Olot...ai,ai,ai que me la jugo

En molts casos he criticat la Garrotxa, és pura qüestió química o les meves raons tindré, però no és per norma general, vull dir que no parlo de la gent en concret, no parlo de ningú, és una cosa global, però segurament m'equivoco, segurament és Olot, no la Garrotxa, que és incopatible amb mi.
I no ho entenc, busco raons, potser sóc jo, no ho se, però tan sols em passa aquí, potser és l'energia, els volcans, el que estigui soterrat, no ho se que és però hi ha alguna cosa que em fa repelús en aquesta ciutat.
Els pobles m'encanten, estimo Riudaura, vaig passar-hi anys i molt a gust, és un aire sa, m'agrada la gent de pagés, la gent gran que viu en masos que encara t'obren les portes i que segueixen la crisis d'una altre manera, és diferent.
Olot em deprimeix, és l´única ciutat que pot amb el meu estat d'ànim...repeteixo, potser és cosa meva, però l'aire està contaminat, no parlo de contaminació tipus Barcelona, és un altre tipus de contaminació, una que jo noto i no se com definir-la.
Quant camino per Olot em dona la sensació que estic en una ciutat trista, caduca, una ciutat que tot canvia però que sembla que el temps no passi, veig més evolució en els sectors més rurals que a Olot...tot plegat és digne d'estudi perquè encara no se perquè em passa això...i repeteixo no és la gent, vull dir que individualment hi ha gent que estimo i que m'encanta, però si miro globalment la trobo una villa agobiant, no m'agrada , el clima, una calor que mai he passat enlloc, no m'agrada el color, i és una sensació extranya de que no corre l'aire, com si estigués engabiada...curiós tot plegat.
Avui ho pensava, he treballat a Olot i venia de Les Preses, que havia fet una zona rural, venia amb un somriure a la cara, de conversar amb gent que viu en cases de pagés, que t'obren les portes i et conviden a dinar, a pendre alguna cosa, que t'ofereixen la seva hospitalitat i arribo a Olot i no se que passa, no crec que hi vagi predisposat a que no m'agradi, és que així ho noto.
De fet , parlant amb molta gent d'aqui de tota la vida , em diuen que tampoc els agrada, potser m'ho diuen a mi perquè saben que ho poden fer, vull dir que potser s'ho callen després, ja sabem que queda fatal no ser patriota, si renegues d'on ets sembla que reneguis de tú i per mi, com ha he dit moltes vegades, no te res a veure...
Jo, com que renego d'on em dongui la gana perquè no sóc d'enlloc, aixi de desgraciat sóc, i com que no em sento amb deute amb cap població perquè m'hagi rebut be, em cago amb el que vull, no tinc pàtria, tan sols gent que estimar, per tant suposo que això ajuda al que està davant a poder criticar el lloc on viu.
I és cert que la química entre la població que estàs i tú mateix és diferent a cada lloc, vull dir que ho notes quan estàs en algun indret i penses: em sento be...
Però he voltat força i mai m'ha passat aquesta falta d'aire que noto a Olot, em sorpren, i per més que estigui ben acompanyat i de bon rotllo, sempre noto aixó, que l'aire no és sa, algú ho pot entendre?
He viscut també a Sant Jaume de Llierca i també li guardo un record preciós i una carinyo especial, i vaig estar-hi de conya, vull dir que és tan sols amb Olot, osti, no ho entenc!!...
Bé, tampoc em preoucupa molt, perquè la tàctica és ser-hi poc, vull dir que és de fàcil solució, però tanco els ulls i penso en Olot, i tot el que em ve és gris, de fet jo la trobo esteticament una ciutat molt lletja, això si, amb uns voltants preciosos, però la ciutat la trobo mal construida, amb mal gust i amb una sensació de ciment brutal...però això també ho te Sabadell o altres llocs i no tinc aquesta sensació...
Be, ja paro que la gent confon a vegades la pàtria amb la persona, això m'ha passat vegades i no m'agrada decepcionar a ningú per criticar la terra que trepitjo ( que jo creia que era dels bancs però és veu que és nostre), i demà tornaré a treballar a Olot, amb il.lusió que diria aquell gran home retallador...
Em venia ganes de cagar-me en les pàtries, en totes, per mi, juntament amb la religió, les peles i les possessions erronees, ha sigut el gran mal de l'humanitat durant tota la seva existència...però no ho faré, millor em callo i crido un visca el meu país!!...que per cert no se quin és...però visca!!