La música i un present

Avui plou, fa un dia gris, tot i que l'olor a terra mullada sempre és agradable i bonica...
M'he posat a la Mar Abella una estona, quant canta en un to més intimista és perfecte per combinar-la amb l'olor i el color de la pluja, tota olor te un color que li pertany...
La música...quant miro el cel m'agrada escoltar Pink Floyd, em porta allà dalt...quant estic nostàlgic o pensatiu m'agrada algú més proper com la Mar...
Quant em sento amb molta força i reivindicatiu de mi mateix utilitzo la força i les lletres del Loquillo...pel mar no tinc límit amb la música, potser perqué és el lloc que més m'agrada em permet fer servir tots tipus de músiques i estils diferents i suposo que el fet de que el mar, per mi, és l'indret on hi veig més moviment i més diferències d'un dia per altre, doncs cada dia escolliria una melodia diferent...
S'acosta el meu aniversari, per primera vegada el volia celebrar, molt poc temps enrera tenia una ilusió brutal per fer alguna cosa diferent en aquest dia que en general l'he passat com un altre de normal, aixó si, presionat sempre pel fet de pensar  que he de fer alguna cosa...
M'intento enganyar treient importància a algunes coses, peró no en se, mai en se, i estic decebut d'algunes històries que m'han passat ultimament i sobretot del meu comportament respecte a elles, peró vaja, tot te solució diuen, en alguns casos son dràstiques i en alguns son fàcils, suposo que depen d'un mateix...
M'he esforçat a estimar, a que m'estimin, a que em valorin com a persona, peró ho he fet equivocadament, ho he de fer amb la gent que m'ha demostrat que sóc molt més que un instant de la seva vida, si no que m'han demostrat sobradament que sempre m'han posat per sobre de tota circunstància...
Demà comença un any nou per mi, realment en el dia de l'aniversari seria quant tocaria dir a la gent alló de "bon any" o "que tinguis un gran any" perqué son els nostres anys naturals...
Recordo el Gener passat, on vaig pendre una decisió vital per mi que em va canviar la vida, vaig començar a tirar amunt sense parar...em va costar fer-ho peró finalment vaig ser valent i que bé que em va anar, i així vaig seguir sense cap distorció ni dubte del que volia i del que necessitava...he de retrobar el fil que vaig oblidar per uns instants, és importantíssim per mi...un es pot permetre el luxe de parar una estona peró mai molta estona, és important seguir endavant sense dubtar si ja has pres una decisió, dic del caminar, no dic de fets puntuals , que tots tenim el dret de tirar enrera o endavant depenent de com la claretat interna t'indiqui la llum que cadascú busca...
Espero que aquest any que començo res més em faci dubtar de qui sóc... bé, de fet se que és cosa meva, no depen dels altres...peró així ho espero...