Blanc, negre, gris

Explicacions, explicacions, cada dia mil explicacions per entendre el context actual del món que vivim, i jo em pregunto: cal?
Ara un xalat a la França veïna mata i li donem una importància brutal, tanta que al final agafa un dibuix de serial.
Es veu que el paio defensava no se quina història, i jo em pregunto si en aquesta història nosaltres hi hem fet alguna cosa, o si ens hem carregat a molts nens,soldats i cívils per defensar alguna suposada història nostra en molts països. Sempre m'he preguntat com ens veuen en molts indrets que hi anem com si fos casa nostra a defensar una suposada pau, quant molts pensem que tant sols hi anem per defensar un suposat interés i dic suposat perquè particularment a mi ja no m'interessa aguantar més aquesta mena de societat que ens hem inventat que depen de tantes coses alienes a la gent i que en canvi hi hem de conviure cada dia per nassos.
Aquests dies em trago documentals de documentos TV, en l'últim que he vist no se quin escriptor parlava de que ens toca la decadència, que sempre ha sigut així, tot imperi acaba a la davallada, però el que hauriem de pensar és en com reinventem tot aixó.
Tenim dret a una vivenda tots? no!, doncs potser que denunciem a l'estat perquè incumpleix la llei de que tota persona te dret a una vivenda, legalitzem les coses que ens interessen als humans, uns humans que per altre banda no parem de cumplir els nostres deures i no paren de castigar-nos per ser bons minyons.
Avui m'he trobat enmig d'una discusió més grisa que el dia que feia, tota una comunitat de propietaris discutint per la meva arribada, de fet jo tan sols parlava d'una clau que obria un armari, res més, però s'ha desencadenat una baralla verbal entre els veins i jo em preguntava: que coi hi foto jo aqui?
Finalment crec que he sigut jo que he posat pau, més que res perquè m'he abocat a donar sortida a una estupidesa, una de les altres que ens fan perdre tant de temps. La primera bronca ha sigut a mi, una vegada ha vist la senyora que jo no era el culpable, li ha futut al veí de davant i aleshores ha baixat el president i vinga discutir entre tots...però que coi ens està passant que ens perdem en discusions que més que no passar l'història,  son inútils totalment.
Estarem preparats ja per viure tanta estupidesa? ens ho haurem cregut de debó tot aquest conte absurd? fins i tot ara, que tot és va esmicolant i que la veritat va sortint, encara perderem les nostres hores amb renecs i tonteries varies?.
La veritat és que he marxat trist, m'entristeix les escenes que es titulant "perquè si"...de fet no les entenc i la meva part més humana és perd en aquesta mena d'obra artificial i gens nostra que ens fa sentir protagonistes falsos del present. No ho som i punt, no som res allà, en aquells llocs tant extranys on es decideix la nostra vida, però potser que ho siguem per fi aqui, que és on som i on hem de posar unes bases humanes en un món que és com un rellotge amb piles, si no hi ha piles, que pari cony!!, sense nosaltres cap segon d'aquest rellotge te sentit però perquè no ens ho creiem d'una vegada?...
Em deia un dia un: osti, veig que et fas molt amb els negres i els moros d'Olot...osti, és molt fort que et diguin aixó, quant potser he parat a saludar a 10 blancs inmaculats i 2 negres, com si fos un bitxo rar...és que em faig amb ben poca gent a Olot, la veritat, tan sols parlo socialment quant algú és mereix que m'aturi a parlar amb ell, tan me fa que sigui negre o moro, tan troglodites som? nosaltres que anem dient d'ells que estan retrasats en el temps, que tot ho fan malament, que per culpa d'ells tal i pascual, que bla,bla,bla,bla...
L'altre dia , com faig amb els blancs, un negre em va demanar ajuda amb un tema relacionat amb la meva feina, li vaig dir:
-t'ho miro i demà t'ho dic- paraules que faig servir igual per un blanc...en el cas d'un blanc seria: -t'ho miro i t'ho dic...hi ha alguna diferència? no la veig, crec que son les mateixes paraules, o potser hauria de dir al negre:
-t'ho miro i demà t'ho dic una miqueta i prou...
el negre em va fer entrar a casa seva i com molts blancs, amb educació vam estar parlant, em va agraïr l'ajuda i crec que es va quedar parat de que jo em mostrés tant obert...realment son tan sols ells que no s'integren? nosaltres hi posem tot del nostre cantó? no cal posar més que quant parles amb un blanc, almenys la meva experiència objectiva m'ho ha fet entendre així.
Desenganyem-nos, no som iguals ni actuem igual davant d'ells, i pocs nens negres van a les cases dels blancs a jugar, en el meu cas si que ho he fet mil vegades perquè per sort la meva filla no mira cap color i si el cor, que ho sento però n'hi ha de tota mena a tot arreu....
Blanc o negre tan me fa, i espero que s'entengui que defensant els extrangers no ataco a ningú d'aquí, que al final sembla que sigui això, però si el paio xalat de França és magrebí i ho diuen cada vegada per la tele com un adjectiu, que diguin també cada vegada, l'assassí d'Olot català de la Caritat, l'assassí d'Olot català que va matar a 4 paios i l'home castellà que van matar els mossos l'altre dia també a Olot...collons amb Olot!!
Repeteixo, blanc o negre tan me fa, però la grisor que avui he vist en la discusió dels veins, és el color que menys m'agrada, amb tot el respecte pel gris, parlo metaforicament.