Innocència

Avui torno a veure els febles devant de la gran fera...hauria de dir que ha sigut un dia preciós, he après molt, de fet he gaudit, parlant amb una amiga, de l'escriptura, de les persones, de la vida, de moltes coses, el meu gran aliment, les paraules, la gent, la part més humana del món.
Però sempre hi ha un però, sempre, i sempre m'arriba del mateix cantó, un altre part humana, un amic, un molt bon amic, sensible, amb un cor gegant, amb una sinceritat contundent i amb un patiment injust, molt injust.
Està futut fisicament, té un mal moral acumulat, necessita descans, se'l mereix, es coneix, és conscient d'ell mateix, ha fet un gran treball, és mereix la recompensa...finalment l'empresa li dona diners perquè plegui, perquè no emprenyi més amb una baixa tant real com el dolor que pateix, i ell, perquè és bó, perquè no vol empipar, ho accepta, innocentment, com ha de ser.
N'haviem parlat aquests dies, jo el podia ajudar amb el tema, tambè he viscut el mateix i vaig caure en l'error de ser bó, però ja està, ja fa temps d'això, ja ho he oblidat, tot i les seqüeles que sempre queden en l'imatge envers els altres, la gent no pot entendre una situació que s'arrossega fa temps, la gent et mira i prou i ha de ser així, però ja fa molt que he entés això i ho he acceptat, és així i punt.I tothom té la seva vida i encara que sigui sense voler, és pot fer mal.
Però ara ell ha pecat d'inocent, altre vegada, tot i les garrotades, ha confiat i està cagat de por perquè no l'hagin enganyat, tant de bó que no, perquè rera un engany hi ha una persona i segurament si l'enganyen ell tambè haurà d'enganyar i qui reberà el judici més dur serà ell...perquè? doncs perquè és una persona i prou, res més que això, i els altres estan protegits , però ell no, és ell, la seva descendència, el seu present, el seu futur, tot potser depen d'un engany, l'aixecar el cap, el poder treure pit i dir: sóc jo, que passa!! per fi sóc jo, perquè el ser jo en aquest món també té un preu, tot té un preu.
I jo avui estic inspirat, en l'escriptura, en tota una vida escrivint, en el meu gran vici, directe del cor al paper abans... ara directe del cor a la pantalla, però netament, amb la passió en cada paraula, en cada instant que escric.
Crec que ja de molt petit escrivia, contes, pensaments, cartes imaginaries a gent real, crits d'amor, d'auxili, de por, de valentia a gent que estimava i que molts estimo encara, tot el que el dia a dia, o la vida no permet fer, ho feia jo, en el meu món, el boli, el paper, els records, el present, els somnis, tot allà, intensament.
I avui aprenia d'una persona, que expressava, que sentia, que deia, que tenia una mirada bonica, preciosa, que parlava amb els ulls, que disfrutava sota la pluja, que volia sentir la pluja i jo, com sempre, deixant fluir, encara que estic encostipat.Ningú em treu aquest moment, ja el tinc, al sac!! per quant si tinc la sort un dia de poder descansar i obrir el sac dels records, dir que aquest dia ha tornat a ser un dia especial, com tants i tants, si un fa l'esforç, un esforç fàcil, tot pot ser especial, encara que el preu que hagis de pagar es tambè viure amb intensitat els mals moments...l'equilibri porta la seguretat de que demà serà més segur el que et pot passar, però els que no estem equilibrats, o no volem estar-ho, no sabem que passarà demà, i és una elecció o potser és innat en alguns, o ets així o no ho ets.
Però se'm torna a trencar el cor, altre vegada!!, veient el mirall d'un persona que sempre penso que puc ser jo o ell o ella o qualsevol, tots podem ser ell demà!! avui li toca a ell, i demà? i vull pensar això, que tothom està exposat, però me'n adono que no tothom està exposat...un detall, un instant de innocència, de bona fé, de voler ser net et pot provocar uns anys futurs fututs...i tot per un bon gest i és aleshores que agafa força allò tant fastigòs que és diu que de tant bó sembla tonto..i NO, no ho és, és una gran persona, amb una sensibilitat que li explota en els morros o li frega tot el cor, depenent del dia...ell és mereix el millor, el millor dels millors, i no ho tindrà potser perquè depen d'un paper...tots depenem de papers, que fort!!
I com deia fa poc, tant fa que no li surti bé, això es el de menys, si cal el món el devorarà passi el que passi, el judici li arribarà sense contar el punt de partida de tot plegat.
I me l'estimo i molt, me l'estimo perquè no depenc de la seva desgràcia, ni de les seves gràcies, perquè me'l miro, l'escolto, l'admiro i veig una persona, tant sols una persona, que no vol fer mal per més que sense voler en pot fer un dia, però no perquè vulgui, si no perquè la vida el portarà a cagar-la, perquè és bó, per sort no tots els bons estan condemnats al fracàs, per sort tinc moltes experiències de gent bona que els surt bé les coses, per sort!!!
Curiós com un dia et pot portar les dues cares, la de la lluidés, de la creació, de la magnitut de les paraules fins al silenci del "ja l'he cagat", però el valor humà és el mateix, mai canvia, és allà, potser alguns no el podran veure, segur que no, però sé, confio, i entenc que la vida el recompensarà, per ser bó, per tenir una virtut tant bonica, tant de bó que si!!
Una melodia de Bethoven:
"l'únic símbol de superioritat que conec és la bondat"