La por

Necessito marxar definitivament d'aquesta societat, no dic fisicament ja que el cor em lliga aquí, peró si mentalment. Intento no mirar les notícies i en general ho aconsegueixo peró un dia com avui he mirat el que hi ha pel món i m'he futut de tanta mala llet que he decidit no fer-ho més.
Disputes eternes, tonteries varies, gent que és capaç de matar perqué han tocat un Deu, i tot pensant que la majória de coses no son pensaments propis si no una repetició infinita d'una mateixa cosa i els veus allà fanàtics , perillosament fanàtics i jo penso:
Si jo agafo a l'Aida i ja de ben petita li dic que el màxim perill per nosaltres és la fornera del poble i no li canvio el discurs, segur que li agafaria mania i si li digués que per culpa d'ella tal i per culpa d'ella pasqual doncs la podria arribar a odiar...i és quant penso que tot és relatiu peró resulta que quant estàs davant d'algú t'has de definir, o ets a favor de o en contra de...i jo que no tinc ni idea de qui te la raó... potser perqué a casa no m'han menjat l'olla.
I miro les notícies i sense dir-ho directament t'obliguen a agafar partit cap un cantó o cap a l'altre, depen de quin canal veus ja t'estant menjant l'olla perqué tiris cap a un costat...o sigui fomenten l'odi i la ràbia continuament.
Em fa tanta por aquests odis que es crean, em fa pànic perqué molt poca gent sap col.locar-se en un lloc seré i es poden arribar a confondre les coses...jo per aixó me'n aparto, per la por que em provoca que jo mateix em cregui alguna cosa, no sóc tan fort com per no caure-hi!... si quant escolto una cançó de la Selena Gomez 15 vegades ja l'estic cantant tot el dia!!!
No se, a vegades opto per agafar un vaixell pirata i volar ben lluny, encara que en el fons vius una fantasia, potser és diferent cada dia i la pots canviar, tot depen de tú. No crec que sigui l'únic que moltes vegades pensa que viu a la pràctica una fantasia que no saps qui l'ha creat i que no depen per res del que la teva imaginació et pot entregar.
No hi ha diferència entre el que diuen els jugadors de futbol després d'una partit i el que diuen els polítics després d'algún fet important, diuen el que toca dir, ni més ni menys. La diferència és que teoricament ells son els que han de fer els passos per millorar les coses i els futbolistes tan sols son un espectacle esportiu o hauria de ser així, tot i que tal com van les coses si un dels grans pensadors que van darrera la pilota es presentessin a les eleccions, ves a saber si guanyarien i tot.
No se, tothom viu dins de la seva cordura o bogeria, tothom te les seves coses peró quant miro les notícies penso que el món, la societat vull dir, està xalat. I es que tan sols pots mirar un partit de futbol de veritat quant no ets de cap equip, tot i que hi han excepcions de persones que saben mirar implicats emocionalment i pensar objectivament, peró aixó és molt dificil, si tan sols cal mirar la vida d'un mateix i veiem que fem coses incoherents, que fem coses que no voldriem fer i que hem de rectificar moltes vegades...simplement perqué estem implicats, costa mirar les coses desde dins d'un sentiment, aixó és evident i mirant les notícies i veient com matxaquen una vegada rera una altre la mateixa notícia no em fa res més que agafar por, molta por...