Estimats

Escoltant Pixies, Nirvana, Pearl Jam, Red Hot o Pulp i altres que em van marcar...gràcies a un amic que avui fa anys, així doncs això també li dec a ell...
Costa no ser melancòlic amb uns amics així, que m'han omplert la vida de regals i més regals, la música em porta a ells, però la música no és més que un complement a mil imatges precioses que vam crear plegats...
I parlo amb passat, però no perquè no hi hagi present, continuen omplint imatges i quadres molt bonics en la nostra exposició vital...així segueix i seguirà , espero...perquè de fet hi ha tan d'amor que fins i tot a través de les paraules, o dels petits moments que tenim ara, podem seguir estimant...estimant de debó...
Uns més a prop, altres una mica més lluny, altres segueixen molt i molt al costat meu...no tenen ni idea de la força que em donen encara avui...inmers en la meva lluita diaria, tan sols pensar en ells ,em dona una energia tant potent que el somriure mai se'n va...
Potser son ells que provoquen que sigui tan exigent a l'hora de triar ara les amistats, tot i que algunes importantíssimes han anat entrant, però estic en una plenitut tan gran de la gent que ha estat i està al meu costat que fa molt que no tinc necessitat...em sento acompanyat sempre...em puc tirar un cap de setmana tancat en el meu món, però com que dins d'ell hi son sempre, doncs mai acabo sol com un "lelo" que no fa més que mirar el seu melic...
I ploro d'emoció, sempre ploro d'emoció pensant en instants magnifics, en converses interminables buscant la nostra essència, intentant entendre el que voliem ser en aquesta vida...curiós pensar que potser sóc l'únic que encara no tinc clar res, o potser tots també pensen el mateix, no ho sé...`però segueixen plens de preguntes, de dubtes, de ganes de millorar, de ganes de no perdre qui son...
El facebook em permet contactar amb ells via públic general, el Wassap em permet a l'instant reobrir una conversa infinita, perquè tot té una continuació, son d'aquelles persones que el temps no posa parèntessis gegants, tan sols és un instant dins de l'amor que ens uneix...
La setmana que ve en veuré un, potser el més important, el més proper, el germà, acompanyat de la seva familia que estimo amb bogèria, amb passió, i tan sols llegir que venien el cor m'ha fet un salt...no estic en disposició d'escollir el que faré la setmana que ve, tan sols espero aconteixements i quant l'espera és recompensada sóc feliç, molt feliç...perquè per més face o wassap que existeixi, una mirada no te un subtitol cibernètic, és impossible...
No hi ha ni un dia que no tingui records per ells: moments, música que em desperta una imatge en concret d'un d'aquests estimats...lligat per la sensibilitat amb ells per sempre, per haver crescut junts en un moment importantíssim de les nostres vides...i me'ls miro i els admiro i els admiro molt i molt, no son més que la continuació del que em van mostrar i em mostren amb tota la seva coherència original, sense canvis...no han canviat gaire...segueixen les notes de Nirvana mentres escric l'article.... ploro, ploro d'emoció, d'orgull perquè m'hagin escollit o m'haguessin escollit en algún moment de la seva vida...
A vegades em costa reconèixer la meva imatge al mirall, no dic la física, no parlo d'aquesta , parlo de la de demà, la que no para de lluitar, responsable, sense entendre mai el premi que m'han de donar, jo tan sols veig que el premi és pagar i tornar a pagar factures, no se quin coi de premi és aquest, i no ho dic trist, ho dic amb la realitat per bandera...si, finalment jo també he caigut als "encants" d'aquesta societat, però tampoc m'arrugo perquè el cel és cada dia diferent, perquè els colors que em rodegen son molts, i perquè els amics no em permeten que m'arrugui mai internament...
A ells, als estimats, els dec mitja vida...
Vaig decidir fa molt de temps estudiar aquesta carrera: la dels amics, la dels estimats, la de l'amor, sempre he viscut per això, pels sentiments...mentrestant he hagut d'anar estudiant la carrera del dissimular, crec que tampoc suspenc, de fet no és gaire difícil aprovar...seguir, seguir i tornar a seguir, ja no depen totalment de tú quina nota et posaran....per tant hauriem de ser més pràctics i posar la vida en mans de les coses reals , intenses, fortes, infinites, i l'AMOR és sens dubte el cabal, l'únic, que m'he de deixar portar per la corrent, la dolça corrent que em portarà al descans final d'una manera lògica, coherent i sincera amb la vida que hagi portat...
A vegades em costa entendre moltes coses, aleshores els busco...aquella paraula, aquell gest, aquell motiu simple per estimar, aquell complex motiu per estimar...els dec tant que la meva trista rèplica del que vaig ser tan sols és una circunstància i prou...per això, quant exploto de felicitat, o d'alegria, o de sensibilitat, els busco perquè els vull abraçar, estimar, admirar des del meu punt de partida...
Aquí tothom sap dissimular, en part també ens han educat per això, per quedar bé, per no perdre, potser més per no perdre que no pas per guanyar...perquè abans de triomfar en el que sigui, el més important és no fracassar en coses concretes molt externes a nosaltres...tot és relatiu i ens han fet creure que és essencial... si tot segueix així, molts acabarem sota un pont però amb un mòbil tàctil, perquè res s'atura i encara que tot s'enfonsi tot avança imparablament...curiós tot plegat...
I per això tinc les verdaderes eleccions de la vida com a bandera, allò que realment has fet perquè has volgut, allò que ningú t'ha dictat com una profe dicta a un alumne, vull dir que tot sembla que hagi de tenir una nota, que hagi de ser jutjat, i sempre, sempre, com deia l'estimat avi, tot acaba en el silenci, perquè tot el que cridem ara d'aquí uns anys no serà més que silenci...
I els amics permeten que les paraules, que l'amor, quedin clavades a les parets, que traspassin vides, que s'heredin d'una forma sana, i crec que la nostra herència hauria de ser aquesta i no un mòbil d'última generació...perquè mai n'hi haurà cap d'última, perquè no és més que un lligam més a la vida que portem i jo sóc el primer en caure-hi, però tot i així crec en l'infinit i en l'amor que traspassa realitats i vides i en elles estan ells, els meus estimats, admirats amics...gràcies