Curiós entendre que abans per superar aquesta continua auto-reflexió, doncs buscava moltes explicacions, encara més reflexions, i a vegades com més explicacions buscava, més em mirava el melic i sortia fum del cap...i em sembla que és més fàcil que donar tantes voltes...a veure, qui és voltaire no deixa de ser-ho mai, és evident, però si veus que una cosa no funciona , doncs un intenta canviar els tics i els mals hàbits o les solucions que creies correctes i que potser tan sols carregaven més la motxil.la...
Ara, per sortir del melic miro la bellesa, la més subjectiva de totes...
Si tinc la sort d'estar al mig de la naturalesa ho tinc ben fàcil, tan sols miro i ja està.... d'una fulla, d'un color o d'un ocell aconsegueixo desviar la vista al meu estimat i enfonsat melic...
Però quant estàs enmig de la ciutat o d'una població, pot semblar més difícil... i no ho és tant , la bellesa existeix a tot arreu i allà ha començat un nou dia i el melic ha marxat perquè deixava de ser el protagonista de l'història...petits grans tresors trobats plens de bellesa:
Primer tresor trobat : la PASSIÓ...la passió d'una noia pels seus gats, l'escoltava atentament com me'n parlava, amb amor, amb carinyo, repassant anècdotes, explicant l'història dels dos gats que té i també d'un que ja fa temps que va morir...
Segon tresor trobat : el SOMRIURE...el somriure que m'ofereix una dona vella i bella cada vegada que em veu...m'ha parlat que va nèixer a pagés i m'explicava com havien d'anar a buscar l'aigua a força distància d'on vivien, dels esforços que havien de fer per tot, absolutament tot era un esforç!...però és una dona intel.ligent, tan sols l'escolto me n'adono que ho és, sense estar anclada al passat, el mira amb amor i tendresa...intel.ligència = adaptació...cada dia ho tinc més clar...
Tercer tresor trobat: la BONDAT....en el menjador social on també la companyia elèctrica cobra el consum efectuat, he vist dues voluntaries que ajuden perquè volen, simplement perquè volen, enmig de molta gent que menja ( molta menys del que realment hi hauria si no fos per la vergonya), alguns, per cert, amb també cara de bondat...i en tots, absolutament tots, el patiment marcat en els seus rostres...alguns els he vist treballar no fa tant temps, altres viuen en el cotxe, i molts tenen allà l'únic moment d'abundància del seu dia, tot i així tots responen al meu "bon profit" amb un somriiure... i si, en quasi tots hi veig bondat, tot i la situació desesperant que segur que tenen...
Quart tresor trobat: una mica més amunt del melic, el COR i allà existeixen mil paraules de molts amics que m'han gravat amb sentiments moltes eines utils en el dia a dia, perquè si, perquè en l'amor i en el cor també hi han moltes coses que et serveixen pel teu cantó més emocional i també, el més pràctic...
Cinqué tresor trobat: el PAKISTANÉS...si, també visito professionalment un kebab, i sempre que hi entro em dona alguna cosa a tastar, m'encanta aquell home, el que em diu, com ho diu i l'agradable que és quant me'l trobo, mai ha esquivat la salutació i em parla de coses del seu país que als telenotícies mai podriem saber...un savi paquistanés si!!
Sisé tresor trobat: la GENEROSITAT...la generositat d'algú quasi desconegut que fa un gest sense donar-li importància, i potser no sap que és una de les coses més importants del meu present...
Seté tresor trobat: la SERENOR...de trobar per fi una senzilla explicació a aquests dies... la setmana passada va ser emocionalment molt intensa i recordar el passat feliç és una cosa, però mai l'has de comparar amb el present...veure on vivia i on visc ara, doncs em va fer equivocar en la meva serenor i no, no és així, perquè tot i ser diferent, en aquells moments no sabia disfrutar com ara d'algunes coses que veig i observo dia rera dia...ni millor, ni pitjor, tan sols tot és diferent...
Vuité tresor trobat: la COMPRENSIÓ....d'una parella respecte a l'ocupa del seu costat, en una casa que fa més de 20 anys que no hi viu ningú, i que ara hi han flors al balcó...m'han explicat que el volen treure d'allà, i evidentment el propietari està en el seu dret, però m'imagino aquell home, on la seva il.lusió és mantenir la seva casa, un lloc que segur que estima més que el que jo estimo el meu pis, tot i que jo hi tinc més dret en ell, que el que té aquesta bona persona en el "seu"...han parlat amb tendresa, m'ha agradat...la gent comença a entendre les desgràcies dels altres i això dona HUMANITAT...
Nové tresor trobat: els INFANTS...una nena m'ha fet amb la ma un adeu perquè els he deixat passar en un pas zebra, el somriure, la gràcia que li ha fet la meva paiassada i com ha agafat aquell petit gest seu com si fos una cosa super important, et retorna a l'essència que mai hauriem d'oblidar.
Desé tresor trobat:...ELS MÉS PROPERS...aquells que també han d'aguantar el meu melic si o si, perquè mentres jo me'l miro, ells em miren sorpresos pensant on és aquest home, puguent estar amb l'Alica en el país de les meravelles...aquest tresor ja existeix cada dia però quant retorno per enèssima vegada mai me'l deixaria en els més importants, el més de tots els més...
I és que la vida és això: anar, tornar, per tornar a anar i retornar altra vegada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada