moviment

Avui em parlaven del moviment, tot de gent que es queixa de com estan les coses, tenen tot el meu respecte, de fet , fins i tot, em vaig endinsar una mica en ell en un principi, i potser sóc un egoista o un individualista pero me n'he apartat, és curiós, no m'ho crec...com sempre, no vull dir amb això que hi hagi molta gent fantastica que vol canviar les coses, però no sé, em costa entendre tots els moviments que surten quant les coses no van bé, potser fa anys això no es veia? o el problema es que no hi ha feina o no hi ha diners? si és així, no és un moviment, es tant sols una circunstancia més del que vivim.
Potser peco de pedant, no ho sé, però per mi un moviment ha de surgir d'un sentiment de força, i no sé si aquest surt de la força o l'impotencia, i dic no ho sé, perquè no ho tinc clar i per tant no vull fer una conclusió equivocada, tant sols es el que sento en cada moment i ara sento això.
No sé si demà la gent començarà a tenir feina o diners i el moviment es desinflarà, perquè si no ho entenc malament, es demana un canvi de funcionament, de justicia, de política, i tot això ha de ser avui i demà, però em pregunto perquè no hi era abans...fa molts anys que vivim així, en aquest sistema, és cert que el sistema potser està petant i ara és el moment, no ho sé, però si demà les coses comencen a anar bé, el moviment ha de continuar endavant. Mentres no es canviïn les arrels de tot plegat , això seguirà igual i em sap greu dir-ho, però perquè això canviï de veritat, ens hem de radicalitzar molt més ,i tots.
De totes maneres, no em desagrada el moviment, que quedi clar, trobo que dins de l'estafa que vivim i que ja fa anys que molts denunciem, això dona aire i una mica de color a la insipidesa humana global en la qual vivim.
Però potser estic desenganyat dels ideals, no de la gent, si no dels pensament unificats, no me'ls crec fa anys i crec que la gran majoria segueixen com una moda més, i pocs se'ls creuen de veritat. Els ideals estan per sobre de tots els moments del món, quant sents alguna cosa ho sents eternament, a no sé que canviïs d'opinió per voluntat pròpia, evidentment.Vull dir que has de ser fort amb el que creus, però quant dic eternament no vol dir per sempre, suposo que no m'explico bé.
Osti, em sap greu escriure això, ja sé que es una postura fàcil i còmode, ho tinc clar, però parlo desde fora, per més que estigui totalment inmers en el món que vivim, potser molt més que molts, no em sento dins d'ell, vaig tirant arrastrat per tot plegat però no m'hi sento que hi pertanyo. Vull estar en el meu lloc, em costa, però hi vull estar, en el lloc que em pertany en la natura, no en un esglaó tant accelerat i pujat de fums, no tant sols vull saber com passarem aquest mes, o aquest any, vull disfrutar del mes o l'any que estic vivint, i potser per aconseguir això, la única cosa que em serviria es que tot petés i malament, de fet crec que és necessari i estic preparat per això, però és clar, el meu sentiment paretal em fa frenar-me en els meus pensaments.
No m'agrada veure quant passa alguna cosa en una manifestació que tothom cridi el mateix, no m'agrada veure gent cridant les mateixes paraules, no sé perquè però m'acolloneix, i no vol dir que no tinguin raó o que no sigui una causa justa, segur que ho és, però parlo d'un sentiment personal, em passa i ja està, sense fer cap judici del que és crida.
Potser crec, que utòpic!!, que el silenci es el que pot guanyar-ho tot, com allò que és diu que no hi ha més despreci que el silenci, potser crec que en comptes d'escoltar els crits exteriors, estaria bé que cadascú s'escoltés a ell mateix, potser allà es crean els ideals ferms, i que en comptes de cridar en contra de gent que no ferà mai res, perquè no comencem tots , cadascú de nosaltres, a fer servir el sentit comú propi.
Per exemple: hi ha molta gent que creu que la factura de la llum es un robo, doncs no paguem i ja està...ja sé, ja sé, ens hem de posar d'acord tots pel face o per on sigui, ja sé que individualment el poble no té força, i la història ha mostrat molts canvis gràcies a crits de molta gent junta, no ho nego, però finalment, al final dels canvis, sembla que tots haguem d'estar d'acord en l'idea i torna la globalització... buf!! porto tants cacaos mentals amb tots aquests temes, que tant sols vull descansar de tot plegat!!...a mi em fa por que tot  sigui tant sols conseqüencia de la crísis, si és així futuda, perquè voldrà dir que estem molt ficats en la societat que vivim, si el moviment realment va a per un canvi radical, doncs perfecte però si tant sols es un moment de la història, estarà en mans de la casualitat...els homosexuals van lluitar molt pels seus drets, no cal dir les dones, però no sempre el resultat fnal es tant clar en el que és vol , i en aquest cas, és una lluita més difuminada...ai, sento parlar així, em sap greu, son els meus dubtes o sóc tant nómada que ni tant sols em sé lligar a un sentiment comú o és que ja opto per la postura cómode de que m'importa un bledo tot plegat...però això no ho pots dir perquè aleshores et diuen que no et pots queixar i jo pregunto perquè? perquè no em puc queixar si no voto, o tant me fot o no vull saber-ne res, a dia d'avui estic aquí i faci o no faci res, tinc tots els drets del món, igual que els deures, perquè has de definir-te sempre? perquè no pots viure en l'ambigüetat? i si la sents? i si ets així?  perquè sempre has de ser d'un equip? perquè has d'escollir continuament? i si jo tant sols crec en l'individu per sobre de qualsevol idea global? i si m'agrada veure una essència i res més? i si la meva idea de canvi es justament separar-nos més?. Es diu que som més individualistes que mai, i en canvi no parem de comunicar-nos com mai, abans era en el cara a cara, ara tenim internet que ens permet estar sempre amb gent ( encara que sigui virtual), i si primer ens trobem un per un i després ja veurem que podem fer tots plegats? ...com sempre, demano perdó per la meva lógica d'ignorant o simplement de la meva ignorancia a seques, a vegades buscada per mi mateix per no estar bombardejat de masses idees.
O finalment, es que potser no tinc cap ideal en concret i per aixó no m'apunto a cap..uf!!! no ho sé.. o potser he vist finalment que després de lluitar per un ideal molt de temps i lluitar contra un altre, he entés que la gent no canvia per res del món els seus ideals, i això m'acolloneix molt, perquè si que ho has de sentir amb força però sempre has de col.locar una porteta encara que sigui molt petitona, per canviar d'opinió o matisar l'idea inicial...ai, estic confós!!...com sempre que parlo del món i del que passa...no tinc mai res clar!!