En Dídac, en Lluc i el Llop extraviat‏

Hi havia una vegada dos cosinets que miràven la tele junts. Es deien Dídac i Lluc i els encantava mirar dibuixos animats, però sobretot, sobretot els alucinava mirar una peli que hi havia el conte de: "els tres porquets i el llop" i per més que el repetessin de mirar-lo, mai se'n cansaven.
Tots dos els encantaria conèixer als tres porquets però de moment s'havien de conformar de veure'ls per la televisió.
Quant la peli estava a punt d'acabar van trucar a la porta!!
-TOC, TOC!!!
Com que la mare d'en Dídac havia sortit un moment a comprar pa, els havia dit que no obrissin la porta a ningú i així ho van fer, no van obrir...però a poc a poc es van acostar a la porta i van dir:
-qui hi ha?- els dos van pensar que la mare havia dit que no obrissin però no els havia dit que no puguessin preguntar qui hi havia...
-sóc l'Arnau Cargol!!- es va escoltar des de l'altre cantó de la porta...
L'Arnau Cargol era un amic d'en Dídac i d'en Lluc del col.legi i encara que es digués cargol era el nen que corria més de tota l'escola!!
Van obrir la porta...l'Arnau anava ben suat i esbufegava moltíssim!!
- que t'ha passat Arnau?- va preguntar en Lluc tot encuriosit.
- Ai quina por!!- va dir l'Arnau- anava pel carrer i just quant he girat la cantonada de casa vostre m'ha aparegut el llop de sobte!!...he començat a còrrer fins entrar al portal, però ell m'ha perseguit i crec que m'ha vist entrar!!
Tots tres es van abraçar moooolt fort i van començar a tremolar de por i es van quedar mirant la porta tota l'estona, que ja l'havien tancat amb baldó i tot!!!
- TOC, TOC!!!- van picar a la porta!!!!
Els tres nens van començar a sentir una fressa molt extranya, feia una cosa com ara això:
CLAC,CLAC,CLAC,CLAC...
- Son les notres dents!!!- va dir l'Arnau...
Tenien tanta por que les seves tres boques no paraven de tremolar i les dents repicaven amb molta força!!
En Dídac, que encara que tingués molta por en realitat era molt valent, es va acostar a la porta i amb veu tremolosa va dir:
-qui hi haaaaa?
- Sóc el senyor Novoldir!!-  es va escoltar rera la porta retancada!
El senyor Novoldir era el veí de davant de casa d'en Dídac. Era un home molt alt i gros, i tenia un bigoti tan llarg, que tan en Lluc com en Dídac pensaven que s'hi podrien gronxar algun dia!!
Van obrir la porta...tot i ser una persona agradable i que als dos nens els queia molt bé, tenia un problema!!, que mai contestava quant li preguntaves alguna cosa...
- Que vol? - va preguntar en Dídac...
- No ho vull dir!!!- va contestar el senyor Novoldir.
Ja hi som!!!... van pensar en Dídac i en Lluc, sempre ho fa!!, truca a la porta però mai sabem el que vol!!!
Però els senyor Novoldir sempre acabava dient les coses, i explicava el que volia, però havies de tenir paciència, mai ho feia si li preguntaves, la tàctica era callar i esperar,  i finalment sempre parlava...i així va ser:
De sobte va trencar el silenci i va xerrar:
- Us he de dir nens, que el llop ronda per l'edifici, es veu que ha perdut els tres porquets i algú li ha dit que estaven dins de la vostra televisió...heu de tencar la porta i sobretot no obrir!!!
- Veieu- va saltar l'Arnau Cargol- ja us ho deia jo!! ai que per culpa meva us haurà trobat!!-...  l'Arnau quasi que es posava a plorar!!
- Noooo Arnau, no és culpa teva- va dir el senyor Novoldir, que ara si ,no parava de parlar- el llop ja tenia clar que volia arribar fins aqui, hauria trobat la casa tard o d'hora...no pateixis...
I li va fer una carentonya a la galta...el senyor Novoldir era molt carinyós encara que li costés dir les coses...
- Però....vosté l'ha vist al llop?...li ha vist la cara?- va dir l'Arnau ja una mica més seré...
- No ho vull dir!!- va dir tot girant cua i marxant cap a casa seva
Els tres infants tenien por però com que estaven junts era una por més fàcil de suportar!
De sobte:
TOC TOC....TOC TOC!!!!
Clac,clac,clac,clac,clac... les boques dels nens tornaven a tremolar i les dents altre vegada feien fressa!!!
Aquesta vegada va ser en Lluc que es va acostar a la porta i amb la veu més tremolosa que mai va dir:
- Qui hi haaaa?
- Sóc el llop!!!- van escoltar una veu gruixuda i forta, molt més gruixuda i forta que la que escoltaven per la televisió!!
- No et...clac, clac, clac....deixarem...clac, clac, clac...entrar!!!- van dir els tres a la vegada amb el mateix to i fent els clacs clacs al mateix moment!!
Però el llop insistia i insistia!! i els demanava que el deixessin entrar, que havia de parlar amb ells, que li obrissin la porta, finalment ja no els demanava , si no que els suplicava...com que els nens no l'obrien la porta, finalment el llop es va posar a plorar com un nen petit...be, els llops no ploren, udolen, però udolava com un llop petitó!!
Va plorar tan que les llàgrimes van començar a entrar per sota la porta i els nens tanta pena van sentir que la porta van obrir!!...perquè eren molt bones persones i veure algú plorar els entristia molt, encara que fos el llop!
Quant van obrir la porta i van mirar al llop, van veure que plorava i plorava i els nens el van agafar de les mans i el van acompanyar a la sala de la casa, i li van portar un rotllo de paper de water perquè es pugués eixugar els mocs...
- Els llops us moqueu?- va preguntar en Dídac, que sempre ho preguntava tot, menys al senyor Novoldir que mai contestava res, és clar!
- No- va dir el llop encara plorant- nosaltres ens mengem els mocs sempre!!...però avui en tinc tants que millor em moqui, perquè m'agafaria un mal de panxa amb tant de mocs!!!
I es va mocar amb molta força!!! i els va mirar i va dir:
- Gràcies...
- Que li passa senyor Llop? perquè plora tan?- va tornar a preguntar en Dídac que semblava que ja li havia agafat un atac de preguntar!!!
- Mireu- va dir el llop- cada matí, molts nens mirant la tele, com vosaltres alguns miren els tres porquets i altres la caputxeta vermella...jo tinc molta feina!! he d'anar de casa en casa per acontentar a milers de nens!! però com que viatjo per dins de les teles puc anar molt ràpid, i encara que a vegades vaig molt apretat de temps, sempre finalment arribo a totes les cases!!...però avui, quant estava en una casa de Ripoll ha caigut un llamp i de la força del mateix, he sortit disparat de la tele!!... just en el moment que entrava el caçador per salvar a la caputxeta vermella!!! m'havia de matar!! i no ha pogut!! ai...pobre caçador!!!
- Mireu!! mireu!!- va dir el llop senyalant la tele.
Els nens van mirar la pantalla i van veure que els tres poquets es preguntaven on era el llop, just quant estaven a la casa del tercer porquet i tenien menys por!!!...i de fet, van veure com els tres porquets ploraven!!... trobaven a faltar el llop!!!
Sabeu perquè?...
Perquè tothom sap que el llop és dolent, però mai pensem que sense ell molts contes no podrien existir i a més a més quant veus algú dolent tambè t'ajuda a ser més bo!! ... i hem de pensar que els llops son animals que la majòria son bons i aquest, precisament aquest ,treballava en el fons per ensenyar el que es  bo i dolent, per això és tan important pels contes, però mai us pensessiu que tots els llops son dolents eh!! jo, que he escrit molts contes, n'he conegut molts de bons !!!!
Per tant sense llop molts contes no existirien...de sobte els nens van estimar al llop!!!...i el llop desesperat veient els tres porquets plorant volia entrar a la tele i forat que veia s'hi volia colar, però era massa gran i no podia i ja tornava a plorar!!
I com ho podem fer...es preguntaven els nens...
Després de pensar i pensar i veure que no se'n sortien, van decidir anar a demanar ajuda al senyor Novoldir...
I després d'explicar-li tota l'història del llop ploraner ell va respondre:
- No ho vull dir!!
Ai!!!...van pensar els tres nens...i amb paciència van callar tot dissimulant, com si no esperessin la resposta..ja tenien clar que era la millor tècnica per fer-lo xerrar...
Van passar 5 minuts!! i finalment el senyor Novoldir va dir:
- veniu!!
Va agafar la tele, la va desmuntar tota...després va agafar la planxa i la taula per planxar i els va dir els nens que planxessin al llop!!!
- uiiii- van dir els tres nens i el llop a la vegada- li farem mal!!!
I el llop va mirar al senyor Novoldir i li va dir com mig enfadat:
- Escolti que això no és un conte, quina mania en cremar-me o fer-me mal sempre!!!...
Però aquesta vegada el senyor Novoldir va dir molt rapidament el que volia expresar:
- Mira llop, el teu món és el dels dibuixos animats, t'has peguntat mai perquè si el caçador et mata o el foc de la xemeneia et crema, a l 'endemà tornes a estar fresc com una rosa?
- doncs no!!- va contestar el llop amb cara d'extranyat- perquè?
- Perquè ets un dibuix animat, et pots doblegar, caure per una muntanya de 2000 metres d'alçada i a l'endemà estaràs igual de be, és la sort de ser de dibuix i no de carn i ossos!!...apa nens!! a planxar-lo ja, que els tres porquets esperen!!!
Abans de planxar-lo i sense que això serveixi de precedent, un per un, els tres nens li van fer un petó i una abraçada gegant al llop!!!...i dit i fet, en cinc minuts ja el tenien replanxat!!
I van plegar-lo i el van posar a dins la tele i el senyor Novoldir va tornar a muntar la tele, la va saccejar una mica i el llop va tornar a apareixer dins de la tele, i va començar a bufar la casa de pedra dels tres porquets, que no s'avenien de l'alegria d'escoltar el llop altre vegada...finalment el llop es va cremar el cul i va sortir disparat de la xemeneia..encara estava una mica més planxat del normal però mentres fugia esporuït pel foc , tot i el mal, estava super content!!!...i entre crits de dolor se li escapava un somriure de felicitat!!!...i a partir d'aleshores el dolor se li feia més fàcil de suportar, perquè sabia que a l'endemà es trobaria molt be!!...perquè tenia la sort de que era un dibuix animat!!!...ai quant li havia d'agraïr al senyor Novoldir!!!...que li costava molt, però quant parlava era moooolt savi!!!

I si, tots els contes van poder altre vegada funcionar!!, que el llop és mooooolt dolent ja ho sabem, però sense ell  nens com en Dídac, en Lluc, l'Arnau i molts més passarien un matí molt més avorrit!!!
I vet aquí un llop, vet aquí un senyor que mai vol dir res, vet aquí un Dídac, vet aquí un Lluc, vet aquí un Arnau, que aquest conte ja s'ha "esfumao".