Herències

M'imagino com veuen els infants el món...tot el dia escoltant als pares queixant-se per com estan les coses, perquè no arriben a fi de mes, escoltant de reüll, com ells tan bé fan, les notícies sempre negatives de la tele, pensant quina merda de món els ha tocat viure.
M'imagino que la seva imaginació, il.lusió pot amb tot, però segur que la negativitat està creant un tipus de generació futura, encara sense nom, però segur que els marcarà d'alguna manera.
Es passen amb les notícies negatives, és un constant bombardeig per tot arreu, i de sobte, ecpliquen la pujada de la llum com la cosa més normal del món, i aquest si que hauria de ser el nostre drama, la notícia certament més negativa.
Una amiga em deia avui que deuen voler que molts es morin de gana i així, com que serem menys, potser ens en sortirem...a vegades sembla que sigui això el que es vol aconseguir...però retorno als infants, que m'interessen més.
Els miro, m'agrada com somriuen, aliens a tot això, però com deia amb les orelles tant obertes com tan sols ells saben fer...i de tot ens anem empapant,  ells també.
Diuen que estem en un moment que els nens i els adolescents estan notant també tota aquesta bombolla mundial que ha explotat, que cony inmobiliaria, és global i a ells els arriba, perquè com tot el que passa i és noticia en el món, ho exprimim de tal manera que acaba fent-se molt pesat. Diuen que molts nens ja tenen problemes i traumes per tot això, veure als seus pares patir no deu ser agradable i hem de recordar que poca gent sap patir , no estem molt preparats per això, i encara menys per anar enrera...sempre em repeteixo, però aquest és el gran error, dependre tant i tant de tot aquest muntatge global i oblidar tant la creació del muntatge individual de cadascú, que ja el muntem enfocant-lo al global.
Jo tinc la sort de que he patit externament molt, però també tinc la sort que res ha pogut amb la meva il.lusió mai, però simplement perquè m'ha donat la gana que sigués així, no per la situació que visqui en el moment, és molt dur dependre tan sols d'això i posar en mans d'una actualitat global ( sempre subjectiva) el teu somriure. I l'herencia, per mala sort, és la base de la següent generació.
Jo penso que potser els espera alguna cosa  millor si fem les coses ben fetes, però com que no les farem ben fetes, no s'ha de ser molt savi per arribar aquesta conclusió, millor que cadascú de nosaltres els anem preparant per generar somriures i coneixements interns. Està bé fixar-nos en que estudiïn i se'n sortin, però el parlar, el recordar quin és el valor autèntic de cada persona, de cada gest, el mostrar-lis els tresors intactes que tenim en aquesta terra ( ara que encara no ens els hem carregat tots) i sobretot posar l'amor en el lloc que el correspon, per sobre de tot, pot ajudar a combatre tanta negativitat.
Estimar és una gran medicina, en sabem poc, sobretot perquè ens costa estimar sense circunstàncies, perquè quant dic per sobre de tot , no vol dir oblidar qui ets, ni deixar de fer perquè estimes, ans al contrari, és mostrar que tú ets capaç de ser tú i estimar com el que més. Sembla que estimar, en aquesta terra, sigui sinónim de tenir un deute, o d'haver de fer coses perquè l'altre estigui content, o d'entrar en una competició per a veure qui estima més, i potser estimar és una de les peraules més senzilles del món, potser és estimar i prou.
Tot i que sempre he dit que el món l'hem construit tant complicadament que el més senzill ho fem difícil i el difícil ja queda difícil perquè ho és, potser col.loquem paraules boniques on no toquen o les barrejem massa amb masses coses, o no sabem veure algú sense el filtre que tots tenim de la nostra història personal.
I aquí ja deixem una herència dura, si li sumem el rotllo patatero que estem entrant de pors, canguelos i pànics a no tenir el que mai hem tingut però ens pensavem que teniem, em fa por que estiguem creant una generació negativa, tot i que el meu optimisme em diu que potser ells seran els que per fi ens faran viure tocant de peus a terra, perquè ara com ara no ho estem fent...ai senyor!!, com es deuen partir la caixa els somiadors, fracassats, bales perdudes!! tantes lliçons que els hi han donat i resulta que ningú tocava de peus a terra!!...i es que  actualment, tal com està tot, estem construint una fàbrica de bales perdudes i el que és pitjor, no per hobbye, no, no, per collons...
Jo, com sempre, espero que l'herència es trenqui i ells ens mostrin el camí més adient...i en moltes coses hem millorat d'altres generacions, és evident que per més negatiu que sigui el misatge hem aconseguit moltes coses que segles enrera mai haurien somiat de que puguessin fer-se realitat...per tant, deixem-les com estan o millorem-les i aconseguim que els "putus" diners no manin tant com per aconseguir que moltes coses lluitades se'n vagin a fer punyetes per "poderoso caballero es Don dinero"... ell ha de ser el nostre complement, no nosaltres el seu.
Diria que humanament hauria de ser així... i per favor!, que els medis de comunicació deixin de vestir el món cada dia agegantant les coses negatives i no donant quasi ni una noticia bona, que també n'hi han em sembla...a part del Barça o del Madrid, o dels Oscars, hi han noticies boniques...
Recordo fa anys, en el telediari del Lorenzo Milá de la 2 ,començava moltes vegades amb l'imatge d'un emigració d'aus o d'un naixament d'un nen o qualsevol altre noticia que et relaxava  i que et feia mirar tot amb un color diferent...no dic que ens enganyem però tampoc amaguem les coses boniques...hem de pensar que tenim generacions que s'estan formant, no siguem tant egoístes com per pensar amb nosaltres i prou...va, visca el Barça!!