La terra i el cel

" hay que estar con los pies en la tierra y la mirada en el cielo..."

I aquest és el secret si... ara que retorno, que surto del melic per enèssima vegada, suposo que com molts altres, tan sols hi veig dues grans diferències a quant estic tan "melicaire"...la terra i el cel...
La terra perquè puc tornar a escoltar... la realitat dels altres, me n'adono que quant més estic en un estat "matrix" , més enganyat estic per tot plegat, m'ho crec més i segueixo l'estúpida linea que ens marquen els que manen, siguin quins siguin realment els que manen...quant puc mirar la terra i el cel, quant els peus els noto i la mirada s'eleva, torno a mirar el que més m'interessa del planeta, els èssers vius i en el cel, a part dels ocells clar, hi trobo la meva pau de color blava, grisa o blanca...tan és!!
Tocar de peus a terra com tenim entés en la societat, ja en sé coi!! és massa fàcil tot i passar-ho fatal com tants altres!!
Però miro la realitat des dels meus ulls, i en els ulls dels altres... no per la televisió, ni en la factura del gas que m'ha donat pel cul aquests darrers dies i que de pas, m'ha despistat totalment... vaja, que m'atonta i et tornes un més que treu la llengüa per arribar a no sé on...curiosament sempre trec la llengüa, però millor fer-ho dignament, sense oblidar qui sóc i qui és tothom...cadascuna de les persones que passegen pel carrer tenen una vida, tenen factures, i tenen somnis...tots som iguals...encara que la societat marca qui son els bons i qui son els dolents, qui son els triomfadors i qui son els fracassats i això ens adorm, és una mentida gegant...pots ser més o menys lluitador, els no lluitadors també haurien de tenir un lloc assegurat en el benestar, no tots som iguals quant ens acostem a cadascún dels vianants que abans comentava... tots som iguals si, en el que hem de fer, que tan sols és viure, i si ens ajuntem en una societat tots hem d'actuar dins d'aquelles regles... però no, si ens oblidem d'això, comencen els trets de cadascú...
Hi ha gent que és gandul... i?...és que un no pot ser gandul?...jo no ho sóc eh, que quedi clar, (veieu que ben ensenyat estic que m'avergonyeixo de que es pugui pensar algú que sóc gandul ),  però entenc que la societat l'hauriem de fer per tots, i els ganduls també tenen dret a un plat, a una casa i al benestar...perquè potser ho portes als gens, ves a saber!...pero posem la paraula gandul dins del context de la societat, tot passa pel mateix filtre!!...
Quants que han fet els diners no es tornen ganduls? molts , com deia el Rubianes, però aleshores ja ho pots ser, ja has demostrat, ja t'ho has currat, però ets gandul igual, segur que si, tan sols dissimules fins que pots demostrar qui ets realment...
En aquest món , primer has de demostrar que vals per la societat, i en tot cas després, si has triomfat, ja pots demostrar la teva valúa més real...i la gent diu: mira el gandul!! que guai i que bé parla!!...si, si, si no mireu el Rubianes, ell mai se'n va amagar d'això!!
Ja sé que justament he agafat com exemple un adjectiu massa exagerat, però sincerament, crec que és així....una societat de benestar no te clausules adicionals que parli de quins adjectius son els bons i aquests son els dolents, tots hi som i tenim el nostre dret a disfrutar-la...però és clar, s'ha fet evident que la societat de benestar no existia, i simplement és la societat de consum, i aquí el gandul ja ha begut oli ( si no li fa mandra, es clar)...i no tan sols el gandul, molts més adjectius també queden fora de la màquina creada...i si, l'esforç moltes vegades porta moltes recompenses, però ja hi som!!...cal que busqui la paraula esforç al diccionari?... nooooo...l'esforç, no ens equivoquem, no vol dir  persona que lluita per aconseguir coses en la societat de consum... no ,no, l'esforç ens l'han explicat així, però és una mentida, altra vegada ens prenen el pèl, l'esforç és l'esforç i punt, prou de posar-ho tot al servei de la piltrafa que hem muntat...
I retorno a la frase inicial...
miro el cel i ho entenc tot!!...i aquest és el meu esforç, ja que l'essència està una mica consentida i no para de demanar doncs la seguiré malcriant...l'essència! aquella botelleta inalterable, i que coi, la meva és somiadora, ja la faig patir moltes vegades!! doncs res maca, vols cel, doncs "toma cel"...me n'alegro de tornar, perquè tinc una feina a fer i és aquesta: viure...això si, els meus adjectius son meus, i l'esforç del meu pare, per exemple, doncs si l'hagués valorat per la merda de nómina que cobrava no tindria valor...el seu esforç era un altre i com que és menys circunstancial que les nòmines, doncs ho va aconseguir, de fet, ell si tocava de peus a terra!!