Peter i el pirata

El Peter estava embogit avui, no parava de saltar amunt i avall, fent entremaliadures...avui el pirata s'ha quedat a casa, tot degut a l'abraçada d'ahir, encara li durava...és com una emoció que entra, que no surt, que el Peter no vol que surti.
-Com m'agradaria quedar-me en aquest estat, tota la vida ,així!! , impregnat de carinyo, d'amor, de les coses tan grans que la vida em dona-
Avui el Peter tenia ganes d'estimar, de dir-li a la gent que la crisis és externa, que la societat depen dels rumors, però nosaltres depenem de les realitats, tenia ganes d'abraçar a tothom, de fer ballar a la gent, de fer entendre que el PP, el PSOE, CIU, IU, etc...no son més que tonteries en les vides de la gent, que hem de fer bancs de carinyo, que no es perdi res pel camí, que a qui li sobri, que el deixi en un banc (per exemple, Banc Carinyal de Catalunya o Banco Nacional  Acariñado) i que la gent que vagi mancada ,pugui anar a treure els estalvis dels altres, sense por, sense la maleïda propietat...no,no, no toquis això, que és meu!!, que m'ho he suat... tota la vida per aquesta gran propietat... i perquè no canviar l'estil de les propietats?
La única propietat del Peter era l'amor, el carinyo, la passió, el sentir i son propietats bones, perquè sense els altres no son res, per tant son propietats menys egoistes, propietats que sense altres propietats no poden existir, hipotecats per sempre per el sentir, simplement pel ser i prou.
I quant un s'ilumina, veu tothom iluminat, i el Peter els hi deia:
-quina meravella de somriure que tens
-quina forma de dir bon dia!!
-quin caminar més preciós.
I la gent se'l mirava extranyat, molt més que quant al banc els diuen que hi ha una comisió nova en els caixers, però en el fons somreien al veure aquell personatge llençant pols màgica per tot arreu ,i per més que la felicitat i la bogeria es pot confondre, li volien fer cas, el volien seguir, però estaven preparats per ser formals, per ser com tocava, no els havien dit que deixar-se anar també és pot fer en públic.
De mentres el pirata estava a casa, ja havia vist avui al Peter extranyament eufòric i l'esperava mentres s'irritava per les coses, s'auto-motivava per sortir un dia d'aquests a buscar tresors, però necessitava que tornés en Pan, sense ell, li costava molt sortir al mar a navegar...sense ell no pot trobar, les dues parts es complementen, i avui el deliri era del trapella, el dur s'havia quedat a casa.
Però restava ansiós perquè tornés, no podia més, sentia de lluny els riures d'ell, escoltava una fressa extranya però coneguda, olorava a l'ambient que el Peter estava viu, molt viu, ho tenia clar, havia tornat.
L'abraçada màgica l'havia retornat al cos de la il.lusió i de la tendresa, de creure en que madurem cap a un camí equivocat.
Finalment va tornar i es van trobar, el pirata i el Peter, el Peter i el pirata, cap dels dos podien funcionar sense l'altre i es van abraçar i d'allà va sortir una pluja d'estels que per fi va fer retornar la màgia, aquella paraula que anem perdent a base d'absurditats i tonteries, però que el món necessita tant!!
El pirata, encara ferit , ja que desde el seu naixement fins a dia d'avui havia perdut moltes coses buscant el tresor, va cicatritzar de sobte Era màgia, per tant no és eterna, però per un dia podia sortir a navegar mar endins a la recerca de nous tresors, això és la màgia, creure en ella i viure la fins que torna a marxar, res és etern, i l'home s'encaparra a fer etern les coses més inutils.
Peter es va despedir d'ell, ara era el torn del seu amic, se'l va quedar mirant, sabia que demà tornaria amb un tresor gegant, tornava a veure el seu company pletòric, valent, segur, com tantes vegades l'havia vist, com l'anyorava!!! adéu bonic!! vola d'una vegada, demà ens abraçarem altre vegada o potser no ,però aquest instant ja el tindrem per sempre!!
Peter es va quedar allà i va pensar:
Tot, tot això que ha passat avui es gràcies a un instant, un instant pot tenir tanta força que pot devorar tres , quatre, cinc mesos i si molt m'apures, una vida sencera.
El present: el més bonic que tenim és el present, i si apareix la màgia , si apareix allò tan real en una abraçada, en una persona, o en el que sigui, no hem de baixar, ja baixarem, però l'hem d'aprofitar, gràcies a uns minuts jo he tingut un dia preciós i el meu amic pirata està a alta mar com feia molt que no veia...
Parar és el secret, parar moltes vegades, moltíssimes,i quant trobes un indret preciós, parar... i si criden, que cridin... ja hi anirem més tard.


Dedicat al Guardiola...que si té pressa per salvar el seu país, que ho faci, jo no en tinc ni una , perquè el meu país ni és meu, ni seu, ni de ningú més que dels capullos que tenen por tant sols d'una cosa:
De la màgia, perquè si la gent l'escoltés més i la seguís una miqueta no podrien fer-hi res, perquè en el fons, els mes ilusos, que viuen de falses esperances i que ni tan sols saben mostrar en fets les coses que teoricament tan bé funcionen, son ells, no estan preparats per caure. Nosaltres si, perquè creiem en la màgia i la màgia és la cosa menys utòpica que existeix...el que ells diuen si que és utòpic, pobrets somiadors, somiatruites, no s'assabenten de res....pobrets!!