De nou, quant l'endemà retorna
per llambregar amb mirada encesa
les meves coses de l'infància,
cada tall, o brot, o cada fruita
assenyalen les hores del rellotge;
Els horaris son els Deus ferotges
que sota l'umbrel.la estelada de la nit
graven amb foc les carns del meu futur.
Ni puc esdevenir un infant ni puc ser gran,
però d'ara en endavant creuré
que les grans coses son les més petites
i que són les petites les més grans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada