubreixo un cel nou, uns colors nous i un tot nou, no espero res més que fllipar si m'allunyo del meu indret actual....
Suposo que tornaré, de fet segur, pel tema pare, peró segur que no hauria tornat en altres circunstàncies, com que no sóc d'enlloc, m'enamoro de tot arreu igual que em desenamoro bastant ràpid també.... a no se que un dia em decideixi enamorar per sempre més...
Avui he aprés una altre cosa, que tot ben explicat costa menys d'entendre, és fantàstic escoltar algú amb aquesta capacitat de raonament, on cap detall queda en l'aire, que tot ho vas entenent i no és que t'estigui convencent no, simplement que t'ho explica amb paraules suaus i contundents, que és una bona combinació.
Com no, parlava de l'independència de Catalunya, tan sols quant escolto gent com ell , el meu grau de convenciment és molt més gran... qualsevol detall de fanatisme  o de sentiment heredat i prou, no m'impliquen gens... ell raona, l'escolto des de la base d'un que no vol tenir molta informació...perqué sempre dubto de l'informació, sóc força incrèdul del que m'arriba als oïdes, per tant m'empapo de gent com ell, que mostra sense adoctrinar, que parla sense exagerar, que te un llarg recorregut i no va nèixer en un indret mental fixe...m'agrada escoltar-lo, m'agrada apendre així, me'l crec, sempre me'l crec...
Per tant la setmana està acabant millor, no em trec del cap el que no vull treure'm del cap, aquesta lluita ja no va amb mi, he d'enfocar-ho tot en la valentia i mentres sigui així res del que he viscut podrà ser defenestrat per mi mateix...i m agrada ser coherent amb el que dic, tot i que suposo que molta gent pot dir el contrari de mi, peró m'agrada que no vol dir que ho aconsegueixi...peró quant no ho faig em fa mal, per tant, seguiré pel mateix camí encara que rebi silenci de l'altre banda o tòpics o el que sigui, jo ja ho tinc decidit, tot plegat s'ho val...i se que molt...