El guitarrista

Avui sessió de guitarra i lletres...que bé!!...
El dia clar, llum, molta llum, i fred, però aquell fred que a mi m'agrada, el que l'acompanya el sol, i tota la combinació suma un dia bonic, molt bonic!!
I aquesta nit la companyia d'una apassionat de les cordes, m'agrada mirar-lo, com en va engrescant de mica en mica fins que arriba a un estat de "bogeria" musical...ja sense paraules.... un concert per mi solet!!...m'agrada observar al que s'apassiona, deixant de banda que la qualitat sigui molt bona, i el so que m'envia és totalment treballat, el que em fa disfrutar és la barreja del seu rostre ple d'il.lusió, el moviment dels dits ( que per un patós com jo resulta visualment miraculós) i l'ambient que aconsegueix crear un sol artista en un espai tant petitó com és un menjador casolà!
Son moments que agraeïxo profundament, veure la passió d'algú en el que fa, com t'ho regala, com t'ho mostra, i com se'n va de mica en mica en aquell punt àlgid que jo tan sols puc aplaudir o observar com un espectador privilegiat...
Abans però, una xerradeta de somnis,ell sempre em reclama les meves lletres , perquè es barregin amb la seva música, com un somni etern, d'aquells que mai es fan realitat, però que no deixen de ser somnis bonics e inacabables, perquè justament aquells que mai es realitzen son més infinits que cap altre....
Necessito aquest aire avui!! de fet mai l'esquivo però avui el necessito moltíssim!!...aquests dies han sigut especials , però com deia ahir , la sensibilitat marxa i torna, és extrany, avui estava absolutament obert altra vegada als sentits, em començo a preguntar si el temps realment és la clau de tot plegat...potser tan sols sóc una fulla que va amunt i avall segons bufa el vent, potser m'he cregut tant a la naturalesa que ja depenc d'ella totalment i quant el dia és gris doncs em poso de color gris i quant surt la llum , m'il.lumino un xic, potser és això, quin perill més agradable!!
De fet l'art dibuixat de qualsevol forma possible m'eleva a estats que em fan sentir bé, però crec que no és l'art, si no l'artista que em regala aquesta sensació!...és un regal quant algú mostra el que porta a dins, és com veure un nen en el cos d'un adult, es transforma de tal manera que fa la mateixa cara que quant el reis li van portar aquell regal tan esperat quant era un infant...m'encanta...