Tàctica i estratègia

He decidit fa uns dies no estar informat, ja fa temps que no crec que res que miri pels medis de comunicació m'informi de la realitat, ja no em crec res.
Si està demostrat, o s'està demostrant que viviem en una gran mentida i tots ens la vam creure, o gairabé tots, perqué hem de seguir escoltant, a on ens volen portar ara?
Avui poso la tele i escolto no se que dels valors del Barça, va home va!!!!, els valors del Barça. Un equip de futbol que juga molt bé al futbol, ja està...pero la gent s'ho creu, pero de quins collons de valors parlen? osti, si depenem d'aquests valors anem de conya.
I tots estem informats i fins i tot quant no estàs informat et diuen que per parlar-ne, n'has d'estar, pero no t ho diu un noooo!!, t ho diuen dos, que diuen estar informats del mateix tema i en canvi un diu blanc i l'altre negre Però no tant sols en això no, quant parlem de la historia també es el mateix, jo ja em perdo, qui te raó? qui coi té raó?...
Finalment desisteixo en l'intent, perquè cada dia em ve més de gust quedar-me fascinat per un mar que em transmet moltes veritats, que estar al mig de tal guirigall de gent convençuda de les seves idees.
Tot plegat em fa por, cada dia em fa més por, de tanta gent enfrontada per ideals que encara no sé si son seus o son d'herencia o son perquè els escolten per la radio o la tele.
Cada dia veig més enfrontaments per ideals que tothom se'ls fa molt seus, estan convençuts que tenen raó, i et trobes enmig de discussions que podrien ser interminables, ja que ningú baixa del burro en cap moment.
I la veritat es que hi han coses que son vitals per la nostra supervivència i que tots hauriem d'anar junts per aconseguir-ho, pero sembla que ens hem d'enfrontar per oblidar el que passa, i crec que les discussions que vivim no  tant sols son nostres, també estan creades pels de "dalt", perquè les idees van i venen com una moda passatgera...de sobte tothom parla d'una cosa i hi han debats, enfrontaments, mala llet, sembla que ens hi vagi la vida i no te'n adones que tot queda en silenci i ja no se'n parla amb la vehemència d'abans. I moltes vegades, quant me'n adono d'aixó se'm fa difícil seguir qualsevol moviment o pensament, perquè finalment potser me'l creuria i em quedaria més sol que la una al pas del temps.
Ahir una noia em deia amb raons contundents, coses com aquestes:
-llegeixo historia perquè no m'enganyin dient que aixó que trepitjo no es una altre nació, no, perquè es mentida, estudio economia perquè no em segueixin enganyant dient que Catalunya es més rica que ningú i que manté Espanya, perquè també es mentida i escric poesia per no oblidar que no sóc res, i que tots som iguals...poso el final perquè aixó es el mérit que li veig en ella, quant marxa dels seus pensaments polítics.
Aquesta noia, per mi, té un valor, m'agrada com pensa, es valenta, es una persona fantàstica...però quina historia ha llegit? en quina economia es guia?...sembla molt ben informada, pero els altres també ho semblen, i jo, incult d'idees pero d'orella inquieta i sorpresa veient tanta diversitat segura, em quedo pensant: qui coi està enganyat? i com sempre he marxat de tot aixó i m'he col.locat amagadet, dins una poesia que em faci tornar a les meves idees:

-mi táctica es mirarte
aprender como sos
quererte como sos

mi táctica es hablarte y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible

mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé como ni sé con que pretexto
pero quedarme en vos

mi táctica es ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos simulacros
para que entre los dos
no haya telón ni abismos

mi estrategia es en cambio
más profunda y más simpleç

mi estrategia es
que un dia cualquiera
no sé cómo ni sé
con que pretexto
por fin me necesites

Táctica y estrategia. Mario Benedetti

Aquí, on les paraules ja las puc entendre millor, em quedo, i encara que parli d'amor, es pot extrapolar a totes les coses de la vida i potser estem rodejats de mil estratègies i no cal buscar més...