He vist infinitat de pel.lícules d'ell, el trobo simplement genial. De fet , el meu interés va sortir del cinemà i vaig buscar el personatge, he llegit la seva vida, plena d'enganys i de ambigüetats sexuals, fins i tot intueixo que va patir bastant, enamorat profundament de la Sofia Loren, que sempre li va donar carbasses, amb uns casaments per contentar al públic, i desfer els possibles comentaris de la seva homosexualitat.
Haig de reconeixer que mai m'ha costat veure la bellesa d'un home, mai, de fet els homes que diuen que no ho saben veure crec que es per aquesta educació tant moral que hem rebut tots, per mi és absurd, la bellesa es subjectiva i de cadascú, però jo veig la bellesa d'un tigre i fins a dia d'avui no m'ha despertat cap instí sexual, ni felinament parlant.
Per tant, si un home és guapo als meus ulls, no em fa tall dir-ho i ell, repeteixo, pel meu gust, és un dels homes més atractius que he vist mai.
En el cinemà, el seu gran toc d'humor que donava fins i tot en els papers dramàtics el feia un actor inconfundible, era ell, així actuava ell.
Sempre em fixo en els actors quant el rostre no el tenen en moviment...per mi, el més complicat es transmetre en la gran pantalla un sentiment sense moure una cella, allà descobreixo els dots innats del protagonista, alguns mouen tota la cara, tipo Tom Cruise, però al moure-la o intentar transmetre, en molts casos perden la credibilitat. Cary Grant no li calia moure res, ho portava a dins, suposo que havia nascut per actor, i no dubto a assenyalar-lo com el meu preferit.
"la fiera de mi niña", "luna nueva", "atrapa a un ladrón", "historias de Filadelfia", "Arsénico por compasión", "con la muerte en los talones", buf!! es que me'n deixo moltes i totes son boníssimes i ell fa un paper impressionant. Seductor `despistat (aquell que sedueix i no sap ni com ho ha fet) , còmic (la seva cara de sorpresa és de les millors del cinemà), dramàtic quant calia ser-ho, i sobretot, un actor que ha deixat a l'història del cinemà unes interpretacions, per mi, insuperables.
Sempre tindré el dubte de la seva personalitat fora de la seva professió, ja que sóc conscient que en general, als mites, agrada posar-lis un punt de infelicitat en la seva vida per encara mitificar `més el personatge, per tant, la realitat tant sols la sap ell, i ja no hi és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada