Bankia, el món i les dents...

Em resistia a mirar la tele, sincerament n'estic una mica fins els nassos de tot plegat i em quedava tan sols en la mirada propera als amics i gent que estimo. Tot el que hi ha allà, on es decideix el que fan amb nosaltres, em va una mica gran, o sóc massa inmadur o dono massa importància a la coherència  elemental, aquella del 2+2= 4
I tinc un amic que està perdent les dents i de mentres ha de pensar com pagar una multa a hisenda i una altre que se li apropa. Algú podria dir que ha fet les coses malament, seria fàcil dir-ho, però no és així, cada dia hi ha més gent que pateix i que no ha fet les coses malament, tan sols que les coses han anat així. Ell no ha estafat hisenda, de fet anava allà i li feien la declaració, i ara resulta que no la feia bé i ho haurà de pagar, però si ell mai l'ha fet!!...
-aniria allà i els mossegaria a tots- ha dit- ai no que no tinc dents ni peles per dissimular-ho.
Qualsevol judici és massa fàcil, per tant com que externament sembla que les coses no les ha fet bé, ho pagarà, com ho he pagat jo, com ho pagarà en Pepet, i com ho pagaran molts que es pensen que tot ho han fet bé i de sobte veuran que tot s'està enderrocant i jo puc assegurar que ho pagaran, monetariament, fisicament i psicologicament...ho juro.
Poso la tele, aquest matí, a primera hora mentres espero que m'envïn la feina, em volia resistir però he posat les notícies...5 minuts...no cal més, ni tan sols em vull assabentar el perquè ni la raó...escolto que hem d'ajudar a Bankia i jo penso en el meu estimat amic, en el seu patiment, en la seva bona fe i en el seu bon cor i la ràbia m'apreta perquè a ell ningú l'ajuda... i fins i tot indirectament o directament estarà ajudant a Bankia...tot plegat es de bojos...miro el face, alguns optant per l'indepèndencia com a solució de tot, altres que tot plegat és vergonyós, altres volen una revolució, altres encara justifiquen les coses però cada dia amb la boca més petita ... ho dic amb tota la sinceritat del món, no entenc res de res o potser entenc massa, potser tot plegat és molt senzill i ens estem esforçant a trobar respostes que no existeixen...
El Xavi em va dir un dia fa temps que finalment no hi haurien països, tan sols marques, i tampoc anava tan desencaminat...diuen que és per la bombolla immobiliària, diuen que és perquè no s'ha fet la feina ben feta, diuen i diuen...bla,bla,bla...jo tan sols crec que hi ha un problema, son els diners, no hi ha més, tot depen d'això, el diner destrossa families, amics, confon els sentiments, és alguna cosa a part...si t'estàs morint i demanes ajuda és fàcil d'entendre, però els diners son diferents, si en demanes estàs en deute , va a part, és igual que no els hagis de tornar, et sents malament, no hi pots fer res i potser has escoltat, estimat, ajudat,valorat com ningú, però tú mateix et presiones...son diners!!...em sento malament...nosaltres els hem posat en un pedestal, per sobre de tot, per sobre de les persones i el sentim nostre i el volem, perquè el necessitem...critiquem Espanya perquè va posar tot el seu patrimoni en les ventes de pisos...doncs jo critico la societat perquè posem tot el nostre patrimoni en el diner...se que és incanviable però tenim tots els valors, som bona gent, tenim amor, tenim amics, familia, tenim mil coses però estan per sota de la moneda, aquesta devalua continuament a les persones...i no cal que se'm titlli de hyppie, no cal, tambè seria massa fàcil i sincerament, havent passat la meva gran crísis fa anys quan ningú la passava, m'ha resultat bastant fàcil entendre tot plegat i haver-me tornat més pràctic, no sóc res, ni hyppie, ni punki, ni anarquista, tan sols sóc jo i tot plegat em fa pena i una miqueta de fàstic.
De mentres veig als de Bankia que segueixen patrocinant a un equip de motos del campionat del món, i no vull veure més, no em cal més, ja en tinc prou...
Vull donar l'esquena a tot això, prefereixo mirar al que tenim al costat, al que pateix, al que ningú ajudarà per haver fet les coses molt menys pitjor que els de Bankia, el que se'l castigarà perquè l'ha cagat amb 2000 euros o 40000, però que perderà el pis o les dents, o la parella i no cal dir que perderà les vacances i els viatges, fins i tot potser li tallaran la llum i segur que li tallaran les ales i ja no podrà somiar...i jo que em segueixo preguntant quan li durarà? els gats tenen set vides i nosaltres en tenim una, almenys conscientment. Potser ens reencarnem i potser tenim la sort de ser un Millet a l'altre vida però ara com ara en tenim una...i qui li regalarà aquest temps que li prenen? quan podrà respirar?...estem creant una societat que tan sols la gent respirarà quan mori?...i els contes? i les il.lusions? i el poder disfrutar sense patiment?...ja se, ja se, abans ja hi era tot això, de fet molta gent ha patit molt, de fet hi han molts països que fa moltíssim que no respiren, que fins i tot quan s'ofeguen en el mar intentant creuar l'aigua que els portarà a la salvació moren a l'intent, i potser tenen 30 anys o menys i quan s'ofeguin serà la primera vegada que hauran respirat...això és el que esperem no?...jo vaig molt perdut, perquè som una raça que tirem endavant, ja per inercia, potser tot s'enfonsarà i un beneít ens dirà que ens hem de despertar ben d'hora i ho farem...no sabem estar parats, no estem preparats, ja no parlo de diners, ens han educat perquè tinguem una sensació d'inútils quan parem...no ens han preparat per quan les coses vagin malament, aquesta preparació tan sols te una recepta, el propi coneixement, però ni això pot amb el diner...jo no puc amb ell, el necessito, és la meva prioritat, he d'alimentar a la meva filla per sobre de fins i tot el sentiment de pare, és la meva responsabilitat, estic lligat a ell, més que a res més de la terra...ho reconec, m'he equivocat, sóc un esclau d'aquesta gran merda que ho compra tot, fins i tot les decisions dels nostres "salvadors" i m'hi sento d'esclau i molt ...i tots ho som i així és impossible que tirem endavant...si algú més em diu que Espanya la va cagar perquè tot ho va posar en mans del "tochu", jo els diré que la vam cagar tots que vam posar el futur en mans d'uns bitllets que manen més que Franco en la seva època daurada...i potser encara és pitjor perquè no hi ha alternativa,almenys de moment, perquè si tot segueix tan bonic com fins ara, potser l'haurem de buscar...per cert ningú pot entendre realment la crisis fins que no s'hi troba, això és una evidència claríssima, per tant els judicis que segueixin enfocats cap aquests ganàpies que de mica en mica, i no ho veuen o no ho diuen, estant creant un fastigueix cap a ells brutal....a veure com se'n surten!!...i per cert, segueixo trobant a faltar moltes veus crítiques en el món, de gent coneguda, de gent vàlida, no de polítics, siguin d'on siguin, de gent que realment la massa pot creure, perquè teoricament tenen credibilitat, però per mi l'estant perdent...a vegades penso que estan contant diners i que potser critiquen tot plegat per guanyar-ne més, no com a sentiment...crec que en Rubianes hauria anat bé ara com ara, s'hauria posat les botes i potser hauria obert més ulls...encara que ultimament en veig molts d'oberts, però encara predominen els que obren el cul...