glups

Diuen que d'aqui un temps ja no haurem d'anar als hospitals, nosaltres mateixos ens opererem, de fet això si que seria retallar, haurem d'estudiar de tot una mica, ja que ens ho farem tot nosaltres, alguns tornarem als rudimentaris mètodes de lligar un queixal al pom de la porta per poder arrencar aquell queixal malalt...
Anem enrera, però si ja vam avançar a una velocitat abismal, ara que anem com crancs en busca de l'inici, hem agafat una velocitat esplendida. Fa goig sortir al carrer i veure a molta gent que encara corre amunt i avall perquè tenen el privilegi de tenir feina i altres passar pel seu costat marxa enrera a la mateixa velocitat.
I és que si ens plantegem el treball com un privilegi no anem be, de fet hauria de ser un dret bàsic, però ja no ho és, és un regal, una sort...un privilegi...
Un privilegi que et permet pagar els mínims, sense cap extra, però és que tenir els mínims coberts és la gran ambició de la majoria de gent.
No parem, seguim sense parar, o sigui en altres paraules, no aprenem de res del que està passant. Tot just avui he llegit un article que m'ha agradat, on defensava el dret de la gent de fer una pataleta, tipus no vull pagar peatges ( tot i que en aquest cas és barreja molt el sentiment anti-espanyolista ), però deia que hi han coses molt més importants i bàsiques. De fet ,on visc jo, puc anar a on vulgui sense pagar peatges, evidentment als llocs on vaig , no se l'altre gent si li passa o no, però ell, l'articulista, deia que el que és vergonyós de veritat és les pujades abusives dels transports públics, just quant fa anys que ens han consciensiat de que hem d'agafar menys el cotxe i més els trens, busos o metros...
La betzina puja, el transport públic també, tot puja, al final no se ni com la gent podrà anar a treballar, si és que treballen, és clar... que ja he dit que és un privilegi...
Ja he escoltat a gent dir: "prefereixo quedar-me a casa que no pas anar a treballar, almenys així no gasto", ja se que sembla una incoherència però és una frase digne d'estudi, perquè si no t'esperen tampoc falles, però no hi ha res pitjor que no saber com arribaràs a la feina, sens dubte això vol dir que molts que no treballen estan fututs i molts que treballen estan igual, no s'enten pas...
Jo tan sols espero que sortim de l'euro, a mi em fa pànic que per salvar una moneda o una idea que ha de funcionar si o si, no anem tots a fer punyetes, però vaja, en un país anomenat Europa, que si la Merkel diu : em sembla que tinc diarrea!!, els mercats tremolen i comencen a davallar com unes fulles portades pel vent, no espero una gran solució molt pensada, perquè la sensació és aquesta, de que som fulles que no sabem on anem, depen d'on bufa un rumor, podem fotre enlaire tota una economia, i jo em pregunto, tan poc sòlida és?....per sort el Peter Pan no enten de diners i el pirata busca altres tipus de tresors, però tot plegat a mi, em fa riure, la llàstima que el meu riure no pot convertir-se en juas, juas, perquè la gent, el poble, l'inmensa majoria, la gent, els cors, pateixen....però és que tot ho hem posat en una balança tan poc ferma com el diner...mirava un documental de com ens afecta la moneda en el nostre dia a dia i fa tremolar, de fet tan sols cal veure com acaben les disputes familiars per les herències, el diner pot amb tot i això fa molta por...
Anirem a l'hospital i el metge dirà: aixeca't i camina!! tal com va fer Jesús amb un tal Llàtzer ( crec que és deia així) i així ja tindran un altre llit buit per tornar a reproduir el miracle a l'endemà mateix...o sigui que encara anem més ràpids, hem de ser més forts i més ben preparats ja que algun dia ens tocarà operar-nos a nosaltres mateixos, esperem que tan sols les operacions simples:
- on vas?
-vaig a operar a la Maria del quart segona que te un quiste al cul
-ok, agafa el cutter per fer net!