Música imatge

Les melodies...quant agafo el cotxe i sense esperar res especial d'una cançó, apareix un record, a vegades un record que no vols que aparegui, segurament per por, altres vegades records preciosos, on notes que tot el cos s'agermana amb el somriure d'un trosset del teu passat.
I flotes, i t'agrada, perquè ni tan sols esperaves que aquella cançó t'inspirés una imatge, perquè saps que no està lligada a ella, però el temps que corre fa que s'uneixi una melodia i una imatge del passat que no tenen res a veure...fins a dia d'avui, que ja aniran juntes dins meu.
M'agrada el cel en un dia com avui, clar, contundent, m'agrada a partir de les quatre de la tarda, tot te un altre color, sempre ho he vist així, ho transforma tot en bell.
I la música et sorpren, avui era Dire Straits, ni molt menys un grup que m'hagi acompanyat tota la vida, m'agrada però no tant com per fer-me sospitar que em despertaria aquell dia en concret... i arriba el plor...un plor com els que dibuixa en paraules el Mario Benedetti, d'aquells que no deixa ni una part del cos que no plori, avui per emoció, amb sentiment, la pell recordant escenes precioses, com si de sobte explotés la vida dins meu, una sensació que em porta a un estat de plenitut.
Ha sigut un cap de setmana preciós, i és més preciós encara quant no ha passat res d'especial, ho ha sigut, potser perquè cada dia tinc més clar que és estimar, la paraula amor, que no importa el que representa en mi, si no que veig més evident que l'important és el que vol dir, sense esperar que torni, tant sols gaudint-la.
Segur que la melodia acompanya perquè jo estic receptiu i quant la sensibilitat no t'abandona, arribes a estats que no es poden explicar....també ajuda el mar, que avui ja l'he tornat a sentir ...però la música sempre ens penetra quant menys ens ho pensem, ens acompanya tota la vida i amb el temps descobreixo que ella mateixa tria les imatges del passat ,quant anys enrera segurament va passar de refiló, sens dubte la música és màgica i te un poder inagotable en les persones, la portem a dins i m'agrada que així sigui.
Moltes vegades no ens adonem i estem cantant internament una cançó i ens preguntem: com és que estic cantant aquesta cançó? i fins i tot potser ni ens agrada gaire, però l'hem escoltat en algun indret que no recordem, semblava que no li feiem cas i en canvi s'ha quedat en nosaltres...no nego que a vegades son cançons pesades però el temps, sempre el temps, ho posa tot en ordre i si apareix alguna cançó lligada al teu passat és per alguna cosa...tenim una bona emisora interna, i un gran videoteca... i de sobte, com avui, el dial intern i l'imatge passada m'entreguen un altre regalet més