El dilluns sabré si m'ha tocat la vivenda que espero, de totes maneres, la veritat és que tan me fa, vull dir que cada dia em defraudo menys si alguna cosa externa no em surt bé, i de fet com menys em sap greu millor em van les coses.
El que si que tinc clar és que m'he de passar a partir de dilluns 10 mesos seguits treballant a l'Escala, per tant si la vivenda no surt, seguiré amb el meu nòmada seguint la feina. Em fa una il.lusió molt gran anar a L'Escala, tinc una relació maquíssima amb aquesta població, no se, és com una energia positiva que em transmet, segur que el mar ajuda, però tot i així, altres poblacions no em porten a reaccionar igual que quant estic allà.
Evidentment si el pis no em toca, aniré per fi, a viure al costat del mar, per tant no em puc fustrar si no toca, ja que el premi és igual o millor.
Aquest estiu passat em vaig fer meu un racó de Sant Martí d'Empúries, sobretot al Juny i al Septembre, que sens dubte son els mesos que el turisme és poquet i la platja mai està plena...després aniré al meu raconet a dalt de tot de la població a contemplar el mar d'esquena a l'humanitat, tan sols veus mar i més mar i algun vaixell a l'horitzó, ja m'emociono tan sols pensar-hi.
Cada dia estic millor sol, pensant les gilipollades que em van arribar a fer i les paiassades que vaig fer jo solet, sense judicis, amb tant sols l'amor dels que t'estimen de debó, que no et col.loquen a cap adjectiu fixe, amb l'Aida, amb l'amor pur, sense tonteries i machus ibèrics esverats i escàndols inexistents que com els medis de comunicació quant fomenten una idea, també t'ho acabes creient.
La meva ex em diu moltes vegades: com és que no coneixes mai ningú ultimament? que et passa? em passa que estic coneguent altre vegada la pau , la meva pau, la que tan anhelo continuament, el camí de la coherència. I suposo que molt ve degut a que m'he adonat que sóc fàcil de jutjar, abans això em feia mal, però també ho entenc, tan sols qui es mostra té més punts a ser jutjat amb més facilitat...la coherència externa és medeix per la quantitat de canvis que fas a la vida, com més canvis, la gent et veu més perdut, i potser tan sols qui no para de moure's podrà trobar el veritable lloc que li pertoca en aquest planeta, ja no dic fisicament, si no més aviat mentalment, que és menys relatiu.
Cada persona que m'ha jutjat em costa tornar a acostar-m'hi, tot i que molts s'ho mereixen perquè a vegades hi han judicis positius, com una crítica positiva, però a vegades son judicis plens de desconeixements i de referències falses, jo mateix n'he fet de les dues bandes, però per sort me'n adono i veig que tot plegat és una bestiesa i no m'ho permeto més, en canvi , moltes vegades els que jutjan se'n van pensant que tenen la raó eterna i res ni ningú els podrà fer canviar, son gent inmòbil i contra això, per mala sort, tan sols tens una defensa , fer el mateix amb ells, i així tot queda vulgar i fàcil, però vaja, això tan sols m'ha passat una vegada, en general he rebut crítiques que m'han ajudat a millorar, encara que moltes vegades primer responc amb silenci.
Me'n adono que sóc feliç, que necessito cada dia menys, i sobretot que cada dia torno a fer més cas a l'amor que no pas el que l'amor em dona a través d'una altre persona, potser estic tornant a apendre a estimar, qui sap.
M'apena veure moltes situacions còmodes, no olorar felicitat o passió, o un amor convincent ( n'hi ha d'algún altre tipus?), finalment la valentia de molta gent ha de tenir premi, qui tan sols busca un tresor està encaminant la seva vida al fracàs, si tens mil tresors que buscar, segur que no pararàs de descobrir-ne un rera l'altre,no parlo d'amor de parella, parlo en tots sentits.
M'he tancat molt, la gent que em coneix sap que és una etapa, la gent que no em coneix tant potser queda desconcertada, tot i que tancat o no, el meu carinyo està allà...i si, ho reconec, que la meva vida pràctica cada dia vagi millor m'ajuda a encaminar la meva existència amb més serenor, peça clau per retrobar els teus camins, i per fi en torno a veure molts e inacabables...agraeïxo l'últim despreci a la valentia que vaig mirar, agraeïxo l'última gran paiassada que em va tocar viure, crec que mirant a gent que no veu res més que la seva vida entens que la vida és un caminar obert i que tothom te dret a ser cada dia diferent i a escollir, potser finalment el món posarà als que mentalment son forts en un lloc privilegiat, de fet si no preparem la ment segur que molta gent s'enfonsarà, tot està enfocat al que diran i als exits externs i per sort, molts no ho escolten del tot, encara que sapiguen dissimular molt bé, s'ha de fer per tirar endavant.
Bé, el mar m'espera, alterada o no, em dona pau...curiós que la meva fillola tingui aquest nom tan bonic, potser per això em dona la mateixa sensació de calma...tot son tresors si els saps obrir i no passar de llarg per mandra, per por o per manca d'arguments individuals...
Sant Martí d'Empúries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada