Planer

No fa molt em van preguntar com ho havia superat, com podia estar tan bé si havia patit tant. Segurament la resposta no és tan fàcil, i a vegades no saps com és que els ulls s'obren del tot i per sempre.
Ens agafem molt al passat, hi evoquem les nostres mancances del present i ens arrapem a alguna cosa que ja ni existeix, per poder disculpar el que vivim en dia d'avui.
La ment no ajuda, ja que acostuma a mirar el passat amb nostàlgia possitiva, borrant tot el que provocava patiment i reafirmant els moments més dolços o bonics i així, no hi ha manera d'avançar.
No fa tant, un dia com el meu aniversari ,els ulls se'm van obrir entremig de l'eterna ambigüetat i el sentiment de veure que no ets gran cosa. No feia molt plorava pensant que parlava de mi, desitjant que el seu estat fos igual que el meu i aquí em quedava arrapat, però els fets em van fer paralitzar-me de sobte i mai més he pogut engegar, per sort.
I ha sigut a l'inversa, tot a l'inversa del que sempre m'havia passat, desde el primer dia va ser així i amb la mateixa efímera persona que mostrava en els seus insegurs passos, les seves últimes seguretats respecte a mi, van aconseguir que tota la meva memòria fes un gir que ni tan sols jo esperava, i va tornar a aparèixer, per fi, l'amor que tinc per mi i que tothom ha de tenir per un mateix.
Mentres ella m'exigia que no em creiés ni tan sols protagonista d'un dels seus escrits, totes les llàgrimes d'alegria que m'havia provocat llegir-la, és van assecar a l'instant, no era més que un detall entremig de molts altres i els ulls van entendre que ja no es podien tancar mai més i ho agraeïxo, perquè des d'aquell moment la meva vida ha anat amunt.
Recordo tots els instants de la meva vida, tots, però curiosament s'ha esborrat tota aquesta part, com si res del que vaig viure fos real, com si fos realment un detall més entremig de moltes coses.
I avui m'ha donat l'alegria més gran del món, fa tot just un any jo vaig fer l'última mostra d'entrega absoluta, vaig preparar amb una ilusió increible el meu últim regal, i no nego que el va rebre bé, tant, que ens vam entregar per última vegada a la nostra vida.
Però la seva eterníssima ambigüetat va tornar a destrosar les coses viscudes, no saber dir un si amb fermesa o  un no amb fermesa porta a que tot el que t'envolti es torni tan ambigu com el mateix ser i per això repeteix l'error cada vegada.
L'infortuni o la sort, més aviat la sort m'ha donat el privilegi de veure les coses clares en dia d'avui. Mentres la gent espera que les coses canviïn a  partir de demà, a mi, si es que encara tenia un pensament dolç, se m'ha esborrat fins i tot, la possibilitat de que el que va passar fa un any fos real, i tot, com sempre, gràcies al destí, que avui, si  m'ha ajudat.
Potser per això recupero la felicitat mentres altres maleeixen els seus passos, potser per això, a pesar dels meus milers errors, la gent que m'estima, em valora i tan sols ella va ser la que va marxar cames ajudeu-me del meu costat, com li fa tothom que s'acosta a la seva confusa realitat, sempre plena d'entrebancs i de disculpes eternes que tan sols fan que un tambè és disculpi de tot el que li passa, perquè això s'encomana i és perillós. Però avui, per sort, he entés que la mentida encara era més gran del que jo em pensava, però tambè haig de reconèixer que no m'enganyava a mi, tan sols ho feia amb ella mateixa, per tant ni tan sols puc tenir la ràbia que havia tingut i potser sento pena i prou.
L'altre dia una preciosa amiga em va dir que no sabia on col.locar-me en la seva vida, el meu interior em va fer un gir, de sobte em van venir mil records, em va entrar pànic a repetir una història, però no, perquè em va fer sentir important, perquè en pocs dies ha fet més que els dos anys reals qye vaig passar amb una frase repetida com aquesta. Potser perquè està sola en les seves decisions, no ho sé, però em va fer sentir bé i li agraeïxo perquè em va ajudar a superar un trauma d'adult, que és molt pitjor que el d'infant.
avui ha marxat l'altre part, si es que no ho havia fet ja i a partir d'ara , ja pot repetir l'única cosa que s'atreveix a fer, felicitar-me pel meu anivesari, cosa que és el que més em defineix, els meus aniversaris.