Key

Fa tres anys ja em va passar, en un moment complicat per mi va apareixer en la meva vida i tot fruit d'una casualitat...la Key va apareixer amb molta força en el meu món i segur que molta gent podria haver pensat que no duraria gens la nostra amistat...en aquells moments jo tenia 38 anys i ella 21, per tant i segons les normes de madurés escrites no se on, no semblava tenir molt futur...
Crec que des de la primera vegada que ens vam veure tot va ser fàcil, i així ha sigut fins a dia d'avui...ahir, en un altre moment complicat per mi, va tornar a apareixer, i em va demostrar que l'edat no és res comparat amb el que has viscut , el que has mirat i com ho has mirat...
El que ella m'hagi dit a mi ja ho tinc jo, i sempre li agraít la comprensió per sobre de tot, sap el que sóc i com sóc... crec que és recíproc, mai ens fallem i potser ens estem temps sense veure'ns peró sempre hi és...ara, en un mar de dubtes de fa anys de la gent que tinc a prop i la que no hi és, ella sempre hi és, amb força, amb ganes, amb amor i m'ho diu, mai te por de dir-m'ho...just ara que torno a jugar l'imbecil joc tan humà de callar el que sentim, ella m'ensenya amb aquella serenor que sempre te...mostrant el que sent, com tots hauriem de fer sense estratègies...
Mai hem fet el que toca plegats, de fet molts podrien pensar que és fàcil quant no hi ha hagut contacte fisic, peró ni aixó, n'hi ha hagut i tot i així mai ens perdem en cap història extranya...de fet fa molt que no hi ha contacte fisic, i tampoc ens hem demanat res, sap on sóc i com estic sempre, i jo se com està i on és sempre, és extrany peró molt bonic, els dos som importants per l'altre i mai ens fa cosa dir-ho..
La Key em mostra moltes vegades el meu camí, no puc dir que sigui innocent per l'edat, ja que no ho és, ha viscut molt i ho viu be, mirant les coses que rep i dona, m'agrada com és ... ahir que estava profundament trist i que vaig cridar auxili a qui no devia, ella va tornar a apareixer... de casualitat, com sempre, sembla que em vegi per un altre cantó...tan sols amb unes lletres meves ja va veure en quin estat estava jo i sense fer res, tan sols siguent ella i mostrant el seu amor em va tornar a lloc...mai m'exigeix, mai em demana res, tan sols saber que hi sóc, ja hem posat les coses a lloc i tenim un inici molt enfortidor per el nostre present...no sap com li agraeïxo que hi sigui, que no es confongui mai res, vull dir que no es confongui el que sóc i ella amb un fet de la nostra vida, sempre estem per damunt d'aixó...m'encanta...amb poca gent aconsegueixes estar per sobre de les circunstàncies i allà és on te'n adones si estimes netament o no...la paraula és aquesta: netedat, tot és net entre nosaltres, no ens cal fer el que fa molta gent, sortir, ballar, fer l'amor, no cal res d'aixó, és tan fàcil que no està aquí perqué jo desconecti, aixó no seria amor, seria necessitat...i no la necessito, tan sols l'estimo per com és i com es mostra davant meu...costa molt trobar aixó...justament pensava que ara ho havia trobat amb una altre persona, peró no ha sigut així, ja em sento en aquell estat d'imbecilitat, intento fer net peró no es pot, ens hem fet mal teoricament i jo no recordo cap mal, tan sols el bé... i aleshores em quedo en un lloc que no entenc i que em costa entendre i la Key apareix altre vegada, tan sols dient que m'estima, que es preoucupa per mi, que vol que estigui be...tan ella com jo sabem que vam tenir els nostres dubtes amorosos, que t'entenguis amb algú i us agradeu pot confondre a tothom en un moment donat, peró com que no ens necessitem, tan sols ens estimem, és fàcil posar les coses a lloc...no hem entrat en aquell joc de posar en llocs quasi divins paraules que donem un sobrevalor increible, parella, ex parella, toca aixó, silenci, temps, tot aixó està pels humans que tenim por, ella i jo mai en tenim, sabem que hi som, que estem, que no ens cal dir ho cada dia, perqué tot està clar, peró que ho diem sense por quant volem...és fàcil, i jo tan sols li puc agraïr que hi sigui sempre...li desitjo que li vagi tot be, segur que serà així, que ara que ha trobat un amor no baixi el llistó i sigui tan coherent com la veig sempre...que no es transformi per ningú, no ho ha de fer, que no faci com jo que canvio cada dia com em mostro, potser en aixó és nota l'edat, jo tinc molta més por, ella em fa ser valent...de fet avui ho he intentat altre vegada, peró és complicat, estic per sota d'una necessitat... i jo també poso a les persones per sota de les necessitats...ella em mostra el camí clar del que és estimar, és molt més fàcil, s'estima i prou, sense pensar en el que ha passat, tan sols en el present...que de fet és l'única cosa que tenim...i per no fer mal diem el que toca i encara fa més mal quant ho diem, ella em mostra la sinceritat continuament...m'encanta perqué m'ajuda moltíssim...curiós el meu present, mentres tot de gent em reclama i jo no puc fer-hi res, jo reclamo i no m'escolta, i pel mig sempre la Key, sempre allà, mostrant sense por, i jo tampoc tinc por, i aleshores tot és fàcil...molt fàcil...cadascú hauria d'escoltar de l'altre el que pensa d'ell, jo no sóc capaç de fer-ho, fallo milers de vegades...peró amb ella no, i ella amb mi tampoc...net, tot net!!!...gràcies...el dia que la necessiti ja mai serà el mateix, que la necessiti per desconectar, per marxar un dia serà pur egoisme, que ho sóc moltes vegades, peró ni ella ni jo ho sabem del cert, suposo que ens agradem com sóc i ens acceptem perfectament i sense sexe pel mig, que encara és més complicat quant hi ha una dona i un home junts...tot plegat és una sort i me'n alegro que un dia treballant la conegués de casualitat...ha sigut una gran sort!!! peró GRAN GRAN!!!