Normes d'un pixapins a la Garrotxa ( ideal per nouvinguts de la ciutat)

A l'aterrar a la Garrotxa una de les primeres coses que em van sorpendre van ser les paraulotes, t'acostaves educadament a alguna persona gran i amb el respecte que és mereix t'hi dirigies i quant aquella iaiona amb cara angelical et responia amb un collons, o un mecagoncony, sospitaves inmediatament que les regles del joc eran molt diferents a una gran ciutat.
Després, tornaves a casa, encara amb la cara de sorpresa i de sobte et trobaves una iaiona amb cara angelical devant teu, amb un seat panda, a 35 km/h per un carrer d'Olot, intentaves no perdre la paciència i et sortia un lleu somriure imaginant aquell Panda a la Meridiana.
Sense ser mal educat però amb la mosca el nas, perquè tenia ganes d'arribar a casa per dinar, intentava que la música del cd del cotxe em fes perdre la consciència de la lentitud en la qual circulavem, però quina va ser la meva sorpresa que de sobte, la iaia, para al mig d'un carrer ,si,si, al mig del carrer!!, baixa del cotxe, obre el maleter i comença a treure les escombraries, sense pressa, tranquilament...aquí ja no me la vaig poder imaginar a la Meridiana, em va resultar impossible imaginar tal escena.
El primer cap de setmana que vivia aquí, vaig anar a fer una volteta per la vall d'en Bas, un bonic indret garrotxí, i de sobte tambè em vaig adonar que molts cotxes de cap de setmana vinguts de Barcelona, portàven el mateix ritme que la iaiona malparlada, fins i tot vaig arribar a veure un cotxe parat i una nena fent una foto a una vaca, i jo, altre vegada, parat sense poder-hi fer res...per tant, per conduir a la Garrotxa, si hi vius en ella, has d'agafar paciència i saber que pots rebre tant els dies laborals com festius.
Una de les altres coses que encara em fa gràcia avui en dia, és com et mira la gent gran. Pots passar cincuanta vegades per un mateix lloc i devant de la mateixa iaia o iaio, i et mira com si cada dia fossis nou...i no fa ilusió això?, molta!!! tornes al poble i encara et miren amb aquella cara de qui és aquest? , després diuen de bcn, que ningú es coneix!!. A l'escala de casa meva de l'eixample coneixia alguns veins del bloc, no tots, cert, però el que coneixies un dia, a l'endemà ja no et sorprenia que te'l trobessis. Aquí no, pot fer 10 anys que hi ets i encara et miren com una persona que arriba per primera vegada al poble.
Ultimament, m'ha agafat per fer el mateix, quant camino pel carrer i un home o una dona es para a mirar-me (per cert, no van apendre en una gran escola de dissimulació), jo també paro, i me'l quedo mirant, i ell tambè, i l'escena m'encanta, perquè el pobre o la pobre no sap ni quina cara fer, estic en el mateix dret, crec.
De sobte, surts del bar del poble i tot de gent està a la terrasseta del local, en general, tambè, molta gent gran que s'estan 4 hores i consumeixen, amb una mica de sort, un refresc (que poc durarien al Zurich de la plaça Catalunya de bcn!!). I quant  travesses el carrer,sents un comentari:
Qui és?- diu un
És aquell noi que s'està a Cal Ramonet, està separat i té una nena.
M'encanta girar-me i dir-lis : divorciat senyora, divorciat, estic divorciat!!
Alguns em miren amb sorpresa, altres els fa gràcia però ja cada dia que passa em quedo més ample i començo a disfrutar d'estar en una terra tant propensa als comentaris no dissimulats.
Després també et vas acostumant a diferents formes de saludar olotines. El exemple més clar i que més és porta és el : vas bé?
Tothom és diu si va bé l'altre, sempre has de contestar que si, mai confondre amb el significat real de la pregunta, no és un interés per la teva persona, és com un bon dia o un hola, no és més que això, vull dir que si t'enrotlles molt segurament et guanyaràs una enemistat, s'ha de ser clar i contundent.
-Vas bé?
-Si , i tú? -aquesta es la millor resposta, com a màxim podries dir que tens mal de cap, però res més que allargui la conversa. T'ho poden preguntar desde l'altre punta del carrer, vas beeee??? i tu has de dir Siiiiii!!! i tuuuuuu?
També em sorpren d'aquesta terra,que te'n adones que hi ha molta  gent que és passa tot el dia en un bar. Pots anar al mateix bar un dimecres a les 9 del matí, un dijous a les 7 de la tarda ,o un divendres a les 2 del migdia  i sempre hi han les mateixes persones bevent alcohol, suposo que a bcn també passa però jo no me'n adonava.
Les fronteres personals de la gent tambè son complicades aquí. La primera duana que has de passar és la de l'entrada, costa força, però hi han unes normes no escrites que has d'apendre i finalment ho aconsegueixes i de sobte quant ja semba que està tot, patapam!! una altre duana!! i aquesta ja és molt més complicada i encara no sé quin es el truc per travessar-la.
Una paraula clau per entendre en quin estat estàs en la terra dels volcans, és el trempadisme,si entres bé, ets trempat ben aviat.
-Hola trempat!! vas bé?...important no posar cap connotació sexual a la pregunta, es com un hola (ja he dit abans que el vas bé no és més que això) més un punt més de confiança, no mirar el membre, res a veure.
L'altre mite que rapidament veus que és falç es la cèlebre frase: qui no carda a olot, no carda enlloc....MENTIDA!!
Si es carda, cosa que crec que no és fa facilment, no és fa més que altres llocs, de fet m'atreviria a dir que és una terra més aviat freda en polvorones i torrons, però és clar, rera les moralitats en general s'amaguen moltes coses, per tant el MENTIDA que he posat, el convertiré en mentida en minúscules.
Una altre cosa que s'ha de tenir en compte, és que és pensen que tú, per ser de Barcelona, no saps menjar bé, o no saps diferenciar un pa fet amb llenya o un pa fet amb mala baba per vendre a qualsevol pixapins de cap de setmana. En el meu cas, reconec que sóc ignorant en plantes, animals, i fècules varies, però si el meu tiet o algún amic meu "xava" puja aquí dalt, pot donar mil lliçons camperoles, segurament perquè molts de la provincia de Barcelona son tan de poble com  els d'aquí.
Important: no capficar-se per si un dia et saluden i a l'endemà no ho fan, és normal, no passa res, no té res a veure amb que caiguis bé o no, és així....mentres de tant en tant et preguntin si et va bé...tranquil, tot controlat, tot segueix el rumb indicat...el gest de la boca amb la h del hola preparada, és un gest habitual en mi, i em quedo allà, a la ..., i falta la o, la l, i la a...però tan és, perquè vaig bé!!
Que quedi clar que hi ha gent meravellosa aquí dalt, tinc un amic de Terrassa genial, un de Barcelona fantastic, un de Sant Boi acollonant i un de Vilafranca meravellòs...bé, també n'hi han dos o tres de la terra, però ,o han tingut un desengany fort amb els murmuris i el xafardeig i s'na obert, o no son ben bé d'aquí d'origen...i una excepció, que ja n'he parlat en altres articles, però aquella familia es universal, no son d'enlloc, a tot arreu serien iguals de sincers.
Bé, ejem, segueixo idealitzant aquesta terra, a la qual cosa se'm podria preguntar: que coi hi faig aquí dalt...doncs esperant per marxar, peró tinc la persona que més estimo aquí, per tant, tant sols per això, ja és el motiu principal al meu sedentarisme momentani.