A vegades les absències
no son del cor...
(És la vida)
El cor em va portar en aquell indret...
el més bonic i el més tenebrós...
L'escut de la realitat es fa fort,
en una direcció contraria
la por fuig del cor.
I allà, al mig dels dos camins,
demà,
o a molt estirar demà passat,
el cor i la realitat
es trobaran
Llença l'escut!!- li dirà
....
i aleshores ella ho farà
i entendrà que tot i ser tan real
res, mai, ningú...
a ell el podrà tombar.
Un a vegades pot decidir, altres vegades tan sols pot estimar...i per això tot i que el cor està on ha d'estar, el meu cos i la meva realitat estima des de molt lluny... una absència real, però mai de sentiment... no parlo de cap amor de parella, parlo del gran amor de les amistats que tan trobo a faltar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada