El Paco i la Pili

Ara mateix han marxat i com sempre, em queda una sensació extranya, bonica, emocionant...una sensació d'haver conegut a gent bona, de la més bona, tan bona que no poden ni dissimular la seva bondat en les seves faccions...
Potser no els tornaré a veure mai més, tot plegat és una casualitat de la vida, un regalet més, son els "abuelos "d'algú que estimem, però no els havia vist mai, tot i que me'n havien parlat...
Venen de Valladolid, tot i que originariament son del País Basc, tot i que els seus avantpassats no eren d'allà tampoc, suposo que com tothom, depen de quant de temps tiris enrera, els teus origens van canviant la seva ubicació...
Ella és oberta, és una persona alegre, vital, una persona bonica però no em vull quedar amb ella, no per falta de mèrit, li dono tot el del món a la gent encantadora i maca, però és que ell m'ha deixat impresionat.
És d'aquella gent que sembla que no hi sigui, parla poc, absolutament educat, silenciós, fins i tot una mica aïllat per les circunstàncies, ja que és cec i tampoc hi sent gaire, però com tota la gent que manca d'un sentit te enfortits els altres, com si l'intuició dominés les seves passes...
M'ha recordat l'època que vaig fer l'objecció de consciència. La vaig fer a l'ONCE, tinc un record fantàstic i uns moments d'alucinatge de com es guiaven per coses que els que tenim tots els sentits més o menys en perfecte estat , mai hem utilitzat...
Una cara definida des de la bondat, un parlar suau però ferm, una serenor extraordinaria però sobretot una cosa per sobre de totes, una cosa innata en ell que poca gent posseix:
Tot i el silenci de la seva prescència, tot i que sembla la part menys parlada de tota la gent, és d'aquella gent que omple, que es nota que hi és, que amb aquest do entrega  escenes calides, que tot sigui agradable, m'ha meravellat...
Ahir parlava amb la Pili, la seva dona, i evidentment em parlava fascinada del seu home, però és que realment te aquest do tan difícil de trobar en molt poca gent...omple...
Un, dos, tres...fins a vuit petons li ha fet l'Aida al Paco...jo tan sols li havia demanat els primers...qui conegui l'Aida sabrà la poca entrega petonera que te  amb els homes (de moment), alguns ni tan sols els hi ha donat ni un en tots els anys que fa que els coneix... no vol dir que no vulgui, més aviat és un joc, sap que abans li demanaven i ella és negava, i així ha continuat, regalant de tan en tan algún petó, però molts menys en molts anys que els que ha fet al Paco en dos dies...ahir em vaig quedar alucinat quant vaig veure que li feia dos petons per anar a dormir i és que realment és tan agradable que et ve de gust abraçar-lo i tot acompanyat amb aquell gest de bondat que inspira...
Tot i la ceguesa te una independència total, com tants de cecs que he conegut, però no te res a veure amb això, és ell, és així, te aquest do, i jo, quant marxava, me l'he quedat mirant emocionat, de fet pels dos, repeteixo, no vull dir que la Pili no m'ha encantat, però no se que tenia aquest home que feia entranyable la seva prescència. Ho trobo meravellós que la vida et regali casualitats com aquesta i me'l mirava i pensava que potser no el tornaria a veure, ells venen poc aqui, jo encara menys vaig a Valladolid, serà complicat...tot  i que m'han vingut moltes ganes d'anar-hi...
M'han recordat al Pablo i la Pilar, uns porters que teniem a Barcelona que jo estimava amb bogeria, que encara de tant en tant penso en ells, però sobretot en ell, una persona fantàstica que jo el vaig fer com de la familia i que hi havia un carinyo extraordinari que es va crear gràcies sens dubte a la seva bondat...
Paco i Pili, Pili i Paco, m'han regalat un fantàstic cap de setmana, i ara segueixo emocionat per l'imatge del Paco, son gent que entra d'una forma màgica dins teu, ja he conegut els "abuelos", he tingut aquesta gran sort...