És curiós, suposo que em vaig fent gran, tot i les paiassades que els vaig fer per moments, els dancings que els vaig dedicar i les ganes de recuperar la meva inmadurés ben entesa que tinc sempre.
I me'n adono que de l'abeja Maya o del Doramon a la Hanna Montanna o la Selena Gomez hi ha un passet minúscul, i me'n adono que no fa ni quatre dies li llegia un conte abans d'anar a dormir del Pinotxo o de la Blancaneus i de sobte, la veig molt gran, tant que quant jo encara sento aquella olor de bebé que feia tota la casa quant era petitona, ella em surt de l'habitació de la casa on estavem amb uns sostens que de qui res se'ls posarà.
Petit incís: aleshores penso en tots els "buitres","pendejos", i males besties que s'acostaran a ella i "grrrrrrrrrrrrr" , espero que no se'n trobi gaires com jo!!! d'aquests que prometen la lluna i regalen tant sols un ahir.
Però al que anava, m'ha sortit un "venasso" paretal, sorry, els escoltava mentres feia el sopar per tots plegats. Estaven a l'ordinador , sonava la música de Shakira i estaven jugant a un joc tots tres. Reien, s'ho passaven bé, tant , que em costava dir-lis que deixessin la màquina i juguessin tots tres junts a alguna cosa, a pilota o alguna tonteria d'aquestes, s'ho passaven bé i tot i els meus remordiments de ser mal pare per deixar-los estar endollats, no vaig fer res per evitar-ho, de fet, poques vegades faig res per evitar-ho.
És extrany veure nens de 10 anys jugant o fent servir eines d'adults, i em recordava a mi a la seva edat.
Confesso que als 15 anys encara veia repossicions de Banner y Flappy i plorava amb la mort de la mare del Banner (per cert, una gata), em durava la infantesa molts anys...diuen que es perd l'innocència massa aviat, i que això no és bó, jo no en tinc ni idea si és així, ja que la meva experiència em diu que la meva filla no està mancada de valors i crec que una cosa es pot compaginar amb l'altre.
Però si que tens la sensació de que a la tele, el bombardeig de la tele, pot amb les edats, i miren i aprenen de series que estan plena de topics. Clàssic institut americà, farcit de guapos i guapes, on no hi falta "l'empollón" que resulta ser el centre de totes les burles, i després de acceptar alguna d'aquestes series, intentes retornar la teva descendència a un punt més d'infant i busques dibuixos. Però no saps si és que és una altre època o els dibuixos d'avui son molt lletjos (em sento tant àntic diguent això) . Esteticament em costa trobar personatges entranyables, dolços, és com si fossin tots una mica poca-soltes i això agradi als infants i sempre et venen dubtes del que pots fer, si deixar que tot segueixi el seu rumb o lluitar contra una cosa que és complicada de lluitar. Em rendeixo e intento conservar la dolçor en el cara a cara amb ella i no posar-me a discutir, si després arribarà al cole i tampoc vull que no sàpiga res del que els altres nens veuen.
I arriba aquest punt que no saps si portar-la a veure la última peli de Disney ( que no nego que també poden existir mil topics) o agafar i sortir amb ella de festa el proper cap de setmana, cosa que en el meu cas, estic una mica desentrenat i fotaria un "cante" de por.
Son com nens "grans", per moments els veus petits i innocents, i de sobte, els escoltes i dius: collons!!, si apareix la Blancaneus ara mateix, la pendrien per tonta, de fet , pobreta, una mica tonteta si que era!!, quin personatge he anat a escollir!, que la Hanna Montanna se la menja amb patates a l'instant!!
Però si, fan un salt molt bestia, acompanyat amb que als 12 anys ja estan a l'institut i veus tot d'adolescents fets i drets barrejats amb nens que encara es veuen més nens al costat d'aquells nens-homes, nenes-dones, que mentres jo a la seva edat disfrutava amb D'Artacan, ells ja estan a l'edat del "pavo" farcit d'adulteses.
No dic que sigui millor o pitjor, sóc incapaç de saber que és millor o pitjor, però com a pare, et sorpren que la teva filla passi de nena a pre-adolescent tantes vegades en un dia.
Vulguis o no vulguis , aquest es un referent per la meva filla:
Aquest és un dels meus referents a l'edat de l'Aida:
a veure si ara recordo l'impàs de nen a adolescent:
Ara si, per posar un exemple, si el Flip veiés a la Selena Gomez, fotaria un brinco i avisaria a Willy, que de sobte, arrencaria el vol amb la seva rapidés habitual i rapidament li tiraria els trastos a la Selena i tots diriem:
"coño, como ha cambiado el cuento"
Dons això, ha canviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada