Aquest video penjat al facebook per la Isa m'ha fet pensar i molt. M'ha fet canviar conceptes que jo tenia molt incrustats dins meu i m'ha fet reafirmar altres que sempre he cregut: la força de l'individu. L'educació no és més que una conseqüencia del que vivim, i sembla a vegades que segueix el món, quant el món hauria de seguir-la a ella.
Això és repeteix en families, en grups, en colles, a tot arreu ens anem perdent entremig de sirenes que indiquen quant comença el dia i quant ja pots plegar per avui, per tant, no tan sols el sistema educatiu produeix un producte global i fa perdre dons de molts individus, tots anem junts en aquest suposat error de desdibuixar persones per poder pintar un quadre global on tots ens convertim en "wally" i a tothom els costa aleshores reconeixe'ns.
Deixo el video aquí, val la pena, crec que potser aquí hi ha la clau de canviar moltes coses, i repeteixo, crec que és pot extrapolar a tots els àmbits de la vida i de la equivocada, (pel meu entendre) socialització que vivim desde sempre. També aquí pot estar l'origen de les guerres, de les lluites inútils, de les incomprensions i fins i tot, de molts crims, mentals i fisics ,que l'humanitat continua o continuem efectuant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada