un regalàs inesperat

A vegades la vida et porta a situacions extranyes. Algú que estimes molt, i que per circunstàncies, doncs no la veus, i de sobte, vas al metge, a una visita i te la trobes allà i fa dies que hi penses. En la seva bondat, en com m'ha ajudat sempre, amb aquella cosa tan fresca que encara té , com una nena ,i no confondre amb inmadura, no, no, com una nena de sentiments, estima i prou, no sap fer-ho pitjor, no ho sabria fer mai.
Vaig fallar-li, ho tinc clar, mea culpa, i sé que la vaig disgustar, i aquest mal em destrossava, no suporto fer mal a ningú que mai m'ha fet mal, que m'ha entregat tant, que m'ha demostrat tant.
I allà, a la recepció de l'hospital, estava ella i quant l'he vist m'ha saltat el cor, i quant m'ha vist, també li ha saltat, i ens hem abraçat , una , dues , tres vegades, com si fes 15 anys que no ens veiessim, les nostres respectives filles devien alucinar. Bé, l'Aida estava feliç., perquè li havia dit, explicat, perquè em veia que patia i quant hem parlat després , em veia altre vegada feliç, content, perquè l'estimo, els estimo, en  això mai els he fallat, sempre els estimo i d'ella, he aprés molt, moltíssim. Però sobretot una cosa, ella es la reina d'una cosa, es la persona més transparent que he vist mai, i ara, que l'he coneguda dolguda, i a sobre, per mi, em venien mil records dels moments que hem passat plegats...no els volia perdre...avui és un dia d'aquells que agraeïxes aquests regals, un regal que ja fa temps em va donar la vida, conèixer gent bona, bona de veritat, que he rigut, que m'ho he passat perfecte i que en el pitjor moment de la meva vida ,sempre van estar allà, ella sempre va estar allà i encara que ja fa temps, mai  oblido. El meu passat , el meu present i el meu futur amb ella.....com l'he apretat, amb els pels de punta i la sensibilitat feliç, i amb l'AMOR allà , encara intacte...guau!!!! quin regal!!!!