Temps mort

Els últims aconteixements estan provocant un canvi  en mi...primer de tot me'n adono que tinc una filla que és fa gran!!...de repent em sorprenc a casa esperant-la, i m'he d'inventar estones perquè comença a demanar llibertat però he d'estar pendent d'ella...està preciosa, de caràcter i evidentment fisicament...i jo potser sóc ara el que no estic a la seva alçada...no passa res, l'amor segueix guanyant els dubtes de pare i de filla, que de mica en mica se li poden anar despertant....ai, és fa gran!!
Me'n adono perquè en general és la més gran dels nens que ens reunim, i es transforma en una cangur excelent, te aquella hora xerraire, que és a partir de les 8 de la tarda, però se li pot demanar els favors de "mare o pare que necessita un instant de descans"...m'agrada, m'agrada molt!!
Parlant amb ella també continuo aprenent, és el mirall més potent que tinc, ara em veu enamorat, feia molt que no m'hi veia, però també m'ajuda a fer net amb el meu passat, fer-ho sincerament vull dir!...gràcies...ai que si penjo això al facebook ella ja m'ho pot veure!!...m'ha fet gràcia veure que em comença a comentar les meves publicacions!!...em sento més vell, però m'encanta!
En el meu gran moment de fortalesa l'enamorament ha fet sortir les meves pors i debilitats... ja hi comptava, el que no comptava era en enamorar-me tan intensament...estic content també, de mica en mica vaig trencant barreres i escuts que em semblaven impossibles, tot i així encara em queda una mica de feina, van sortint coses...dins de la meva seguretat fora de l'amor de dona-home no em preparava per aquest tipus d'amor...però tambè aprenc...suposo que hi han proves que la vida et prepara per no deixar cap coseta entremig del temps...suposo que sempre s'ha  de fer net, és vital...la motxil.la buida, com deia aquell savi...
Miro el meu present i me'n adono que m'havia tancat massa en mi mateix, tot el sociable que era potser s'havia col.locat rera un escut protector...fallant a molta gent a l'hora de quedar... de fet tinc la sort d'estar be sol, però mai negaré que estic genial amb moltíssima gent...sempre seré expansiu, per tant no m'ho puc negar, és una lluita inútil, no podria dissimular molt de temps...
Just fa un any estava en un dels moments més oberts de la meva vida, coneixia gent cada dia, no parava quiet i segurament aquest és el meu estat ideal...potser també necessitava aquest darrer any per calmar-me, un any de calma, de auto-coneixement, de mirar les meves passes, de dubtar-ne si cal i d'escollir-les de veritat i no per inercia...
Porto un mes tancat a les notícies, no escolto res de res, em dona una pau increible...tot plegat , els factors externs que toquen l'intern, les coses que em passen, estan provocant un canvi fort, ja conec aquest tipus de canvi, ja l'he conegut moltes vegades i aquest l'afronto amb una ilusió brutal!!...més que res per veure el resultat brutal que pot sortir de tot plegat...entenc que la fortalesa encara serà més gran..
Aquests moments, que estic esperant a recollir a l'Aida, és quant aprenc més...son moments que queden morts entre coses a fer, te'ls has d'inventar, has de reinventar el dia, i aprofito per disfrutar de mi, dels meus pensaments, de les meves condicions...
De fet estic tan de bon humor que deixo aquest escrit tan personal per anar una estona aquell lloc on em sento tan i tan bé, en el sentit de l'humor...bona tarda!