La Valentia

La valentia és un estat més, que marxa i torna, que arriba i se'n va...abans em sorprenia i em preguntava perquè estava tan valent en l'instant que apareixia...ara ja no, l'accepto i l'estimo, i l'estimo molt, perquè sempre arriba per complementar el meu estat general, quant és positiu...
Avui doncs em sento molt valent i el "problema" que tinc quant estic així, és que la transparència és sublim, o sigui, que ho diria tot sense cap mena de filtre...
I em sento tan a gust així!!...sense l'escut heredat de l'èsser humà, sense pensar, sense mirar les conseqüencies...jo sóc així ara mateix i així em mostro...quina serenor i quanta energia que puc guardar així!!
I aleshores em venen al cap totes les coses que faig a vegades quant no sóc valent...
L'altre dia l'Aida em mirava i em va dir: "els grans ho feu fatal, sempre voleu quedar bé i es nota tant!!"...i té raó, es nota molt!!....estratègies. tàctiques que potser no porten enlloc...( val la pena llegir " Táctica y estrategia" del Benedetti, m'ha vingut al cap, perdó per l'incís! )
Però és cert que quant entrem en les batalles d'estrategies a vegades actuem amb tanta por que si ens puguessim veure desde molt lluny, potser l'imatge seria una mica ridícula...no ho sé eh, simplement quant jo em miro des de la valentia en un passat covard doncs em trobo ridícul, molt ridícul...fins i tot grotesc, com una caricatura del que podria ser realment....si és que realment em podria definir d'alguna manera.
Qualsevol acte de covardia segurament és un temps regalat que ja no torna mai més...ens formem a base del que hem viscut però tenim certa tendència a apendre dels errors i no tant dels encerts, aprenem perquè no ens tornin a fer mal, aprenem molt més a defensar-nos del que ens va fer mal, que no pas a viure començant cada cosa que fem de zero...i potser seria just començar cada cosa nova de nou, com el nom indica: nou!!...perquè si cada cosa que arriba és nova, perquè l'hem de començar de -tres o -quatre?....sigui com sigui comencem en general sota zero o zero, però mai comencem a +4...potser som injustos a vegades amb el nostre present...no ho sé...
Jo miro enrera, i les coses que més m'han fet patir tenen en el seu orígen en coses viscudes precioses, i no em puc arrepentir de les coses belles,  i allò que tan futut va ser al final, va tenir l'oportunitat de existir, i ara perquè el que arriba de nou ens ho plantegem seriosament com una cosa que pot tenir un final igual?...així doncs aprenem dels errors i a sobre, donem total importància a les coses que ens han fet mal...
Si això ho posem en casos d'algú que ens ha fet mal de veritat, o sigui algú que amb intenció ens vol mal, a sobre de patir-lo en aquell moment, l'estem recordant tota la vida, pensant que ens podem tornar a trobar algú tan mala persona com ell...així doncs acabem donant protagonisme infinit a algú que tan sols ens hauria hagut de fer perdre el temps en aquell instant...i sincerament, crec que no hi ha ningú en el món que hagi conegut més males persones que de bones, de fet crec que has de tenir molt mala sort si contes les persones "chungues" que s'han creuat en el teu caminar amb els dits de les dues mans...jo tinc 42 anys i tan sols en recordo una!!...i a sobre era una persona que tenia un contacte laboral...no es mereix molt protagonisme en el meu caminar i molt poc en els meus records...
He escoltat moltíssimes vegades allò de : " a mi no m'ho tornaran a fer!!"...i jo em pregunto que si ja saben que els faran perquè no juguen a la primitiva, segur que saben els números de la combinació guanyadora!!....perquè qualsevol detallet que et recorda un detallet del passat, pensem que tornarà a passar el mateix...no dic que no haguem d'apendre d'això, i que en molts casos o pocs, no ho sé, es pugui cumplir, però no cal exagerar...com sempre dic, costa molt més pensar malament que pensar bé, esgota molt més, d'això no en tinc cap dubte...i sobretot l'energia, crec que l'única cosa certa que sé, és que val la pena estalviar l'energia per les coses bones...i no perdre-les en coses que tan sols et fan restar...