El rastre

Quant perds la sensibilitat busques explicacions...i el pitjor és que les trobes, i fa mal trobar-les a vegades, tot i que com sempre dic: et dona consciència...
I em pregunto: de que li serveix a un la consciència?...no ho tinc del tot clar, la vaig descobrir tampoc fa tant, de fet la vida m'hi va portar...m'explico, en coneixia tan sols una part d'ella, ara la conec tota, i com Rexona, no m'abandona!!!
A veure, ara mateix em serveix per perdre la sensibilitat, vull dir la que et dibuixa colors, la que et refresca la ment, la que et permet tenir un conte dins de la realitat...
I aleshores passejo per confusions, encara enceses per l'última trobada amb el meu passat...és curiós pensar que si una cosa canvia del meu estat actual portat a una altra època, és que ara ja no perdo la serenitat...però tampoc sé si és bó o dolent, no ho sé, sempre m'agrada viure permanentment apassionat, i ara m'arriba la ressaca d'aquests darrers dies...
Potser perquè porto masses anys sense recompenses pràctiques, no ho sé, potser fins i  tot la meva essència cau en l'error de creure en els premis per ser bon jan en la realitat...la lluita és recompensada amb premis no?...però en realitat no és així...com pot ser que l'essència encara sigui tan innocent? o tant pràctica a vegades?
Hi han petits detallets que mai puc solucionar, i a vegades penso que mai podré solucionar, i no son coses per mi, les meves tan me fan, ja les sé treballar, però quant es barreja això amb sentiments doncs costa més, potser és un petit sentiment de culpabilitat perquè mai ho puc solucionar...
I és curiós perquè així, sense  brillar, la gent no et vol o sóc jo que no vull a la gent, no ho sé, les meves gràcies ja no fan gràcia i segurament la meva inseguretat és tan densa que no veig tres en un burro...així doncs, d'aquí a quatre dies tornaré a somriure, perquè una de les altres diferencies d'ara a comparació del meu passat, és que quant baixo, segueixo trobant moments de felicitat o d'extrema bellesa....està bé, perquè em permet agafar aire...
I un es pot preguntar: i perquè ho escriu publicament això?...doncs no ho sé, perquè em dona la gana?...de fet els meus moments òptims sempre els he volgut compartir, crec que donar energia positiva és positiu, petites claus que a mi em serveixen o moments de excel.lència vital...doncs també explico això, jo sé perquè ho faig, sé que en el fons ho faig per disculpar la meva votalitat a la gent que em pregunta perquè sóc tan volàtil, perquè a vegades ho sóc perquè vull, però moltes vegades ho sóc perquè em toca ser-ho...osti, com no voldria una abraçada d'un dels meus grans estimats? o com no voldria enriquir-me de les paraules d'algú que admiro?...tant tonto no sóc...encara...però he aprés a saber que el que toca ara és això...lluitar... cada dia lluitar, perquè el límit de pringar i dignitat no es confonguin...bé, una altre vegada amb mil projectes per fer però sense poder complir cap...veient com la gent fa grups i prepara coses que jo ja sé molt abans de que es dugui a terme, que no hi aniré...el volàtil!!...no,no, no és volàtil, és el més arrapat a la terra que pugui existir!!...ho accepto...però quant no tinc la meva sensibilitat, la que em permet viatjar des del sofà, la que et permet no necessitar res més que un color, la que s'enamora dels núvols, doncs em perdo en la terra...i com deia, no estic malament, simplement no sento...és com si algú em punxés amb una agulla i ni tan sols la sentís a la pell...fredor...sort que avui fan una peli que segur que em permetrà volar un xic...perquè si una altra cosa ha canviat és que ara mai defalleixo, busco i rebusco fins retrobar el camí dels sentits...i aquí estic...olorant per veure si trobo l'olor que em permeti seguir el rastre que vaig perdre abans d'ahir...
Coi, si visc en les sensacions i en les fantasies és perquè tinc claríssim que en la realitat no puc oferir molt...de totes maneres si explico això és perquè ja fa anys que vaig entendre que tan sols mostrant les debilitats sense por, puc arribar a retrobar la valentia...hem de recordar que no estem acostumats, ja que algú que explica publicament un mal estat sembla que no hi toqui, i collons si hi toco, massa!! ...amb les ganes de tornar a estar "xalat" que tinc...va, ja queda menys...