Jo, com a pare, tan sols vull que sigui feliç, mai em plantejo que voldrà ser en aquesta vida perqué crec que no entra en el nostre tracte d'amor imposar res del que jo vull en ella.
Ja per telèfon me'l va llegir, cada vegada més emocionat l'anava escoltant. La seva mare em va dir que l'estava escrivint tot el dia i que tan sols volia ensenyar-me'l, perquè es veu que l'havia inspirat un pirata anomenat Peter Pan. Rapidament em va venir l'imatge del dijous passat que em va preguntar qui era aquest pirata que és diu Peter Pan?. Al dir-li que era jo, s'ho va pendre com si jo estigués escrivint un conte, quina ilusió que el seu pare, als 41 anys, pugués posar-se a la pell del Peter i navegar per un món màgic tot i que moltes vegades m'hagi vist perdut en mal de caps d'adult.
"hi havia una vegada una gateta que es deia Niula. El seu somni era ser ballarina i cantant, cada tarda entrenava i tenia un vestit molt bonic, que es posava, cada vegada que ballava..."
L'Aida llegeix molt, i observa molt i m'agrada com observa, tot i que la sensibilitat ja li ha explotat alguna vegada a la cara, m'encanta veure com als seus 10 anys expresa tan bé el que li passa i com se sent. Hem tingut una temporada rebel, però de mica en mica torna a la seva tranquilitat i serenor i així és com ara pot començar a treure coses boniques de dins seu.
L'altre dia li llegia contes d'un amic i ella els escoltava quasi babejant de plaer, i aquest cap de setmana, ha estrenat una nova forma d'expresar les coses, amb l'escriptura. ´
I de sobte, al llegir-me el conte, he tingut el pensament de que li agradi desenvolupar qualsevol art, potser seria la màxima ilusió si em plantejo alguna cosa del seu futur.
Potser perqué a casa he viscut amb tants artistes que m'ajuda a pensar aixó. Veure el meu avi escrivint la seva obra de teatre "els joglars del segle XX", o el meu tiet fent olor pintura desde la seva ment als seus peus, o al meu pare fent treure fum de la seva Olivetti fins a altíssimes hores de la matinada, m'evoca a moments màgics de casa meva.
La meva germana va tenir el luxe de que als 14 anys ja va guanyar el premi Sant Jordi de pintura, tenia un dó especial ja de ben petita i la meva mare, potser va ser l'única que s'ho va treballar estudiant per arribar a ser professora de dibuix, tot i així, va aconseguir exposar quadres i guanyar-se la vida molts anys tan sols pintant.
Si una cosa no hem fet bé a casa , és vendre el nostre producte, sens dubte pel poc interés que hi havia material per les coses i qualsevol expressió d'art s'entenia tan sols, desde el punt de vista sensorial i de plaer propi. El meu tiet sempre em diu que jo tindré l'herencia de tot l'art, ja que tot ho tenim guardat i de fet, jo ja tinc a casa els escrits del meu pare en la seva famosa maleta verda, que era quasibé l'únic equipatge que portava amunt i avall, tot i que curiosament tot el que havia publicat mai ho va guardar, tan sols tinc el que més li agradava, el que mai va mostrar i que per ell tenia un valor molt més gran.
De sobte em trobo amb la meva filla que em demana ajuda per escriure un conte, quina ilusió!!, ahir, que va venir amb mi encara que no ens tocava estar junts, (això és la sort de que un divorci no deixi de permetre l'entença), vam estar preparant la seva obra d'art. Si dels avis o besavis agafa aquest dó, m'encantaria que de la mare agafés la constancia que tant ens ha faltat a casa, sense menysprear el seus coneixements del dibuix, ja que la seva mare, com l'àvia per part materna tambè dibuixen meravellosament bé.
"És igual escriure bé o no, l'important es que t'agradi, que ho gaudeixis, que estigui per sobre de les opinions dels altres"...li deia quant em preguntava si ho feia bé o no.
Si una cosa m'ha faltat a mi, es llegir més, ho tinc clar. He nascut entre llibres peró la meva formació està en la gent, en com actuen, en el que diuen, en el que pensen, en els més propers i els que no conec de res, em puc estar escoltant una conversa totalment aliena a la meva vida a la taula del costat de qualsevol bar, potser sembla que estic bevent un café amb llet, però tan sols estic processant una vida d'una taula propera i segurament aquella mateixa nit quedarà plasmat en qualsevol escrit meu, potser un detall entre mil paraules, potser totes les mil paraules estaran dedicades aquells desconeguts que m'han inspirat una història.
Però em falta vocabulari, i constància i tambè saber escriure millor el català, tot i que em nego a no lluitar per apendre cada dia una mica i paraula per paraula busco la seva correcció i potser quant la repeteixo cent vegades ja he anulat una altre errada de la meva escriptura.
L'Aida i jo no hem pogut compartir l'altre afició que tinc, els esports. A ella no li emocionen gaire, tot i que cada dia li agrada més ballar i com que a mi m'encanta fer el pallasso, ja hem fet uns quants dancings casolans...però no li agrada de moment ni el tenis, ni el squash, ni el basquet, ni el futbol, i potser si que el volei, cosa que no el conec gaire però tambè hem anat practicant i anem aprenent. Ella és del mar, de nedar i de la música, que no para d'escoltar-la i ballar-la.I com he dit abans, no imposo res, que triï ella i decideixi el que li agrada o no li agrada.
Estic emocionat, perquè avui continuarem treballant la seva obra, jo tan sols estic al seu costat i quant em pregunta alguna cosa, li responc amb el meu criteri no professional però si passional.
Tinc clar que no sóc un pare convencional, ho sap ella, ho saben les seves amiguetes i ho sé jo, sóc pare però abans que això , soc jo mateix, no em puc amagar de qui sóc, perquè em descobriria, però quant arribem aquests punts de conexió de paraules, quant recuperem altre vegada el dó de compartir els nostres pensaments, em sento feliç, molt feliç i ara que ella venia d'una etapa de silenci que jo havia de respectar, veure altre vegada com vol compartir la seva ment amb mi, em torna a col.locar en el paper d'Alex i no de pare, que sincerament, és un paper que em va molt gran, potser perquè no he tingut un pare gaire comú i mai recordo d'ell cap discurs paternal devant meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada