Quina llàstima no tenir la foto d'aquella porta!!, estic un dia per anar i veure si els que hi viuen l'han mantingut igual...a part dels colors, el que més sorprenia era l'ull pintat en el foradet d'espiar al trucador...encara que formalment la mare era la pintora, el meu pare tenia un talent espectacular per el dibuix, com per l'escriptura, com per la música, que qualsevol instrument que agafava per primera vegada li exprimia una melodia coneguda, suposo que hi ha gent que neix amb un dó i ell en tenia uns quants...
El lavabo gran era en un to marronós, i les habitacions eren cadascuna amb un terra de color diferent, el meu era marró i el meu llit eren fustes ben posades, igual que el meu armari que eren estanteries que anaven de cantó a cantó, amb una cortina de color blau que les tapava...evidentment era molt més útil que un armari, perquè hi cabia de tot...
Peró a part dels mils detalls que hi podies trobar, com flors i plantes que la meva mare tan i tan cuidava...el que més sorprenia era el lavabo petit...era tan petit que tan sols hi havia la tassa del water...O sigui entraves, et giraves i tancaves la porta que et quedava a molt poca distància d'on tú seies tranquilament per cagar-la una estona...
I mentres apretaves o no, aixó depenent de la persona, la teva mirada quedava fixada en una foto que hi havia...una foto que per cert no he trobat i era molt millor que la que he posat aqui, ja que era el Frank Zappa cagant i mirant-he fixament...sota de la tassa de wc del Frank es podia llegir:
"En un lugar tan pequeño
donde entra tanta gente
se hace pis el mas cobarde
y se caga el mas valiente"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada